Estàs a: > > Projecte de cooperació científica amb Algèria per a potenciar la formació en física experimental

Projecte de cooperació científica amb Algèria per a potenciar la formació en física experimental

La investigadora Nadia Yahlali, al laboratori IFIC.

La investigadora Nadia Yahlali, al laboratori IFIC.

Un projecte de l´IFIC, finançat per la Càtedra UNESCO de la Universitat de València, preveu la formació a l’IFIC de dues estudiantes de doctorat de la Universitat de Ciències i Tecnologia Houari Boumediene (USTHB) d’Alger. Els projectes de les estudiantes desenvolupen un nou sistema per a mesurar les dosis radioactives en teràpies internes contra el càncer.

El projecte, impulsat per la investigadora de l’Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-UV), Nadia Yahlali, serà el primer en l’àmbit de la cooperació científica i tècnica finançat per la Càtedra UNESCO d’Estudis sobre el Desenvolupament de la Universitat de València, que a més compta amb el suport de l’Àrea de Cooperació de la Fundació General de la Universitat de València, de l’IFIC, del Departament de Física Atòmica, Molecular i Nuclear d’aquesta universitat i del seu Laboratori de Radioactivitat Ambiental.

El projecte respon tant als objectius de la Càtedra UNESCO de la Universitat de València, de creació d’intercanvis universitaris i ajuda a la formació d’especialistes, com als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de fomentar una aliança per al desenvolupament i garantir la sostenibilitat del medi ambient. Al llarg d’aquest any, l’IFIC, pioner a Espanya en l’estudi experimental dels constituents de la matèria, rebrà les dues estudiantes de doctorat de la USTHB involucrades en el projecte per a estades de diversos mesos.

“Es tracta d’oferir-les formació experimental en dosimetria mèdica i mesurament de la radioactivitat ambiental”, explica Nadia Yahlali, investigadora de l’IFIC que promou el projecte. “Cal potenciar la formació experimental a Algèria, camp en el qual l’IFIC té molta experiència”, assegura.

En l’àmbit de la física mèdica, Yahlali va proposar a la universitat algeriana realitzar un estudi per a desenvolupar un xicotet dosímetre capaç d’introduir-se en el cos del pacient i mesurar, en viu i en temps real, la radiació que rep en teràpies internes contra el càncer com la braquiteràpia. Segons Yahlali, a la USTHB hi ha un desenvolupament notable de la formació en tècniques de diagnòstic per imatge mèdica (TAC, PET, etcètera) provocat per la necessitat d’especialistes per a utilitzar aquests dispositius en hospitals, però escasseja la recerca en el desenvolupament de noves tecnologies.

Així, l’estudianta de doctorat involucrada en aquesta recerca aprofitarà l’àmplia experiència de l’IFIC en el desenvolupament de detectors, tant per a la recerca bàsica de partícules elementals que es realitza en experiments com NEXT, ANTARES i ATLAS del Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC) del CERN com per a la Física mèdica. “La idea és que les estudiantes puguen transferir el coneixement adquirit ací a la seua universitat”, resumeix Yahlali, investigadora d’origen algerià que ha desenvolupat la seua carrera científica en física experimental nuclear i de partícules a l’IFIC, i que col·labora ara en l’experiment NEXT.

En radioactivitat ambiental, el projecte permetrà analitzar mitjançant espectrometria gamma mostres de sòl obtingudes a Algèria a través d’un gran detector de germani del Laboratori de Radioactivitat Ambiental. Aquest dispositiu permet mesures de radioactivitat a energies més baixes, ampliant l’espectre de radionúclids d’interés per a l’estudi. En concret, a València es podrà mesurar l’excés en un isòtop del plom (Pb-210) que s’utilitza per a realitzar la cronologia de la sedimentació de terrenys en escales inferiors a 100 anys.

Es podrà així mesurar l’activitat de radionúclids que tenen origen en activitats humanes com el Cesi-137, l’Estronci-90 o el plutoni (procedents de proves nuclears franceses en els anys 50 i 60 o fins i tot de l’accident de Txernòbil); i uns altres d’origen natural com el Beril·li-7 i el citat excés de Plom-210 (l’origen del qual està en les radiacions còsmiques o certs materials de la Terra).

El mesurament d’aquests elements radioactius en terrenys en risc d’erosió permetrà datar els sediments i mesurar la pèrdua de sòl. Associada a altres fonts com el GPS, aquesta informació permetrà realitzar mapes geonuclears que mostren els canvis recents als sòls i puguen anticipar la seua evolució. Així, aquests estudis contribuiran a quantificar i vigilar els processos d’erosió dels sòls algerians i preveure problemes com ara la desertificació, a més d’avaluar l’impacte d’aquesta radioactivitat ambiental sobre la població.

El projecte ‘Cooperació per a la Recerca en Física Mèdica i Radioactivitat Ambiental’ és el primer d’àmbit cientificotecnològic que finança la Càtedra UNESCO de la Universitat de València, creada en 1994. Per a la seua realització, compta també amb el suport econòmic de l’IFIC a través del programa Severo Ochoa com a Centre d’Excel·lència. A més, és la primera acció que forma part d’un conveni de col·laboració més ampli que ultimen la Universitat de València i la Universitat de Ciències i Tecnologia Houari Boumediene (USTHB) d’Algèria promoguda per la coordinadora del projecte.

Més informació:
Àrea de Cooperació de la Fundació General de la Universitat de València
https://es.unesco.org/world-education-forum-2015/about-forum/declaracion-de-incheon

Data d'actualització: 2 de Juny de 2016

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar