El Consell de Govern va acordar en març atorgar la Medalla de la institució al pintor Joaquín Michavila, “un dels artistes valencians més rellevants de l’art contemporani”. Michavila ha estat docent de la Universitat de València durant diverses dècades. L’artista va realitzar estudis de Magisteri i posteriorment de Belles Arts. Va exercir com a professor de l’Escola Universitària del Professorat d’EGB (hui Facultat de Magisteri de la Universitat de València), des de 1966 fins a 1991.

Catedràtic de Didàctica de l’Expressió Plàstica, va impartir matèries de Dibuix, Didàctica de l’Expressió Plàstica, Tècniques Audiovisuals i Iniciació a la Fotografia.

Mestre de mestres, va ser l’impulsor del primer laboratori d’audiovisuals de la Universitat de València, on va crear un grup d’experimentació denominat ‘Mirall’.

El 7 de maig de 1987 va presidir l’acte de constitució del Departament de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal, en el qual va ser elegit director per votació.

Ferm defensor de la recerca, va desenvolupar la seua trajectòria artística en paral·lel a la seua carrera docent i investigadora en la Universitat de València, i ha construït un llenguatge artístic propi.

La Universitat de València compta amb testimoniatges rellevants de la seua obra, entre els quals destaquen els murals ‘Els Furs de València’ (1957), ‘Mosaic’ (1974) i ‘Sense Títol’ (1960-1975). La seua obra també forma part de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, que va poder visitar-se en una exposició monogràfica a La Nau: ‘Geometria i Ecologia’. A més a més, entre els fons patrimonials de la Universitat es conserven diverses obres pictòriques, gràfiques i escultòriques procedents de diferents donacions de l’artista. Joaquín Michavila també va estar vinculat a la Fundació General de la Universitat de València com a membre de l´antic Patronat Martínez Guerricabeitia.

La Generalitat li va atorgar la Distinció al Mèrit Cultural el 2001. Medalla d’Or de la Ciutat de València (2006), també és Premi de les Arts Plàstiques (2007) i Acadèmic d’Honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

Comissariada pel crític d’art Alfonso de la Torre, l’exposició reuneix unes 40 peces entre pintures, dibuixos, escultures, fotografies i vídeos. S’exhibeix a la Sala Martínez Guerricabeitia del Centre Cultural La Nau fins al pròxim 25 de setembre i aglutina obra d’una quinzena de col·leccionistes privats d’art contemporani pertanyents a l’Associació 9915, a més de la col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Universitat de València.

L’exposició va estar presentada pel vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño; el director de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València, José Pedro Martínez; el president de l’associació de col·leccionistes 9915, Jaime Sordo; a més del comissari.

“És una exposició que parla de la pervivència de la violència i del dolor com un dels assumptes de l’art”, comentà el comissari. Una cosa que queda manifesta en el títol, “quasi propagandístic”, que respon a l’últim part de guerra del general Francisco Franco: “A dia de hui, captiu i desarmat l’exèrcit roig…”. “Amb el títol ‘Ni captius ni desarmats’ hem evocat aquell art polític”, va afegir De la Torre.

Per al crític madrileny, l’exposició ‘Ni captius ni desarmats’ mira cap a la col·lecció Martínez Guerricabeitia -gran part de la qual pot contemplar-se fins el 28 d’agost al Centre Cultural Bancaixa-, però ho fa invocant un art més complex que el conegut com a “art social”, el d’aquella època, el franquisme, orientant-ho a un art homòleg del segle XXI, on la violència, el dolor i l’horror són encara protagonistes de la societat, la política i la cultura. “Aquesta mostra extrau l’art del context social i polític en el qual es movia Martínez Guerricabeitia, el del franquisme, i passa a ser una reflexió més intensa sobre la violència i l’horror”, apuntà.

Així, l’exposició es divideix en quatre capítols. El primer, titulat ‘Silenci (i no)-Anar i vindre’, part del quadre de la mordassa de la pintora Juana Francés. Aquesta obra juntament amb quadres de Darío Villalba, d’Antonio Saura (el crit davant l’abandó en una crucifixió), de Santiago Ydáñez, de Concha Jerez (textos censurats), de Yoan Capote (la tortura) i de Joan Fontcuberta (‘Guantánamo’: concebut mitjançant el treball amb Google), a més de la fotografia del Desembarcament de Normandia d’Eduardo Nave, subratllen el dolor i reflexionen entorn de la seua atracció, tema transversal en l’art de tots els temps.

En la segona part, titulada ‘Històries’, Simeón Sáiz Ruiz relata en una pintura una batalla de Sarajevo, a la qual s’arriba a través de la premsa, representada sobre un mosaic de 30 fotografies de Nunes Ferreira amb els titulars més impactants i cruels de la història del periodisme universal. D’Eugenio Ampudia es pot contemplar també una fotografia de la sèrie ‘Dónde dormir’, un projecte amb el qual l’autor convida la gent a dormir en zones simbòliques. En aquest cas, l’escenari és el Museu del Prado: a la paret, ‘Els afusellaments del 3 de Maig’, de Goya; i al terra, una persona descansa inerta sota el llenç, en una postura paral·lela a la dels afusellats de més amunt. “Són cossos caiguts… Per a Ampudia, dormir és un acte de resistència”, matisà el comissari. L’assassinat d’Andy Warhol, de Kepa Garraza, o un carbonet de Rinus Van de Velde completen aquest apartat.

‘Capritx espanyol’ és el tercer episodi de l’exposició compost exclusivament per fotografia. Prop d’una vintena de fotògrafs, fotoperiodistes i artistes mostren ací part del seu treball, el qual forma part ara de col·leccions privades dins de 9915. És el cas d’una de les sis còpies originals de la ‘Mort d’un milicià’, de Robert Capa, dins de la col·lecció privada Himalaya. Catalá Roca, García Alix, Cristina García Rodero (Agència Magnum), Ramón Masats (amb els seminaristes jugant a futbol), Francisco Ontañón, Carlos Saura, Equipo Realidad… són alguns dels noms que signen les imatges amb les quals Alfonso de la Torre pretén narrar la crònica de l’Espanya franquista, entre els anys 50 i 80.

Tanca l’exposició l’‘Eterna tornada i ara’, on fotografia, pintura, dibuix, escultura i vídeo es donen la mà per a mostrar l’horror de la guerra des de la dècada dels 70 fins al 2000. Els punts de vigilància en zones estratègiques constants de la lluita americana, de Carlos Garaicoa; el bombardeig de Teheran, titulat per Miguel Aguirre com ‘La nit estrellada’; el bombardeig de Guernica, d’Eduardo Arroyo; ‘El espectador’, d’Equipo Crónica, el censor del franquisme; Rafael Canogar i la censura; etcètera.

I com a colofó, un quadre de Víctor Mira que mostra l’Espanya sorda obrint-se cap a una fi desesperançada, i dos vídeos d’animació, un de Sergio Belinchón i un altre de Ruth Gómez, on es defensa la lluita per la vida.

‘Ni captius ni desarmats’ és una reflexió sobre la violència i el dolor contemporanis, un tema que persegueix o, fins i tot, turmenta l’artista i el món de l’art, especialment, des de l’arribada del surrealisme enfront de l’art convencional, tradicional, sacre o realista. Museus i centres artístics dediquen ara el seu esforç a aquest assumpte, com és el cas del Guggenheim o del Museu Nacional d’Art Modern a París amb l’exposició ‘Art i guerra’, que es va exhibir fa un parell d’anys; la Fundación Juan March, que acaba de clausurar la mostra ‘Lo nunca visto’, sobre la relació entre la guerra i l’art; la Fundació Tàpies, que exposa ‘Documentos de acción’; o el Museu Picasso, que inaugurarà a l’octubre una nova exposició entorn d’aquesta temàtica amb el títol ‘Cubismo y guerra’.

Organitzada pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat, a través de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València, amb la participació de l’Associació 9915 i la col·laboració de Banco Santander i Heineken España S.A., l’exposició es completa amb un servei de visites guiades gratuïtes que es poden reservar a través del correu [email protected] o el telèfon 963.864.922, així com un d’activitats didàctiques, també gratuït, mitjançant [email protected] i 677.027.357.

Alfonso de la Torre, teòric i crític d’art
Alfonso de la Torre (Madrid, 1960) és un teòric i cr&ia]]> 2016-07-28T06:30:00+01:00

Han rubricat el conveni de col·laboració el vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño, com a vicepresident executiu de la Fundació General de la Universitat de València, i Miguel Arce, director de projectes de Feedback Cultural.

Aquesta audioguia es desenvoluparà en el marc del projecte Cultura Accesible, una aplicació per a mòbils amb sistemes iOS i Android, que dirigeix Miguel Arce, gestor cultural, destinada a la descàrrega gratuïta de continguts culturals procedents de museus, centres culturals i exposicions.

L’audioguia facilitarà una descripció detallada de les obres, del seu context històric o de l’artista, per exemple, així com elements interactius. L’accés als arxius es podrà realitzar en trilingüe: valencià, castellà i anglés.

L’audioguia que es desenvoluparà amb motiu de l’exposició ‘Yturralde. Cartografies del sublim’, organitzada pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València amb el suport de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la mateixa institució acadèmica, serà una de les primeres experiències del projecte, el qual pretén ampliar el seu camp d’actuació a totes les xarxes de museus i centres culturals de la Comunitat Valenciana. A més, amb la finalitat de millorar la inclusió cultural de les persones amb discapacitat, l’aplicació oferirà també continguts visuals (vídeos, mapes, guies…) per a persones amb discapacitat auditiva.

L’aplicació Cultura Accesible, sempre de descàrrega gratuïta, està dissenyada, així mateix, amb un doble objectiu: d’una banda, facilitar l’accés a la cultura del col·lectiu de persones amb diversitat funcional i, d’una altra, aportar una informació àmplia i detallada dels continguts culturals de les exposicions i els museus valencians a tota la població en general.

Feedback Cultural és una empresa de Gestió Cultural que compta amb un equip d’experts en aquest àmbit, format per Miguel Arce, Fernando Ortiz i Alejandro Pagán, per al desenvolupament de projectes d’innovació social i cultural adreçats a les institucions i les indústries culturals i creatives.

Va llegir la ‘laudatio’ el president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Manuel Muñoz.

Román de la Calle (Alcoi, 1942) és catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts de la Universitat de València. Filòsof, investigador, assagista, traductor i crític d’art, va ser director de l’Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València i membre de l’antic Patronat Especial Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València, convertit ara en Col·lecció Martínez Guerricabeitia, organisme responsable de la gestió de la col·lecció d’art contemporani de la Universitat.

L’any 1983 va posar en marxa el Centre de Documentació d’Art Valencià Contemporani de la Universitat de València, i ha estat codirector de quatre edicions, de durada biennal, del Màster d’Estètica i Creativitat Musical i de tres edicions del Curs de Postgrau, de durada anual, Educació Artística i Museus, tots dos de la Universitat de València.

El treball de Román de la Calle ha estat reconegut en diverses ocasions des que començà la seua carrera com a estudiant. Va guanyar el Premi Nacional de l’especialitat de Filosofia (Fi dels estudis de la Llicenciatura) i el Premi Extraordinari de Llicenciatura amb la Memòria dedicada a la Teoria de l’Art de György Lukács. També ha estat guardonat amb la Creu Alfonso X el Sabio; la Medalla de Plata al Mèrit Professional del Ministeri d’Educació; la Medalla de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València (1999); i el Premi Nacional de Crítica d’Art ‘Espais’; i ha estat acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, la qual també va presidir.

Durant la seua docència en les universitats de València, Politècnica de València i Complutense de Madrid, ha dirigit més de mig centenar de tesis doctorals, altres tantes tesines de llicenciatura i treballs d’investigació de Tercer Cicle.

En la seua vessant literària, De la Calle ha escrit poesia en valencià, amb diversos guardons, així com teatre, traduccions, crítiques de les arts plàstiques i assaig. En aquest camp destaquen obres com ara ‘En torno al hecho artístico’ (1981), Premi d’assaig en castellà de la Crítica de la Ciutat de València; ‘Estética & Crítica’ (1983), obra finalista de la mateixa modalitat i premi; ‘Lukács: Estética y Poética’ (1985); ‘De la imatge a la paraula’ (1988); ‘L’Educació per l’Art: valors pedagògics i estètics de la modernitat’ (2000); ‘John Dewey: Experiencia Estética & Experiencia Crítica’ (2001); ‘Senderos entre el arte y lo sagrado’ (2003); ‘A propósito de la Crítica y otros ensayos’ (2004); o el seu ‘Repertorio Bibliográfico de Investigación Estética’ (1986).

Així mateix, ha escrit llibres de caire monogràfic, ha participat en nombroses publicacions col·lectives especialitzades, així com en la coordinació de diversos volums, ha format part de diversos consells de redacció de revistes especialitzades i ha col·laborat amb assiduïtat a la premsa diària, revistes generals i ràdios des de la seua activitat professional i universitària.

Com a professional de les Belles Arts, a més d’assessorar diferents institucions municipals i entitats privades, ha comissariat exposicions a centres culturals i museus com ara a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), al Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana, a la Universitat de València, a la Sala Parpalló de la Diputació de València o a la CAM.

Aquesta mostra se sumà a l’exposició ‘A lo caos’, que es pot visitar fins el 17 de setembre. La mostra, que forma part del Festival 10 Sentidos, inclou una selecció dels millors treballs de disseny realitzats per La Casa de Carlota (estudi de disseny creatiu en el qual treballen persones amb discapacitat intel·lectual), a més de les obres específiques que set artistes de diferents disciplines (Esther Señor i Carmen Cifrián en fotografia, Juan Olivares en escultura, Juan Sánchez en pintura, Moisés Mahiques en dibuix, i Sonia Rajos i Silvana Andrés en arquitectura) han realitzat ‘ex professo’ per a aquesta exposició a València amb un grup de 20 persones amb diferents capacitats. La Fundación DKV Integralia, DKV Seguros, La Casa de Carlota, Fundació Bancaixa i el Festival 10 Sentidos participen en la posada en marxa de l’exposició.

Homenatge al col·leccionista i mecenes Jesús Martínez Guerricabeitia
L’exposició ‘Col·leccionisme i mecenatge. Jesús Martínez Guerricabeitia’, inaugurada en el marc de la XIII Biennal Martínez Guerricabeitia, ret homenatge al col·leccionista i mecenes valencià, que va donar a la Universitat de València la seua col·lecció d’art contemporani, una de les més importants gestionades per una universitat pública a Espanya.

Comissariada per Francisco Sebastián Nicolau, artista plàstic i vocal al Patronat Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València, convertit ara en Col·lecció Martínez Guerricabeitia, l’exposició mostra com a fil conductor de les obres el compromís i la reflexió, repassant temes que van des dels clarament reivindicatius respecte als drets de llibertat i democràcia, posant l’accent en la denúncia dels abusos del poder especialment durant els últims anys del franquisme, fins als temes més candents en l’actualitat: llibertat d’expressió, participació política, crisi del capitalisme, globalització, emigració, ecologia, etcètera.

Les obres, datades des de 1965 a 2014, procedeixen d’una selecció de les integrades en la donació inicial a la Universitat de València, així com de les 12 biennals celebrades. La nòmina d’autors que conformen l’exposició és molt àmplia: Barjola, Verdes, Renau, Juan Genovés, Canogar, Equipo Crónica, Equipo Realidad, Anzo, Ortega, Ibarrola, Vostell, Spadari, Erró, Heras, Armengol, Fernando Somoza, Monjalés, Jardiel, Seguí, Mensa, Arroyo, Calduch, Pacheco, Darío Villalba, Martín Caballero, Azorín, Francesc Torres, Javier Calvo, Antoni Miró, Juan Delcampo, Ugalde, Solbes, Sarri, Ricardo B. Sánchez, Chema Cobo, Ramírez Blanco, Pérez Villalta, Pablo Alonso, Carmen Calvo, Javier Baldeón, Curro González, Alicia Vela, Rogelio López Cuenca, José María Báez, José Gallego, Antonio Murado, Simeón Sáiz Ruiz, Darío Urzay, José Ramón Morquillas, Juan Ugalde, Chema López, Isidro Manils, Ángel Mateo Charris, Salomé Cuesta / Bárbaro Miyares, Manuel Bouzo, Enrique Zabala, Jordi Ribes, Xisco Mensua, Miki Leal i Mavi Escamilla.

A més, amb motiu de l’exposició s’ha editat un catàleg en castellà i valencià on, juntament amb la reproducció de les obres, s’inclouen textos del comissari de l’exposició, Francisco Sebastián Nicolau, i de José Martín Martínez, professor d’Història de l’Art de la Universitat de València. En paral·lel a l’exposició, s’ofereixen tallers d’art gratuïts per a quatre tipus de col·lectius: escolars, persones majors, persones amb diversitat funcional i persones en risc d’exclusió social.

Totes les exposicions del Centre Cultural Bancaixa són d’entrada gratuïta i l’horari de visita és de dilluns a dissabte, de 10 a 14 i de 17 a 21 hores, i els diumenges de 10 a 14 hores.

Les obres han estat adquirides per la Fundació General de la Universitat de València i pròximament s’incorporaran a la col·lecció Martínez Guerricabeitia, la més important del gènere gestionada per una universitat pública –està formada per més de 500 peces–. De fet, la Biennal és el principal mecanisme pel qual es regeix l’adquisició d’obres amb la finalitat d’incrementar el valuós patrimoni artístic de contingut polític i social de la col·lecció d’art contemporani de la Universitat de València.

Han integrat la comissió d’expertes i experts el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño; el gerent de la Fundació General de la Universitat, Cristóbal Suria; el director de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia i comissari de la Biennal, José Pedro Martínez; els artistes Francisco Sebastián Nicolau i Chema López, el professor José Martín Martínez i Carlos Mataix, de Heineken España S.A., tots quatre exmembres de l’antic Patronat Martínez Guerricabeitia; l’artista valenciana Mavi Escamilla, coguanyadora de la 12a Biennal; la directora cultural del Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat, Ana Bonmatí; la dissenyadora Lupe Martínez; les comissàries Alba Braza i Nuria Enguita; i la presidenta de l’Associació Valenciana de Crítics d’Art (AVCA), Ángela Montesinos.

A juí d’aquesta comissió, les obres de Diego del Pozo i d’Estefanía Martín Sáenz “són les que més s’han adaptat a l’esperit de la Col·lecció”, així com al lema de la 13a Biennal, amb el títol ‘Supersticions i manipulacions’, el qual ha donat resposta, d’una banda, a l’ordinal que encapçala aquesta convocatòria i, d’una altra, a un tema de crítica social i cultural que té el seu origen en les albors de la civilització, la superstició (especialment, aquella induïda per les religions), que transcendeix a l’actualitat transformada en manipulació per a inquietar i sotmetre el pensament crític per part del poder.

Així mateix, el conjunt d’expertes i experts ha coincidit en destacar la qualitat artística de la parella d’autors, joves però amb un nodrit currículum que promet una futura trajectòria de llarg recorregut.

L’obra del val·lisoletà Diego del Pozo, presentada per la Galeria Adora Calvo, de Salamanca, es compon de tres seqüències de fotografies i dibuixos de 37 x 120 centímetres cadascuna. Aquesta peça s’emmarca dins d’un treball més ampli que l’artista dedica a les economies afectives, és a dir, a “totes aquelles polítiques públiques o privades encaminades a produir o intensificar una determinada emoció, ja siga odi, amor, por o esperança… en relació a un mateix, els membres de la mateixa comunitat o altres pertanyents a una altra comunitat”, explica l’artista.

‘Deconstruyendo el odio’ s’inspira en un fet ocorregut en el torneig de tennis Roland Garros del 2013: el boicot de la final per part d’un home pertanyent al moviment homòfob que es generà a França amb l’aprovació de la llei de matrimoni homosexual. Portava una màscara blanca i es llançà a la pista amb una bengala durant la retransmissió mundial del partit. Segons assenyala Del Pozo, la seua composició “desplega un narrativa crítica i poètica per a posar en evidència alguns mecanismes invisibles de l’odi que hi hauria darrere d’aquest esdeveniment”. A partir d’una seqüència d’imatges preses des de diversos punts de vista, el tríptic mostra tres situacions, indica l’artista, “en què s’estableixen connexions amb els mites de la construcció de la masculinitat i els imaginaris que posen en qüestió els aspectes autoritaris, violents i excloents que perpetuen determinats models de masculinitat”.

Per la seua banda, Estefanía Martín Sáenz, natural de Bilbao, presentada pel crític madrileny Óscar Alonso Molina, ha optat per una tècnica mixta sobre tela estampada de 160 x 220 centímetres. “Es tracta del relat fabulat d’inquietants i fins i tot terribles escenes literàries de reminiscència gòtica”, diu Alonso Molina quan es refereix al treball artístic de la bilbaïna.

La peça ‘Los cuervos que adoraban a la mujer’, obra produïda per a concursar en aquesta Biennal, és, segons afirma el crític, “el resultat de l’interés de l’artista pel món de l’antropologia i l’etnografia, des d’on accedeix a la iconografia, els ritus i els costums ancestrals lligats al pensament simbòlic i la màgia que impregnen el seu projecte artístic, i que en el seu cas es concentra de manera quasi exclusiva en el paper femení dins d’aquests àmbits”. En el quadre apareixen els corbs tenyits de groc, uns altres de negre, a penes sí es veuen però sempre estan allà, “alimentant supersticions i manipulant paisatges”.

L’adquisició de les obres s’ha fet oficial amb la recepció dels artistes al Centre Cultural La Nau, l’edifici històric de la Universitat de València, seu d’aquesta tretzena edició de la Biennal. Aquests han estat acompanyats pel vicerector Antonio Ariño; José Pedro Martínez; Cristóbal Suria; Carlos Mataix, en representació de Heineken España S.A.; i Antonio Valldecabres, director territorial a la Comunitat Valenciana de Banco Santander.

El comité de selecció de la Biennal
La Biennal Martínez Guerricabeitia, que acaba de complir 26 anys, és possible gràcies al criteri del comité de selecció que formen experts i galeries, el qual garanteix la qualitat artística de les obres presentades i, per tant, de l’adquisició que incrementarà la col·lecció de la Universitat de València.

El comité d’enguany ha estat integrat pels crítics Óscar Alonso Molina (Madrid), Iván de la Torre (Sevilla), Mariano Navarro (Madrid), Chus Tudelilla (Saragossa) i Alicia Ventura (València); i les galeries Alarcón Criado (Sevilla), Ángeles Baños (Badajoz), Adora Calvo (Salamanca), Set Espai d’Art (València) i Juan Silió (Santander).

Els 20 artistes que han exposat han treballat sobre les diverses facetes de la superstició i la manipulació, optant per una àmplia gamma de tècniques.

Es tracta de la més alta distinció que concedeix aquesta institució cultural que reconeix destacades personalitats de l’art o la cultura des de l’època de Mariano Benlliure. Guardó que enguany ha représ la seua activitat després de quasi set anys.

L’acte va tindre lloc a la seu del Cercle i van estar presents la directora cultural del Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Ana Bonmatí; el director de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València, José Pedro Martínez; Carmen Michavila, filla de l’artista; el president i el vicepresident del Cercle de Belles Arts, els artistes Gerardo Stübing i Nassio Bayarri, respectivament; Horacio Silva, artista i catedràtic de Pintura de la Universitat Politècnica de València; i Pascual Patuel, comissari d’art i professor d’Història de l’Art de la Universitat de València.

A continuació, se celebrà una taula redona sobre la seua trajectòria professional, artística i personal, amb la intervenció de Nassio Bayarri, Horacio Silva, el professor Pascual Patuel i José Pedro Martínez. Va estar moderada pel president del Cercle, Gerardo Stübing.

Concert virtual ‘La música inspiradora de Michavila’
A més, dimarts 3 de maig se celebrà un concert virtual, l’objectiu del qual consisteix a experimentar, en primera persona, la sorprenent facultat que posseeix un bon equip electroacústic on preval el so pur, tal qual s’ha interpretat i enregistrat.

En aquest cas, l’artista protagonista d’aquesta jornada és un apassionat de la gran música, el benèfic influx de la qual ha estat present en el procés creatiu que ha donat lloc a les obres que hui es poden admirar. Per aquest motiu, el Cercle de Belles Arts de València ha organitzat aquesta iniciativa en la qual s’escoltarà algunes de les peces musicals que més han influït en la pintura de Michavila, obres musicals que configuren una sort de “banda sonora” vital que sempre ha estimulat la seua creativitat. El concert virtual, dirigit per Ignacio Carrasco, d’Arts Antiqua Audio, abasta obres de reconeguts compositors, com Joahnn Sebastian Bach (Suite per a violoncel nº 5 en do menor BWV 1011), Robert Schumann (Cicle de cançons ‘Amor de poeta’ Op.48), Antonin Dvorak (Trio amb piano en mi menor Op.90 ‘Dumky’) i John Cage (The Perilous Night).

Tallers i visites
El Cercle ha organitzat també una extensa programació de tallers i visites guiades. Dilluns dia 2, Juan Pareja va impartir una classe especial sobre Michavila al Taller de retrat del Cercle. Dimarts dia 3, s’organitzà una visita guiada a l’exposició ‘Michavila: Geometria i Ecologia’, a la Sala Martínez Guerricabeitia del Centre Cultural La Nau, que es completà amb un taller didàctic per part de la Universitat de València, també a La Nau.

Dissabte 7 de maig, es realitzà una visita guiada en família, pares-avis amb fills-néts, a l’exposició ‘Michavila: Geometria i Ecologia’, a la Sala Martínez Guerricabeitia del Centre Cultural La Nau. Aquest mateix dia, es va organitzar a més un taller didàctic a la seu del Cercle a càrrec de Juan Pareja.

Concurs de fotografia
De forma paral·lela, el Cercle ha organitzat un concurs de fotografia ‘amateur’ i professional, que planteja la cerca d’instantànies sobre paisatges actuals de l’Albufera, la composició de la qual siga similar a les obres artístiques de Michavila en la seua sèrie ‘El Llac’, fotos inspiradores i creatives que podrien proposar-se a l’artista perquè les pintara.

El concurs té dues categories: una professional, de fotografies inèdites i originals, que no s’hagen presentat amb anterioritat a altres concursos o estar pendent de fallada; i una altra ‘amateur’, on se cerca fotografies realitzades amb ‘smartphones’ per persones que compartisquen amb els seus amics en xarxes socials. El termini per a participar en ambdues categories comença la setmana que ve i finalitzarà al juny d’enguany.

Ambdues exposicions van estar presentades el passat 11 de març, en una roda de premsa celebrada al Centre Cultural Bancaixa, pel president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón; el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño; la regidora de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de València, Glòria Tello; el comissari de la mostra ‘Col·leccionisme i mecenatge’, Francisco Sebastián Nicolau; i el comissari de la 13a Biennal Martínez Guerricabeitia, José Pedro Martínez.

L’exposició ‘Col·leccionisme i mecenatge: Jesús Martínez Guerricabeitia’, organitzada per la Fundació Bancaixa amb la col·laboració de la Universitat de València, reuneix una selecció de 108 obres de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, donada pel mecenes Jesús Martínez Guerricabeitia i la seua esposa Carmen García Merchante a la Universitat de València el 1999, amb algunes de les figures més importants de l’art espanyol de la segona meitat del segle XX i de principis del XXI, enclavades en els corrents figuratius més pròximes al realisme social i crític. La mostra està comissariada per Francisco Sebastián Nicolau, artista plàstic i vocal en el Patronat Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València, convertit ara en Col·lecció Martínez Guerricabeitia.

El compromís i la reflexió actuen com a fil conductor de les obres que formen aquest conjunt expositiu, repassant temes que van des dels clarament reivindicatius respecte als drets de llibertat i democràcia, posant l’accent en la denúncia dels abusos del poder especialment durant els últims anys del franquisme, fins als temes més candents en l’actualitat: llibertat d’expressió, participació política, crisi del capitalisme, globalització, emigració, ecologia, etcètera.

Les obres, datades des de 1965 a 2014, procedeixen d’una selecció de les integrades en la donació inicial a la Universitat de València, així com de les 12 biennals celebrades. La nòmina d’autors que conformen l’exposició és molt àmplia: Barjola, Verdes, Renau, Juan Genovés, Canogar, Equipo Crónica, Equipo Realidad, Anzo, Ortega, Ibarrola, Vostell, Spadari, Erró, Heras, Armengol, Fernando Somoza, Monjalés, Jardiel, Seguí, Mensa, Arroyo, Calduch, Pacheco, Darío Villalba, Martín Caballero, Azorín, Francesc Torres, Javier Calvo, Antoni Miró, Juan Delcampo, Ugalde, Solbes, Sarri, Ricardo B. Sánchez, Chema Cobo, Ramírez Blanco, Pérez Villalta, Pablo Alonso, Carmen Calvo, Javier Baldeón, Curro González, Alicia Vela, Rogelio López Cuenca, José María Báez, José Gallego, Antonio Murado, Simeón Sáiz Ruiz, Darío Urzay, José Ramón Morquillas, Juan Ugalde, Chema López, Isidro Manils, Ángel Mateo Charris, Salomé Cuesta / Bárbaro Miyares, Manuel Bouzo, Enrique Zabala, Jordi Ribes, Xisco Mensua, Miki Leal i Mavi Escamilla..

A més, amb motiu de l’exposició ha editat un catàleg en castellà i valencià on, juntament amb la reproducció de les obres, s’inclouen textos del comissari de l’exposició, Francisco Sebastián Nicolau, i de José Martín Martínez, professor d’Història de l’Art de la Universitat de València. En paral·lel a l’exposició, s’oferiran tallers d’art gratuïts per a quatre tipus de col·lectius: escolars, persones majors, persones amb diversitat funcional i persones en risc d’exclusió social.

L’exposició ‘Col·leccionisme i mecenatge: Jesús Martínez Guerricabeitia’ es pot visitar amb entrada gratuïta al Centre Cultural Bancaixa (Plaça Tetuan, 23) de dilluns a dissabte, de 10 a 14 i de 17 a 21 hores i els diumenges de 10 a 14 hores.

13a Biennal Martínez Guerricabeitia. Supersticions i manipulacions
Per la seua banda, la Universitat de València ha celebrat, de l’11 de març a l’1 de maig, la tretzena edició de la Biennal Martínez Guerricabeitia amb el lema ‘Supersticions i manipulacions’ en un nou marc humà. És la primera Biennal que no ha comptat amb la presència del seu impulsor, el col·leccionista i mecenes Jesús Martínez Guerricabeitia, després de la seua mort el passat 7 de setembre.

La Biennal Martínez Guerricabeitia, que es va exhibir a la Sala Acadèmia del Centre Cultural La Nau, l’edifici històric de la Universitat, va nàixer concebuda com un calidoscopi per a veure les últimes tendències de la creació, sondejar l’estat de l’art actual i convidar al públic a la reflexió. Així mateix, des del seu origen pretén incentivar i promoure la creativitat de joves artistes espanyols i augmentar, al mateix temps, el patrimoni artístic de la Universitat de València. Després d’una dotzena de biennals, l’adquisició d’obres ascendeix a 25.

La 13a Biennal ha reunit una selecció de 20 obres d’art contemporani avalades per un comité de selecció que formen experts en aquest àmbit. El comité ha estat integrat, en la present edició, pels crítics Óscar Alonso Molina (Madrid), Iván de la Torre (Sevilla), Mariano Navarro (Madrid), Chus Tudelilla (Saragossa) i Alicia Ventura (València); i les galeries Alarcón Criado (Sevilla), Ángeles Baños (Badajoz), Adora Calvo (Salamanca), Set Espai d’Art (València) i Juan Silió (Santander).

Els artistes seleccionats, que han optat per una àmplia gamma de tècniques, han estat Javier Arbizu, Diego del Pozo, Manuel Antonio Domínguez, Martín Freire, Daniel G. Andújar, Santiago Giralda, Yann Leto, Rafael Macarrón, Estefanía Martín Sáenz, Rebeca Menéndez, Xavier Monsalvatje, Javi Moreno, MP&MP Rosado, José Luis Puche, Fernando Renes, José Luis Serzo, Antonio Sosa, Felipe Talo, Alain Urrutia i Jesús Zurita.

La 13a Biennal ha estat comissariada per José Pedro Martínez, director d’Activitats de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, gestionada per la Fundació General de la Universitat de València, i el cartell, la imatge i el catàleg han estat dissenyats per l’estudi Ibán Ramón.

El seu lema, ‘Supersticions i manipulacions’, respon, d’una banda, a l’ordinal que encapçala la Biennal i, per un altre, a un tema de crítica social i cultural que té el seu origen en les albors de la civilització, la superstició (especialment, aquella induïda per les religions), que transcendeix a l’actualitat transformada en manipulació per a inquietar i sotmetre el pensament crític per part del poder.

Organitzada per la Universitat de València, a través del Vicerectorat de Cultura i Igualtat, aquesta biennal és ja un clàssic de l’art contem]]> 2016-04-11T06:30:00+01:00

‘Michavila: Geometria i Ecologia’, que s´ha exhibit a la Sala Martínez Guerricabeitia de La Nau, ha mostrat els dos períodes de major transcendència en la trajectòria de l’artista valencià, tots dos al seu torn complementaris. “Encara que el període geomètric comprén tota la línia de l’abstracció geomètrica de Michavila, ell sempre va tindre una visió paisatgística d’aquesta obra. Va arribar un moment en què tot ho veia de manera geomètrica, fins i tot el paisatge; amb la qual cosa en aquesta obra trobem una premonició del que seria el paisatgisme posterior”, assenyalava el comissari de l´exposició, el professor Pascual Patuel.

Així es va expressar el comissari durant la presentació de l’exposició, el passat febrer, al Centre Cultural La Nau, a la qual també van assistir el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño; el director d’Activitats de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, José Pedro Martínez; i Carmen Michavila, filla de l’artista, qui va anunciar que la família donarà a la Col·lecció Martínez Guerricabeitia l’obra ‘Natura morta al capvespre’ (1980), 80x80, un acrílic sobre llenç de la col·lecció privada de l’artista que ha esta restaurat per la Col·lecció Martínez Guerricabeitia.

Així mateix, en aquest marc, es va fer públic el lliurament de la Medalla del Cercle de Belles Arts de València, que enguany reconeixerà la figura de Joaquín Michavila.

El vicerector Antonio Ariño va destacar “l’excel·lent magisteri” de Michavila, professor de Dibuix de l’Escola de Magisteri de la Universitat de València, així com el seu “constructivisme dinàmic” i el seu “retorn a la naturalesa amb l’Albufera”, els quals s’arrepleguen en una exposició que va qualificar com a “extraordinària”.

José Pedro Martínez, per la seua banda, va subratllar la importància d’inaugurar la temporada expositiva de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia aquest 2016 amb una “retrospectiva” de Joaquín Michavila, la qualitat pictòrica de la qual “queda fora de qualsevol discussió”, va dir.

Va ser una presentació emotiva pel vincle afectiu que uneix l’artista homenatjat i la institució organtizadora –Michavila va ser membre del Patronat Martínez Guerricabeitia des de la seua fundació–, però també per la intervenció de Carmen Michavila, qui es va referir al seu pare com a un “magnífic artista i intel·lectual”. “Principalment ha estat un mestre, un docent de vocació, vinculat des de sempre a l’escola i a la Universitat, i ací és on resideix el valor que té aquesta exposició per a tota la família”, va afegir. Carmen Michavila, a més, va assenyalar que és la primera vegada que l’artista no assisteix a una exposició seua –la seua malaltia li ho va impedir–, en canvi, “sabem que ell haguera estat feliç celebrant amb tots nosaltres aquesta exposició”, va concloure.

El projecte expositiu
Pascual Patuel és professor d’Història de l’Art de la Universitat de València. Ha estudiat en profunditat el moviment plàstic valencià de la dècada dels 50, la qual cosa li ha portat a forjar una sòlida amistat amb els seus protagonistes, com és el cas de Joaquín Michavila, a qui, juntament amb la Universitat, vol retre homenatge en aquesta exposició. “Va ser professor de Dibuix a l’Escola de Magisteri, hui ja Facultat. Aquesta ha sigut sa casa durant 40 anys i a mi m’agradaria que l’exposició fóra un xicotet homenatge a la seua figura”, reconeix.

El professor Pascual Patuel ha comptat en el comissariat d’aquesta mostra amb l’estreta col·laboració de Carmen Michavila, filla de l’artista, i de la Galeria Benlliure. Organitzada pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat, amb el suport de l’àrea de gestió de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia (Fundació General de la Universitat de València), l’exposició exhibeix 12 obres del període geomètric i 18 de la sèrie d’‘El Llac’. Són 30 quadres de gran format procedents tant d’institucions públiques com de col·leccionistes particulars, fins i tot de la col·lecció privada de l’artista. Han prestat obra, entre uns altres, l’Ajuntament de València, el Fons d’Art i Patrimoni de la Universitat Politècnica de València, la Universitat de València, l’IVAM, el Museu de Belles Arts de València, la Fundació Chirivella Soriano, el Museu Contemporani de Vilafamés i Fundació Bancaixa.

Abstracció vs. Realisme
Joaquín Michavila pertany a una generació lluitadora, que nadava a contra corrent, immersa en un món plàstic realista i, sobretot, sorollista. Genovés, Andreu Alfaro, Salvador Soria, Vicente Castellano, l’escultor Bayarri, l’arquitecte Juan Estellés…, són alguns dels artistes que es van definir per la seua cerca incansable de la modernitat en un ambient encara huitcentista. Michavila, format a l’Escola de Belles Arts, vol superar aquesta barrera i es posa a l’avantguarda de les arts plàstiques valencianes a través de la fundació d’iniciatives grupals, com ara el Grupo Los Siete (1949-1954) –abans va ser membre del Grupo Zeta–; el Grupo Parpalló (1956-1961), liderat per Vicente Aguilera Cerni; el Moviment Artístic del Mediterrani (1956-1961); o el Grupo Antes del Arte (1968-1969), vinculat a l’art òptic i cinètic. “Ell va estar en primera línia i no era còmode; aquells artistes eren vituperats, injuriats, i es van haver d’enfrontar a una crítica veritablement destructiva a tot arreu, especialment, en la premsa dels anys 50”, apunta Patuel.

Si bé és cert que Joaquín Michavila comença a pintar en els anys 40 donant els seus primers passos dins del context postimpressionista, no és fins a la dècada dels 70 quan aconsegueix el seu període àlgid en l’abstracció geomètrica, un llenguatge ja molt investigat en aquells dies, molt codificat a nivell internacional, però que el valencià incorpora i adapta a la idiosincràsia local amb una forma especial de veure el Mediterrani, a força de llum i colorit enèrgic a través de taronges i blaus. “Aquesta és la gran particularitat de la geometria de Michavila”, afirma el professor i comissari. Una obra particular que, segons indica Pascual Patuel, enllaça amb la producció dels grans representants internacionals d’aquest període: Wassily Kandinsky, Piet Mondrian, Theo van Doesburg o els constructivistes russos.

‘El Llac’
Aquesta abstracció porta amb si present una visió paisatg&ia]]> 2016-04-10T06:30:00+01:00

L’artista, que acaba de complir 90 anys, va realitzar estudis de Magisteri i posteriorment de Belles Arts. Va exercir com a professor de l’Escola Universitària del Professorat d’EGB (hui, Facultat de Magisteri de la Universitat de València), des de 1966 fins a 1991.

Catedràtic de Didàctica de l’Expressió Plàstica, ha impartit matèries de Dibuix, Didàctica de l’Expressió Plàstica, Tècniques Audiovisuals i Iniciació a la Fotografia.

Mestre de mestres, va ser l’impulsor del primer laboratori d’audiovisuals de la Universitat de València, on va crear un grup d’experimentació denominat ‘Mirall’.

El 7 de maig de 1987 va presidir l’acte de constitució del Departament de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal, en el qual va ser triat director per votació.

Ferm defensor de la recerca, ha desenvolupat la seua trajectòria artística en paral•lel a la seua carrera docent i investigadora en la Universitat de València, i ha construït un llenguatge artístic propi.

La Universitat de València compta amb testimoniatges rellevants de la seua obra, entre els quals destaquen els murals ‘Els Furs de València’ (1957), ‘Mosaic’ (1974) i ‘Sense Títol’ (1960-1975). La seua obra també forma part de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia (en aquest moment, pot visitar-se una exposició monogràfica a La Nau: ‘Geometria i Ecologia’). A més a més, entre els fons patrimonials de la Universitat es conserven diverses obres pictòriques, gràfiques i escultòriques, procedents de diferents donacions de l’artista.

La Generalitat li va atorgar la Distinció al Mèrit Cultural el 2001. Medalla d’Or de la Ciutat de València (2006), també és Premi de les Arts Plàstiques (2007) i Acadèmic d’Honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Així mateix, Michavila rebrà enguany la Medalla del Cercle de Belles Arts de València.