Estàs a: > > Una exposició analitza l’evolució urbana de l’entorn Botànic-Jesuïtes en els últims segles

Una exposició analitza l’evolució urbana de l’entorn Botànic-Jesuïtes en els últims segles

Balsa Botànic

Balsa Botànic

Jardí Botànic (C/Quart, 80)
Fins el 28 de setembre
Aquesta exposició, que compta amb la col·laboració de la Fundació de la Universitat de València, analitza l'evolució de l'entorn Botànic-Jesuïtes en els últims segles. El barri de Botànic-Jesuïtes pot ser consiat hui dia un dels entorns històrics de la ciutat de València. Situat extramurs de la ciutat, l'emplaçament entre la vora del Túria, les muralles i algunes de les artèries viàries més importants -el carrer de Quart i la carretera de Madrid-, el convertiren en un entorn privilegiat de l'expansió urbana en el segle XIX. Una zona marcada per la instal·lació del Jardí Botànic i el Col·legi dels Jesuïtes, que tindria un ràpid creixement en les dècades finals del segle XIX i que acabaria de configurar-se al llarg del segle XX.

L'exposició ha estat impulsada per un grup de professionals i membres d'entitats cíviques de la ciutat de València interessats a revalorar aquest racó de la ciutat, i compta amb el suport i l'ajuda de diferents associacions vinculades al Col·legi dels Jesuïtes o al barri: l'Associació d'Antics Alumnes del Col·legi Sant Josep, Salvem el Botànic i l'Associació de Veïns del Botànic.

Segons expliquen els comissaris, Marc Ferri i Cristina Escrivà, la mostra pretén fer un repàs històric tant de les diferents etapes de l'evolució del barri -centrades sobretot en els dos últims segles-, com de les vivències dels seus habitants i dels estudiants del Col·legi dels Jesuïtes. Es tracta, doncs, de reviure un espai urbà, històric, però també un espai viscut pels estudiants i els veïns des dels orígens, com a part de l'horta de la ciutat, fins a l'etapa més recent de reivindicacions urbanes.

L'exposició està estructurada en cinc etapes, que il·lustren l'evolució paisatgística i ciutadana de l'entorn del Botànic des de 1880 fins ara. Els canvis urbans i de la vida d'aquest barri i de la ciutat de València queden plasmats en l'exposició al llarg de mig centenar de fotografies històriques i actuals i una vintena de plànols i mapes, entre els quals s'inclouen reproduccions de vistes i plànols històrics, com els d'Antonio Manceli o Anthoine Van den Wijngaerde. Tant en l'exposició com en el catàleg han participat diversos professionals: els arquitectes Carles Dolç, Adolf Herrero, Josep Maria Sancho i Francisco Taberner; el geògraf Vicenç M. Roselló; l'historiador Ramiro Reig, i la gestora cultural Cristina Escrivà. L'exposició s'estructura com un recorregut històric dividit en diferents etapes:

Primera etapa. Entre 1562 i 1880. Es contempla l'evolució del paisatge a partir de la cartografia i alguns gravats de l'època. L'antic raval de Quart, enclavat dins l'horta de València, va acollint establiments conventuals, molins i alqueries. En aquest entorn, encara hortolà, es funda en 1802 el Jardí Botànic de la Universitat de València.

Segona etapa. De 1880 a 1910. Consolidació de l'eixample de la ciutat. Els jesuïtes s'instal·len al col·legi en 1880, es construeix la Casa de la Caritat cap a 1906 i el Jardí Botànic és envoltat d'edificacions. En una primera etapa, la intenció és ampliar el Botànic, però els horts són finalment absorbits pels carrers i el jard&iacu

Data d'actualització: 26 de Setembre de 2008
Publicat en: Exposicions

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar