Estàs a: > > L´exposició ‘Ni captius ni desarmats’ transcendeix de l’art social al polític amb la mirada posada en la col·lecció Martínez Guerricabeitia

L´exposició ‘Ni captius ni desarmats’ transcendeix de l’art social al polític amb la mirada posada en la col·lecció Martínez Guerricabeitia

Cabonet de Rinus Van de Velde, de Citoler.

Cabonet de Rinus Van de Velde, de Citoler.

La Universitat de València ha acollit, del 21 de juny al 25 de setembre, l’exposició ‘Ni captius ni desarmats: art, memòria i dolor versus política’, un títol contundent per a transcendir de l’art social al polític amb la mirada posada en la col·lecció Martínez Guerricabeitia. Ha comissariat la mostra el crític d´art Alfonso de la Torre.

Comissariada pel crític d’art Alfonso de la Torre, l’exposició reuneix unes 40 peces entre pintures, dibuixos, escultures, fotografies i vídeos. S’exhibeix a la Sala Martínez Guerricabeitia del Centre Cultural La Nau fins al pròxim 25 de setembre i aglutina obra d’una quinzena de col·leccionistes privats d’art contemporani pertanyents a l’Associació 9915, a més de la col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Universitat de València.

L’exposició va estar presentada pel vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño; el director de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València, José Pedro Martínez; el president de l’associació de col·leccionistes 9915, Jaime Sordo; a més del comissari.

“És una exposició que parla de la pervivència de la violència i del dolor com un dels assumptes de l’art”, comentà el comissari. Una cosa que queda manifesta en el títol, “quasi propagandístic”, que respon a l’últim part de guerra del general Francisco Franco: “A dia de hui, captiu i desarmat l’exèrcit roig…”. “Amb el títol ‘Ni captius ni desarmats’ hem evocat aquell art polític”, va afegir De la Torre.

Per al crític madrileny, l’exposició ‘Ni captius ni desarmats’ mira cap a la col·lecció Martínez Guerricabeitia -gran part de la qual pot contemplar-se fins el 28 d’agost al Centre Cultural Bancaixa-, però ho fa invocant un art més complex que el conegut com a “art social”, el d’aquella època, el franquisme, orientant-ho a un art homòleg del segle XXI, on la violència, el dolor i l’horror són encara protagonistes de la societat, la política i la cultura. “Aquesta mostra extrau l’art del context social i polític en el qual es movia Martínez Guerricabeitia, el del franquisme, i passa a ser una reflexió més intensa sobre la violència i l’horror”, apuntà.

Així, l’exposició es divideix en quatre capítols. El primer, titulat ‘Silenci (i no)-Anar i vindre’, part del quadre de la mordassa de la pintora Juana Francés. Aquesta obra juntament amb quadres de Darío Villalba, d’Antonio Saura (el crit davant l’abandó en una crucifixió), de Santiago Ydáñez, de Concha Jerez (textos censurats), de Yoan Capote (la tortura) i de Joan Fontcuberta (‘Guantánamo’: concebut mitjançant el treball amb Google), a més de la fotografia del Desembarcament de Normandia d’Eduardo Nave, subratllen el dolor i reflexionen entorn de la seua atracció, tema transversal en l’art de tots els temps.

En la segona part, titulada ‘Històries’, Simeón Sáiz Ruiz relata en una pintura una batalla de Sarajevo, a la qual s’arriba a través de la premsa, representada sobre un mosaic de 30 fotografies de Nunes Ferreira amb els titulars més impactants i cruels de la història del periodisme universal. D’Eugenio Ampudia es pot contemplar també una fotografia de la sèrie ‘Dónde dormir’, un projecte amb el qual l’autor convida la gent a dormir en zones simbòliques. En aquest cas, l’escenari és el Museu del Prado: a la paret, ‘Els afusellaments del 3 de Maig’, de Goya; i al terra, una persona descansa inerta sota el llenç, en una postura paral·lela a la dels afusellats de més amunt. “Són cossos caiguts… Per a Ampudia, dormir és un acte de resistència”, matisà el comissari. L’assassinat d’Andy Warhol, de Kepa Garraza, o un carbonet de Rinus Van de Velde completen aquest apartat.

‘Capritx espanyol’ és el tercer episodi de l’exposició compost exclusivament per fotografia. Prop d’una vintena de fotògrafs, fotoperiodistes i artistes mostren ací part del seu treball, el qual forma part ara de col·leccions privades dins de 9915. És el cas d’una de les sis còpies originals de la ‘Mort d’un milicià’, de Robert Capa, dins de la col·lecció privada Himalaya. Catalá Roca, García Alix, Cristina García Rodero (Agència Magnum), Ramón Masats (amb els seminaristes jugant a futbol), Francisco Ontañón, Carlos Saura, Equipo Realidad… són alguns dels noms que signen les imatges amb les quals Alfonso de la Torre pretén narrar la crònica de l’Espanya franquista, entre els anys 50 i 80.

Tanca l’exposició l’‘Eterna tornada i ara’, on fotografia, pintura, dibuix, escultura i vídeo es donen la mà per a mostrar l’horror de la guerra des de la dècada dels 70 fins al 2000. Els punts de vigilància en zones estratègiques constants de la lluita americana, de Carlos Garaicoa; el bombardeig de Teheran, titulat per Miguel Aguirre com ‘La nit estrellada’; el bombardeig de Guernica, d’Eduardo Arroyo; ‘El espectador’, d’Equipo Crónica, el censor del franquisme; Rafael Canogar i la censura; etcètera.

I com a colofó, un quadre de Víctor Mira que mostra l’Espanya sorda obrint-se cap a una fi desesperançada, i dos vídeos d’animació, un de Sergio Belinchón i un altre de Ruth Gómez, on es defensa la lluita per la vida.

‘Ni captius ni desarmats’ és una reflexió sobre la violència i el dolor contemporanis, un tema que persegueix o, fins i tot, turmenta l’artista i el món de l’art, especialment, des de l’arribada del surrealisme enfront de l’art convencional, tradicional, sacre o realista. Museus i centres artístics dediquen ara el seu esforç a aquest assumpte, com és el cas del Guggenheim o del Museu Nacional d’Art Modern a París amb l’exposició ‘Art i guerra’, que es va exhibir fa un parell d’anys; la Fundación Juan March, que acaba de clausurar la mostra ‘Lo nunca visto’, sobre la relació entre la guerra i l’art; la Fundació Tàpies, que exposa ‘Documentos de acción’; o el Museu Picasso, que inaugurarà a l’octubre una nova exposició entorn d’aquesta temàtica amb el títol ‘Cubismo y guerra’.

Organitzada pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat, a través de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València, amb la participació de l’Associació 9915 i la col·laboració de Banco Santander i Heineken España S.A., l’exposició es completa amb un servei de visites guiades gratuïtes que es poden reservar a través del correu visites.guiades@uv.es o el telèfon 963.864.922, així com un d’activitats didàctiques, també gratuït, mitjançant activitatspmg@fundacio.es i 677.027.357.

Alfonso de la Torre, teòric i crític d’art
Alfonso de la Torre (Madrid, 1960) és un teòric i crític d’art, especialista en art espanyol contemporani i reconegut especialista en l’obra de l’artista madrileny Gerardo Rueda, del qual va realitzar un estudi biogràfic capital. Ha comissariat més d’un centenar d’exposicions, ha publicat assajos i poesia, i ha impartit cursos en universitats i institucions, com ara el Centre Pompidou de Màlaga, MNCARS, el Museu de Terol, la Universitat dels Andes, la Universitat de Còrdova, la Universitat de Granada, la Universitat de Castella-la Manxa, la Universitat Internacional Menéndez Pelayo o la Université de la Sorbonne.

Des del 2005, comissaria un programa anual d’intervencions artístiques a l’espai públic (Ámbito Cultural-El Corte Inglés) durant la setmana d’ARCOmadrid; és responsable d’un dels estudis més complets entorn del naixement i evolució del mercat de l’art a Espanya des de la postguerra fins a l’actualitat; és vicepresident de la Fundación Pilar Citoler; ha sigut responsable des de 1999 de la Colección Circa XX i actualment dirigeix la conservació de la Nueva Colección del Govern d’Aragó.

El seu pròxim treball, després del comissariat de ‘Ni captius ni desarmats’ per a la Universitat de València, és l’exposició ‘Carmen Calvo: todo procede de la sinrazón’, per a la sala Alcalá 31 de la Comunitat de Madrid.

Més informació

Data d'actualització: 27 de Setembre de 2016

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar