Estàs a: > > Les primeres fotografies d’enginyeria civil a Espanya a través de l’obra de Lucio del Valle, a La Nau

Les primeres fotografies d’enginyeria civil a Espanya a través de l’obra de Lucio del Valle, a La Nau

Esquerra a dreta: el secretari autonòmic Josep Vicent Boira; els dos comissaris, Inmaculada Aguilar i César Díaz Aguado; i el vicerector Antonio Ariño.

Esquerra a dreta: el secretari autonòmic Josep Vicent Boira; els dos comissaris, Inmaculada Aguilar i César Díaz Aguado; i el vicerector Antonio Ariño.

La Nau acull, fins el 21 de febrer, l’exposició ‘Fotografia i obra pública. Paisatges de la modernitat. Lucio del Valle (1815-1874)’. Organitzada per la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat i la Universitat de València, a través de la Càtedra Demetrio Ribes i l’Arxiu Lucio del Valle.

La mostra, que s´exhibeix a la Sala Estudi General de l´edifici històric de la Universitat de València, tracta de fotografia i modernitat, de progrés i d’obres públiques, i d’història de l’enginyeria civil, a través de la figura de l’enginyer de camins Lucio del Valle (1815-1874).

Són les primeres fotografies d’enginyeria civil que es coneixen a Espanya i per això la seua importància. Les primeres imatges -justament l’any passat es va celebrar el 175 aniversari del naixement de la fotografia- d’obra pública, la majoria són originals de l’època i inèdites. Corresponen a nombroses obres públiques de la Comunitat Valenciana; justament els primers daguerreotips dels quals es té constància van ser els de la carretera València-Madrid, i també a grans obres de l’enginyeria de l’Estat.

L’exposició va ser presentada el passat 17 de desembre en roda de premsa pel vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño; el secretari autonòmic de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana, Josep Vicent Boira; i els comissaris de l’exposició, Inmaculada Aguilar i César Díaz-Aguado. Durant la visita guiada a l’exposició, els organitzadors van coincidir a assenyalar la singularitat de la mostra tant pel gran valor documental del material exposat, la majoria inèdit, com per la figura de Lucio del Valle, en l’enginyeria civil espanyola.

El 2015 es commemora el bicentenari del naixement d’aquest enginyer i ja s’han realitzat nombrosos actes a Madrid. Aquesta exposició tanca l’any i és l’homenatge més complet que s’ha realitzat sobre la figura de Lucio del Valle i Arana, el pensament i l’obra del qual ocupa les dècades centrals del segle XIX. La seua trajectòria permet analitzar l’eclosió singular de l’enginyeria civil en el període isabelí, de la construcció d’una Espanya moderna, de la consolidació d’una professió, de l’obertura d’una nova època. La seua primera destinació va ser el districte de València, entre 1840 i 1851, és a dir, una tercera part de la seua vida professional la va dedicar a la Comunitat Valenciana i això es pot veure en l’extensa exposició que ocupa la Sala Estudi General de la Universitat.

En paraules dels comissaris d’aquesta exposició, Inmaculada Aguilar i César Díaz-Aguado, “tant per la temàtica com pels fons exposats constitueix una exposició inèdita que ha estat possible pel material cedit per l’Arxiu Lucio del Valle exclusivament per a aquesta exposició”.

La mostra és una exposició fotogràfica que permet realitzar un recorregut, no sols de les principals obres de Lucio del Valle, sinó també de les singulars creacions realitzades a Espanya durant aquestes dècades.

Les primeres fotografies d’obres públiques: la carretera de València a Madrid
Les primeres fotografies sobre obra pública a Espanya són la sèrie de daguerreotips que el mateix enginyer encarrega sobre la carretera de les Cabrelles (carretera de València a Madrid) el 1850 i dos d’aquests apareixen reproduïts en l’exposició.

El material de la mostra procedeix en més d’un 90% de l’arxiu privat de Lucio del Valle, arxiu que ha passat de generació en generació custodiat a la mateixa casa de l’enginyer al carrer Valverde a Madrid. El descendent de l’enginyer César Díaz Aguado és l’actual conservador. La majoria de les peces és la primera vegada que s’exposen. Juntament amb el mig centenar d’obres públiques, la majoria originals de l’època, s’exposen cartes de visita d’enginyers, estereoscòpiques d’obres públiques, maquetes, retrats i objectes fotogràfics.

La història de la fotografia inicia la seua marxa el 1839 i va ser el suport més adequat per a mostrar el desenvolupament de la ciència al segle XIX. Fotògrafs, institucions governamentals i empreses van retre culte al progrés i a la modernitat amb fotografies, amb singulars àlbums fotogràfics o reportatges selectius, realitzats amb motiu de la construcció de carreteres, ferrocarrils i obres hidràuliques.

La relació de l’enginyer Lucio del Valle amb la fotografia és íntima. Va saber veure en aquest nou invent un suport vàlid i fidel per a la divulgació i l’estudi de la seua professió. Les seues obres, ja per encàrrec propi o institucional, van ser l’objectiu de la càmera dels millors fotògrafs de l’època (Laurent, Clifford, Martínez Sánchez). És el diàleg entre la imatge captada i l’enginyer. Resultat d’aquest diàleg és el ric i valuós fons fotogràfic de l’Arxiu Lucio del Valle, arxiu que ha arribat fins a hui de generació en generació i que custodia una important fototeca de l’època. Inèdita pràcticament fins ara, l’exposició presenta per primera vegada una acurada i interessantíssima selecció de peces originals d’època.

La mostra fotogràfica té dues seccions perfectament definides: els testimoniatges de les seues construccions més importants i les singulars vistes fotogràfiques d’obres públiques presentades en l’Exposició Universal de París de 1867.

Lucio del Valle va recórrer a la fotografia en nombrosos moments de la seua trajectòria professional. De la carretera de Madrid a València per les Cabrelles es disposa d’una col·lecció especial de daguerreotips “escènics” (considerats com les primeres imatges fotogràfiques d’una obra pública espanyola), així com diverses vistes del traçat i pont sobre el riu Cabriol preses pel fotògraf José Martínez Sánchez. Per a la construcció del Canal d’Isabel II i de la reforma de la Puerta del Sol, va encarregar a Charles Clifford el testimoniatge fotogràfic de les seues diferents etapes.

El conjunt de les vistes fotogràfiques presentades en l’Exposició Universal de 1867 va ser el suport que va proporcionar una visió més completa del panorama espanyol. Una selecció que reflecteix la mirada de Lucio del Valle sobre la modernitat i el progrés d’Espanya en les seues polítiques de foment. Representen els ulls de la tècnica. El coneixement de Lucio del Valle sobre el tema va haver de ser determinant perquè el nomenaren president de la comissió d’enginyers encarregada de reunir els models, plànols i vistes de les creacions per a l’exposició de París, i de fet es va implicar personalment a desenvolupar el projecte.

Es pretén posar en valor la seua personalitat singular, la qualitat humana, la ingent labor en la construcció de l’Espanya moderna i la seua mirada a la modernitat, com un dels grans enginyers i protagonistes de la història de l’enginyeria.

Sobre el catàleg
L’exposició va acompanyada de l’edició del catàleg. A més dels comissaris, hi han participat prestigiosos col·laboradors en la matèria. Fernando Sáenz Ridruejo, Rubén Pacheco Díaz, Rosario Martínez Vázquez de Parga, Pedro Navascués Palacio, Alfonso Luján Díaz i Carlos Teixidor Cadenas han col·laborat desinteressadament per dur a terme aquest projecte. Una nova visió conjunta de la laboriosa obra i gestió de l’enginyer Lucio del Valle, condecorat amb les més altes distincions en vida, però la memòria del qual, reconeguda internacionalment, no té tanta anomenada en l’actualitat.

Organització i entitats col·laboradores
L’exposició té el suport d’entitats dedicades a l’enginyeria civil com ara la Fundación Juanelo Turriano, el Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de Madrid y Valencia, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins UPV i l’Instituto del Patrimonio Cultural de España.

Produïda per la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat i la Universitat de València, l’organització ha partit de la Càtedra Demetrio Ribes i de l’Arxiu Lucio del Valle amb l’objectiu de donar a conéixer i difondre l’obra d’aquest enginyer singular, que a través del seu vincle especial amb la fotografia mostra un panorama molt més ampli i territorial. La fotografia es converteix en document i patrimoni.

La Càtedra Demetrio Ribes és una càtedra externa i institucional de la Universitat de València, creada el 19 de novembre de 2003 a través d’un conveni entre la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori i la Universitat de València. A partir d’aquesta data es constitueix en un centre d’estudi sobre la història de les obres Públiques en un sentit extensiu del terme, en el qual es desenvolupen projectes de recerca, programes formatius, culturals i de difusió. La trajectòria de la Càtedra Demetrio Ribes representa la col·laboració contínua entre Generalitat i Universitat en el projecte de donar a conéixer aquest desconegut però ric patrimoni. Aquesta mostra n’és un bon exemple.

Més informació i horaris de visita

Data d'actualització: 16 de Febrer de 2016

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar