Estàs a: > > Exposició de l’artista italià Giangiacomo Spadari, en La Nau

Exposició de l’artista italià Giangiacomo Spadari, en La Nau

Pagoda cinese, 1970

Pagoda cinese, 1970

És la primera exposició antològica de l’artista en l’estranger des que va morir
L'exposició "Spadari, cronista visual", que organitza el Patronat Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València, presenta la producció més representativa de l'artista italià Giangiacomo Spadari (1938-1997) a través de més d'una vintena de les seues obres, dutes des d'Itàlia ex professo per a aquesta mostra. L'exposició d'aquest artista es pot visitar a la Sala Martínez Guerricabeitia del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, fins al 30 de gener de 2011.

"Spadari, cronista visual" s'emmarca dins les Trobades, la línia expositiva mitjançant la qual el Patronat Martínez Guerricabeitia vol donar a conèixer les obres de pintors presents en la col·lecció. Les edicions anteriors ja van recuperar, per ordre cronològic, Martín Caballero, Sergio Sarri, Antoni Miró, Darío Villalba, Julián Pacheco i Anzo.

Aquesta exposició és una de les mostres més ambicioses d'aquest curs per al Patronat Martínez Guerricabeitia, ja que no s'ha realitzat amb els fons de la col·lecció sinó que ha requerit la localització i el trasllat d'obres des d'Itàlia.

Aquesta mostra antològica, comissariada per Mireia Sánchez Barrachina, vol retre un merescut homenatge a qui va ser una de les personalitats més característiques de l'escena artística italiana contemporània. Cal recordar que des del seu traspàs ─fa més d'una dècada─ no se n'ha fet cap exposició personal a l'estranger, tot i l'excel·lent currículum expositiu que va tenir en vida fora de les fronteres italianes.

"El llegat d'aquest artista requeria una investigació a fons que proporcionara una nova perspectiva formulada des de l'actualitat, una mirada nova que aportara claus diferents a la seua obra; ja que una de les singularitats de la seua producció és que es tracta d'un pintor d'història, on la representació dels esdeveniments no es mostra d'una manera crítica sinó cronística", assenyala Sánchez Barrachina, d'una singularitat que en la seua època va ser entesa com a "realisme socialista, qualificatiu que, si bé l'artista sempre va rebutjar, li va comportar alguna censura".


Data d'actualització: 23 de Novembre de 2010

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar