Hist˛ria de la UEG

Els principis dels huitanta són, per a la comarca de la Safor, temps d’agitació. La fi de la dictadura marca l’inici del procés democràtic. És el moment de recuperar els drets i les llibertats. I també, de recuperar la cultura. En aquesta època tornen de València un joves que, després de passar per la Universitat, s’incorporen a la vida laboral i social, amb una visió molt diferent de la realitat de la que tenien els seus pares. Volen fugir dels tòpics d’una societat que ja ha despertat del franquisme. És el moment de posar en marxa totes les idees i els projectes que s’havien anat gestant lluny dels centres de decisió i de començar a crear un moviment cultural que serà clau en el desenvolupament de la ciutat. Tan sols dos anys després, el 1982, el consistori gandià havia posat en marxa el departament de cultura, el Cine Pot, la Universitat Popular, es va reformular l’Alfons el Vell, es normalitzen els premis Ausiàs March, comencen les classes de valencià en totes les escoles de la ciutat.

És en aquest context quan, el 1984, naix la Universitat d’Estiu de Gandia organitzada per l’Ajuntament de Gandia. El projecte inicial intentava estimular un mercat cultural estiuenc. La primera edició és concebuda com una experiència pilot on es tenia clar que la Universitat d’Estiu de Gandia havia de ser un projecte singular, diferent a qualsevol altra experiència. Havia de ser un espai per al debat i la reflexió, però també lloc de diverses manifestacions culturals. Era el moment de posar de manifest que la cultura no només està en l’aula i els llibres, que la cultura i l’oci no estan renyits sinó que es necessiten mútuament.

L’èxit de la primera convocatòria no va fer més que engrandir el projecte. Fou l’any següent quan una jove regidora de cultura, Pepa Frau, tocà a la porta de la Universitat de València. L’ aleshores Rector, Ramón Lapiedra, després d’alguns dubtes i incerteses, va decidir incorporar a la institució al projecte. Fou a partir de la tercera edició quan naix el tàndem Ajuntament-Universitat. Amb el temps, i amb la Universitat implicada per complet en el projecte, allò que havia començat a ser una experiència celebrada als darrers dies d’agost va anar prenent la forma actual. Havia deixat de ser una qüestió local i localista, com el qualificaren molts, i es va convertir en una Universitat d’Estiu oberta al món. A partir d’aleshores, sols calia millorar. És en la quarta convocatòria quan ix la idea del lema: des d’aleshores totes les edicions han girat al voltant d’un fil conductor, un tema ample que dóna sentit a totes les activitats de la Universitat. D’aquesta manera la Universitat d’Estiu va guanyar amb capacitat crítica i incidència social. En aquestos 31 anys s’ha parlat del futur, de l’arribada del nou mil·leni, del territori, del poder, de la mediterrània, de la identitat, de la por i el control o d’Europa. Cites ineludibles que sempre han comptat amb la participació de persones de gran nivell intel·lectual i humà. Des d’aleshores, en cada edició ens visiten més de 100 professors i professionals de tots els àmbits, sempre de reconegut prestigi.

A més, la UEG recalca la dimensió universitària, oberta i cultural que Gandia sempre ha tingut. Des dels inicis era necessari també que la proposta estiguera arrelada a la ciutat, vinculada al territori en el qual es desenvolupava. Per això es va optar per programar activitats obertes. Més enllà dels alumnes que es matriculaven calia fer participar la ciutadania. Des dels inicis les vespres de la UEG són per als debats i les conferències i les nits per als espectacles. Amb la UEG, la Universitat ix a la societat i la ciutat nota l’impacte d’aquesta cita estiuenca.

Ara que arribem a la 31 edició hi ha molta història que escriure, moltes persones que han participat, milers d’alumnes que han passat per les seues aules però el que està clar és que la UEG no ha canviat les seues premisses: la proximitat a la societat i la referència a l’actualitat.

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar