Estàs a: > > L’abstracció geomètrica i el paisatge valencià de Joaquín Michavila, en una exposició monogràfica a La Nau

L’abstracció geomètrica i el paisatge valencià de Joaquín Michavila, en una exposició monogràfica a La Nau

Natura morta al capvespre (1980), acrílic sobre llenç, 80x80. Aquesta obra és la donada a la Col·lecció Martínez Guerricabeitia.

Natura morta al capvespre (1980), acrílic sobre llenç, 80x80. Aquesta obra és la donada a la Col·lecció Martínez Guerricabeitia.

La Universitat de València ha retut homenatge a la figura de Joaquín Michavila amb l’exposició ‘Michavila: Geometria i Ecologia’, una monogràfica que va reunir una selecció de 30 obres amb les quals s’endinsava en els principals períodes de l’artista valencià: el geomètric i el paisatgístic amb la sèrie d’‘El Llac’. Va comissariar aquesta exposició el professor Pascual Patuel.

‘Michavila: Geometria i Ecologia’, que s´ha exhibit a la Sala Martínez Guerricabeitia de La Nau, ha mostrat els dos períodes de major transcendència en la trajectòria de l’artista valencià, tots dos al seu torn complementaris. “Encara que el període geomètric comprén tota la línia de l’abstracció geomètrica de Michavila, ell sempre va tindre una visió paisatgística d’aquesta obra. Va arribar un moment en què tot ho veia de manera geomètrica, fins i tot el paisatge; amb la qual cosa en aquesta obra trobem una premonició del que seria el paisatgisme posterior”, assenyalava el comissari de l´exposició, el professor Pascual Patuel.

Així es va expressar el comissari durant la presentació de l’exposició, el passat febrer, al Centre Cultural La Nau, a la qual també van assistir el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño; el director d’Activitats de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, José Pedro Martínez; i Carmen Michavila, filla de l’artista, qui va anunciar que la família donarà a la Col·lecció Martínez Guerricabeitia l’obra ‘Natura morta al capvespre’ (1980), 80x80, un acrílic sobre llenç de la col·lecció privada de l’artista que ha esta restaurat per la Col·lecció Martínez Guerricabeitia.

Així mateix, en aquest marc, es va fer públic el lliurament de la Medalla del Cercle de Belles Arts de València, que enguany reconeixerà la figura de Joaquín Michavila.

El vicerector Antonio Ariño va destacar “l’excel·lent magisteri” de Michavila, professor de Dibuix de l’Escola de Magisteri de la Universitat de València, així com el seu “constructivisme dinàmic” i el seu “retorn a la naturalesa amb l’Albufera”, els quals s’arrepleguen en una exposició que va qualificar com a “extraordinària”.

José Pedro Martínez, per la seua banda, va subratllar la importància d’inaugurar la temporada expositiva de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia aquest 2016 amb una “retrospectiva” de Joaquín Michavila, la qualitat pictòrica de la qual “queda fora de qualsevol discussió”, va dir.

Va ser una presentació emotiva pel vincle afectiu que uneix l’artista homenatjat i la institució organtizadora –Michavila va ser membre del Patronat Martínez Guerricabeitia des de la seua fundació–, però també per la intervenció de Carmen Michavila, qui es va referir al seu pare com a un “magnífic artista i intel·lectual”. “Principalment ha estat un mestre, un docent de vocació, vinculat des de sempre a l’escola i a la Universitat, i ací és on resideix el valor que té aquesta exposició per a tota la família”, va afegir. Carmen Michavila, a més, va assenyalar que és la primera vegada que l’artista no assisteix a una exposició seua –la seua malaltia li ho va impedir–, en canvi, “sabem que ell haguera estat feliç celebrant amb tots nosaltres aquesta exposició”, va concloure.

El projecte expositiu
Pascual Patuel és professor d’Història de l’Art de la Universitat de València. Ha estudiat en profunditat el moviment plàstic valencià de la dècada dels 50, la qual cosa li ha portat a forjar una sòlida amistat amb els seus protagonistes, com és el cas de Joaquín Michavila, a qui, juntament amb la Universitat, vol retre homenatge en aquesta exposició. “Va ser professor de Dibuix a l’Escola de Magisteri, hui ja Facultat. Aquesta ha sigut sa casa durant 40 anys i a mi m’agradaria que l’exposició fóra un xicotet homenatge a la seua figura”, reconeix.

El professor Pascual Patuel ha comptat en el comissariat d’aquesta mostra amb l’estreta col·laboració de Carmen Michavila, filla de l’artista, i de la Galeria Benlliure. Organitzada pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat, amb el suport de l’àrea de gestió de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia (Fundació General de la Universitat de València), l’exposició exhibeix 12 obres del període geomètric i 18 de la sèrie d’‘El Llac’. Són 30 quadres de gran format procedents tant d’institucions públiques com de col·leccionistes particulars, fins i tot de la col·lecció privada de l’artista. Han prestat obra, entre uns altres, l’Ajuntament de València, el Fons d’Art i Patrimoni de la Universitat Politècnica de València, la Universitat de València, l’IVAM, el Museu de Belles Arts de València, la Fundació Chirivella Soriano, el Museu Contemporani de Vilafamés i Fundació Bancaixa.

Abstracció vs. Realisme
Joaquín Michavila pertany a una generació lluitadora, que nadava a contra corrent, immersa en un món plàstic realista i, sobretot, sorollista. Genovés, Andreu Alfaro, Salvador Soria, Vicente Castellano, l’escultor Bayarri, l’arquitecte Juan Estellés…, són alguns dels artistes que es van definir per la seua cerca incansable de la modernitat en un ambient encara huitcentista. Michavila, format a l’Escola de Belles Arts, vol superar aquesta barrera i es posa a l’avantguarda de les arts plàstiques valencianes a través de la fundació d’iniciatives grupals, com ara el Grupo Los Siete (1949-1954) –abans va ser membre del Grupo Zeta–; el Grupo Parpalló (1956-1961), liderat per Vicente Aguilera Cerni; el Moviment Artístic del Mediterrani (1956-1961); o el Grupo Antes del Arte (1968-1969), vinculat a l’art òptic i cinètic. “Ell va estar en primera línia i no era còmode; aquells artistes eren vituperats, injuriats, i es van haver d’enfrontar a una crítica veritablement destructiva a tot arreu, especialment, en la premsa dels anys 50”, apunta Patuel.

Si bé és cert que Joaquín Michavila comença a pintar en els anys 40 donant els seus primers passos dins del context postimpressionista, no és fins a la dècada dels 70 quan aconsegueix el seu període àlgid en l’abstracció geomètrica, un llenguatge ja molt investigat en aquells dies, molt codificat a nivell internacional, però que el valencià incorpora i adapta a la idiosincràsia local amb una forma especial de veure el Mediterrani, a força de llum i colorit enèrgic a través de taronges i blaus. “Aquesta és la gran particularitat de la geometria de Michavila”, afirma el professor i comissari. Una obra particular que, segons indica Pascual Patuel, enllaça amb la producció dels grans representants internacionals d’aquest període: Wassily Kandinsky, Piet Mondrian, Theo van Doesburg o els constructivistes russos.

‘El Llac’
Aquesta abstracció porta amb si present una visió paisatgística, la que l’exposició arreplega amb el substantiu ‘Ecologia’, que denuncia el maltractament mediambiental i reivindica el respecte pel paisatge i la biodiversitat. És ací on el muntatge de l’exposició, que s’inicia amb el període geomètric, arriba a un punt d’inflexió proporcionat pel quadre ‘El Palmar’, obra pintada en 1980, de 80x80. Aquesta peça marca la transició entre la geometria i el paisatge valencià, en el qual se centrarà l’artista a partir de 1978.

Inspirat per l’entorn de l’Albufera, degradat en aquella època, Michavila descobreix una visió inèdita fins llavors i posa en llenguatge artístic tot aquell paratge. Comença amb la sèrie d’‘El Llac’, però continua amb ‘El Riu’ i segueix amb altres paisatges que va conèixer en la infància: la València dels anys 30-40, encara provinciana i rural, que aconsegueix reflectir en la seua producció artística.

En abandonar la “geometria estricta”, Michavila s’introdueix en la “neofiguració”, “un paisatgisme que no és acadèmic, mimètic o fotogràfic, sinó que busca assumir tota l’herència de l’abstracció i vincular-la al paisatge; per açò utilitza textures que procedeixen de l’informalisme matèric i una sèrie de recursos que ja havien sigut experimentats, però que ell assumeix, els fa seus i els incorpora al seu treball”, explica el professor Patuel.

Destaca, per exemple, la pintura ‘Embarcadero’ (1980), 140x100, que s’exposa per primera vegada. Segons ha reconegut Patuel, ha estat una troballa per al comissari i per als organitzadors de la mostra.

El catàleg
El catàleg, editat dins de la sèrie ‘Trobades’, inclou textos de Pascual Patuel; del director d’Activitats de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, José Pedro Martínez; i de Carmen Michavila; i reprodueix íntegrament l’obra de la mostra.

Dirigit pel comissari de l’exposició, pretén ser un pont entre el gran públic i la producció artística de Joaquín Michavila, per això compila reflexions de crítics d’art i d’experts que permeten comprendre el llenguatge de l’art.

Editat per la Fundació General de la Universitat de València, la publicació es pot adquirir en qualsevol dels establiments de La Tenda de la Universitat o en el Servei de Publicacions de la Universitat de València. Té un preu de 10,40 euros.

Visites guiades i activitats didàctiques gratuïtes
Així mateix, també amb l’objectiu d’acostar l’art contemporani a la societat, l’exposició es completa amb visites guiades (96.386.49.22 – visites.guiades@uv.es) i activitats didàctiques (677.027.357 – activitatspmg@fundacio.es) d’inscripció gratuïta.

Col·laboren en l’organització de l’exposició Banco Santander i Heineken España S.A.

+Info i horaris de visita

Data d'actualització: 23 de Maig de 2016

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar