Estàs a: > > El Cant de la Sibil·la torna a la Catedral com a anunci del Nadal

El Cant de la Sibil·la torna a la Catedral com a anunci del Nadal

Foto arxiu del Cant de la Sibilla a la Seu.

Foto arxiu del Cant de la Sibilla a la Seu.

Capella de Ministrers, conjunt dirigit per Carles Magraner, interpretà la versió valenciana del Cant de la Sibil·la, com a preludi al Nadal, el passat 27 de novembre, a la Catedral de València, amb ASSAIG-Grup de Teatre de la Universitat de València i la Coral Catedralícia. Abans, va tindre lloc el toc de matines que serveix com a reclam al concert.

Per quart any consecutiu, la Catedral de València va acollir aquest cant profètic, un drama paralitúrgic que fins al segle XVI s’escenificava la nit de Nadal a diferents catedrals de la península, sobretot a l’antiga Corona d’Aragó. La UNESCO va declarar el 2010 la versió mallorquina del Cant de la Sibil·la Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

En un concert celebrat el 2012, amb l’objectiu de restaurar aquesta tradició i reflexionar sobre la vinguda de Crist al món i el més enllà, Capella de Ministrers va recuperar el Cant de la Sibil·la de la Catedral de València, un tresor del nostre patrimoni musical i religiós perdut durant cinc segles i que ara torna amb tota la seua esplendor a la seu metropolitana.

La celebració d’aquest concert ha estat promoguda per CulturArts, el Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, la Diputació de València-Museu d’Etnologia i el cabildo de la catedral metropolitana de València. A més, aquest concert ha tingut el patrocini de la Fundació Bancaixa i de la Fundació BancSabadell, i la col·laboració d’INAEM, l’Associació Cultural Comes, el Gremi de Campaners Valencians i el Grup de Teatre Assaig, entre altres entitats.

Aquest concert disposà per a la seua interpretació dels instruments rèpliques dels àngels músics dels frescos de l’altar major de la Catedral, del 1472. Així mateix, Alejandro Estellés, el xiquet solista de l’Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats, dirigit per Luis Garrido, cantà des del púlpit interpretant la Sibil·la. A més, abans del concert, el Gremi de Campaners Valencians interpretà els tocs de matines de la consueta de 1527, recuperats també el 2012 per primera vegada des del Concili de Trento (1545-1563).

Per la seua banda, el grup de teatre ASSAIG de la Universitat de València i l’Associació d’Amics del Corpus escenificaren, supervisats pel director d’ASSAIG, Pep Sanchis, el Sermó dels Profetes, un drama paralitúrgic del cicle del Nadal que es representava abans del profètic cant.

Després del Concili de Trento va desaparéixer la interpretació del Cant de la Sibil·la que, fins a hui, només es mantenia viu a Mallorca i l’Alguer (Sardenya). De les moltes versions que se’n conserven, s’ha restaurat ací la versió valenciana, que és influïda per la tradició toledana i mallorquina.

El Cant de la Sibil·la és una de les representacions més significatives a l’entorn del naixement de Crist que es coneixen, implantada per Jaume I d’Aragó després de la conquesta de València. Les sibil·les eren dones que es creien inspirades pels déus, totes verges i profetes. Entre elles, la sibil·la Eritrea era l’encarregada d’anunciar el dia del Judici Final i l’arribada de Jesucrist al món. Encara que la sibil·la és la figura per excel·lència de l’oracle grec, el cristianisme se la va apropiar per atemorir la població amb els seus presagis sobre l’Apocalipsi.

Data d'actualització: 21 de Desembre de 2015

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar