Estàs a: > > Construcció de la primera escola de secundària de Baasneere, a Burkina

Construcció de la primera escola de secundària de Baasneere, a Burkina

Carmel Ferragud i una cooperant visiten amb xiquetes i xiquets la zona on es construirà el centre de Baasneere.

Carmel Ferragud i una cooperant visiten amb xiquetes i xiquets la zona on es construirà el centre de Baasneere.

Que els xiquets de Baasneere, a Burkina Faso, tinguen una oportunitat per al seu desenvolupament educatiu. Aquest és l’objectiu de la primera escola d’educació secundària que s’hi començarà a construir en setembre gràcies a un projecte de cooperació liderat per l’ONG local Algemesí Solidari amb la col·laboració del Programa 0,7 Una Nau de Solidaritat.

El problema de l’analfabetisme a Burkina Faso, un país a la cua mundial en desenvolupament, és una xacra que arrossega la població des de decennis i que obstaculitza, entre altres factors, el seu creixement. D’alguna manera, suposa un pilar del seu estancament econòmic, polític i social. Segons les darreres dades de l’Index Mundi, només el 46% dels infants entre 0 i 14 anys està escolaritzat.

En el cas concret de Baasneere, una població d’uns 10.000 habitants situada al Centre-Nord del país, a la província de Sanmatenga, i integrada per nombrosos poblats disseminats, no hi ha centres ni d’infantil ni de secundària, només set escoles de primària. En acabar aquest període educatiu, que abasta dels 6 als 12 anys, els joves s’han de desplaçar entre 30 i 40 quilòmetres per a continuar els estudis a la capital, Kaya, o a la ciutat de Kongousi. Així doncs, “per als infants que encara no han accedit a l’edat d’escolarització, el carrer esdevé el mestre principal; mentre que per a aquells que superen ja el temps previst per a l’alfabetització bàsica, sols resta l’opció de viatjar a alguna capital”, diu Carmel Ferragud, professor de la Universitat de València i membre de la comissió d’Algemesí Solidari per a la construcció de l’escola de secundària a Baasneere.

“Si el país no aconsegueix alfabetitzar un nombre més elevat de xiquets i xiquetes no hi haurà manera d’eixir del cercle de la pobresa”, afirma el professor, qui explica que, davant la impossibilitat del Govern burkinés per a crear escoles, les infraestructures educatives depenen realment del “teixit de les ONG” que operen a Burkina Faso. “L’Estat aporta el professorat, el personal docent, però la infraestructura depén de l’esforç exterior perquè, senzillament, no hi ha diners”, reconeix Ferragud.

La futura escola de Baasneere
L’execució del projecte de la construcció de la primera escola de Baasneere té una duració prevista de sis anys, la qual cosa serà possible gràcies, d’una banda, a la quantitat d’institucions i entitats implicades: l’ONG Algemesí Solidari, responsable de la iniciativa, juntament amb l’entitat burkinesa A3B Association ‘Buud-Bumbu de Bao/Baasneere’ pour le Developpement et l’Amitie entre les Peuples; el despatx d’arquitectes ‘Hac 90 Arquitectes’, en col·laboració amb la Càtedra UNESCO d’Arquitectura en Terra i la Universitat Politècnica de València; i el Programa 0,7 Una Nau de Solidaritat que gestiona la Fundació General de la Universitat de València; i, d’una altra, a la viabilitat de la proposta. En aquest sentit, Carmel Ferragud explica que, en primer lloc, el projecte naix des del cor de la mateixa població, qui expressa la necessitat d’acollir aquest centre; l’ONG Algemesí Solidari disposa dels recursos humans i materials necessaris per a la realització de l’escola; i el suport financer compromés abasta la pràctica totalitat de les previsions de les primeres fases de formació i construcció. A més, la nova escola suposarà un revulsiu per a l’economia de la zona, ja que la mà d’obra, després de rebre la formació adient, serà local.

La primera fase arrancarà el pròxim setembre. Segons descriu el professor de la Universitat de València, es durà a terme una estratègia de construcció en mòduls. “El primer mòdul consisteix en dues aules. El sistema constructiu pel qual hem optat es fonamenta en el valor de l’arquitectura vernacla, totalment sostenible per emprar materials propis del terreny com el bloc d’atovó compactat o BTC; però, a més, estem desenvolupant a València i a Algemesí una recerca per a constatar els sistemes de creació de murs i voltes amb els materials de la zona”, afegeix Ferragud.

Sense més dilació, aquest estiu l’ONG ha organitzat un camp de treball perquè joves valencians, en col·laboració amb joves de Baasneere, gaudisquen durant 12 dies d’activitats educatives i d’oci amb els més menuts de la localitat, un taller que començà el 2014 i que ara es presenta com a l’avantsala de la millora educativa dels poblats.

El Programa 0,7 de la Universitat de València
El Programa 0,7 Una Nau de Solidaritat, que convoca el Vicerectorat d’Internacionalització i Cooperació de la Universitat de València, està dirigit per la Comissió 0,7, creada en 1995 amb la missió d’establir les línies generals d’actuació en matèria de cooperació al desenvolupament de la Universitat de València; distribuir el pressupost 0’7 -que s’obté del 0’7% del pressupost de la Universitat, així com amb caràcter voluntari del 0’7% de les nòmines del seu personal i de les taxes de matrícula dels seus estudiants- entre els diversos programes de cooperació; controlar i supervisar aquest pressupost; i preparar i resoldre convocatòries de projectes propis de cooperació.

Data d'actualització: 12 de Maig de 2016

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar