Estàs a: > > Prop de 200 peces evoquen a La Nau l’art espanyol a l’exili

Prop de 200 peces evoquen a La Nau l’art espanyol a l’exili

Pintors en el exili

Pintors en el exili

Fins el 25 d´abril
La Societat Estatal de Commemoracions Culturals (SECC), i la Universitat de Saragossa recorden el 70 aniversari de l'inici de l'exili amb l'exposició Després del filat. L'art espanyol a l'exili 1939-1960, produïda per la Universitat de València, que analitza per primera vegada en profunditat els distints exilis geogràfics, sociològics, ideològics i estètics que van esquinçar i impregnar l'art espanyol del segle XX. El projecte és fruit de l'estreta col·laboració de tres universitats espanyoles amb la SECC: la Universitat de Saragossa, la Universitat de Còrdova i la Universitat de València. Per a la presentació a València compta amb el patrocini de Bancaixa.

L'exposició aplega al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València des del 25 d'abril gairebé dues-centes peces de mig centenar d'artistes que evidencien la importància de la cultura artística de l'exili i la seua aportació fecunda a les noves terres d'acollida. La mostra, de la qual és comissari Jaime Brihuega, també s'endinsa en les claus temàtiques i formals de l'imaginari artístic de l'exili, i en els elements que van associar o dissociar l'art produït abans i després de la contesa fratricida.

Com la resta del nostre esdevenir històric i cultural, l'art espanyol del segle XX va quedar violentament fracturat pel conflicte bèl·lic del 1936 i el seu fatal desenllaç, i es va partir en dos hemisferis cronològics clarament diferenciats i separats per la Guerra Civil. El efectes d'aquest tall es van fer més gran encara amb la Segona Guerra Mundial, que va pertorbar el fil conductor de la cultura artística internacional i va congelar momentàniament el marc de referències que havia presidit fins llavors la monització de la cultura artística espanyola durant tot el primer terç de segle. L'aïllament internacional de l'Espanya de l'autarquia va acabar de segellar amb rigor el mur d'aquesta frontera del temps històric. Enmig de circumstàncies com aquestes, després de la victòria dels insurrectes, van ser molts els espanyols fidels a la República que es van veure forçats a abandonar el territori nacional. Entre els quals, un bon nombre d'artistes que, per raons polítiques o d'asfíxia cultural, es van haver d'exiliar i es van dispersar per diversos racons del planeta.


L'espai cronològic que planteja l'exposició té com a límits simètrics els anys 1939 i 1960, dues fites clares en el procés evolutiu de l'art espanyol. La primera data marca el final de la Guerra Civil i l'inici de l'exili, mentre que la segona assenyala el principi de la monització que va començar a manifestar l'art a l'Espanya governada per Franco. Sobre aquest segment històric es desplega una reflexió estètica i ideològica sobre l'art de l'exili espanyol en conjunt, que aborda la naturalesa de les transformacions experimentades pels llenguatges visuals que els artistes transterrats van portar com a equipatge en abandonar Espanya i s'endinsa en la tensió que va tenir lloc entre la persistència (o esvaïment) de la memòria de l'origen i la seua metamorfosi a partir de la irrupció del nou paisatge històric, cultural i estètic que van suposar els nous contextos.


Documents adjunts:
Data d'actualització: 15 d'Abril de 2010

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar