Estàs a: > > El Patronat Martínez Guerricabeitia presenta una exposició de Simeón Saiz Ruiz

El Patronat Martínez Guerricabeitia presenta una exposició de Simeón Saiz Ruiz

Les obres, que imiten el píxel televisiu, aborden el conflicte dels Balcans

El Patronat Martínez Guerricabeitia (PMG) de la Fundació General de la Universitat de València mostra, des del 29 de maig fins al 31 d'agost, a la Nau, l'edifici històric de la Universitat, l'exposició J'est un je, de Simeón Saiz Ruiz.

Aquesta exposició és singular per diversos motius: per la temàtica i la tècnica, que suposa l'inici d'una nova línia de programació del Patronat destinada a realitzar monogràfics sobre guanyadors de la Biennal, i especialmente perquè es tracta d'una exposició accessible al col·lectiu de persones sordes.

Gràcies a un servei d'intèrprets de llengua de signes, que s'ha posat en marxa a través de la Feació de Persones Sordes de la Comunitat Valenciana (FESORD) i de la Fundació FESORD CV, i amb el patrocini d'Ibercaja, aquesta exposició és una de les poques que recullen les necessitats específiques del col·lectiu de persones sordes a tot Espanya.

La primera exposició que Simeón Saiz Ruiz, guanyador de la Biennal Martínez Guerricabeitia el 1999, va fer amb el títol de J'est un je és del 1996. Porta treballant, doncs, més d'una dècada en aquesta sèrie de quadres sobre les passades guerres dels Balcans, basades en les imatges de premsa i televisió que van aparèixer durant la contesa. La idea de dedicar una exposició a Simeón Saiz Ruiz va partir del director d'activitats del Patronat Martínez Guerricabeitia, Vicent Sanz, que inicia amb aquesta retrospectiva, una línia destinada a realitzar monogràfics sobre els artistes que han guanyat la Biennal.

Els quadres de Saiz Ruiz, en el seu començament, imitaven l'il·lusionisme propi de la fotografia i el vídeo des de procediments propis a la pintura, per anar lliscant d'una forma lògica i natural cap a la imitació del píxel de la televisió. Aquest canvi estava propiciat per la importància que va adquirir per a l'autor emfasitzar el caràcter documental de les fonts.

L'exposició que es presenta, coproduïda entre la Universitat de València, la Universitat de Salamanca i la Junta de Castella-La Manxa, permet mostrar la sèrie amb una amplitud que el pintor no ha pogut realitzar fins ara. A la Sala Martínez Guerricabeitia s'exposen 19 peces, la majoria de gran format.

Les fotografies procedents de la premsa i la televisió són refotografiades, situades en cada una de les deu possibles inclinacions respecte de l'objectiu de la càmera, que van des d'una visió gairebé rasant fins a una posició frontal. Aquest mètode dóna lloc a tot un ventall de deformació de la imatge: des d'una compressió gairebé límit de les formes, que les fan irrecognoscibles, fins a la imatge original sense cap deformació.

La dificultat del reconeixement i la impossibilitat que la imatge t'abandone una vegada se n'ha dut a terme el reconeixement, esdevé tema central de l'obra. Mitjançant aquest recurs l'autor pretén que a l'espectador li siga difícil desentendre's de les imatges, totes de víctimes del conflicte.

La sèrie no enjudicia els agents en el conflicte ni distingeix entre víctimes, totes les quals són civils, sinó que més aviat dirigeix l'atenció cap a la nostra recepció i com en aquesta recepció es posen en tela de judici les nostres conviccions sobre com, quan i on es pot generar violència. Al final, l'obra

Data d'actualització: 19 de Setembre de 2008

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar