Estàs a: > > Exposició sobre els beneficis i l’origen de l’estèvia, al Palau de Cerveró

Exposició sobre els beneficis i l’origen de l’estèvia, al Palau de Cerveró

El Palau de Cerveró de la Universitat de València va acollir l’exposició ‘Estèvia, la panacea dolça?’ del 23 de novembre de 2015 al 15 de gener de 2016. La mostra va oferir el resultat d’una recerca que integra des de la botànica, l’agronomia i la dietètica fins a la tecnologia dels aliments i la seua comercialització.

Els edulcorants constitueixen un capítol destacat en la història de l’alimentació. A més d’aportar el sabor dolç a moltes menjades, també s’han utilitzat per conservar els aliments mitjançant la preparació de confitures i per elaborar medicaments. Dins d’aquest context i en un moment en què l’obesitat s’ha consolidat com una de les malalties més alarmants als països desenvolupats, un edulcorant ‘zero calories’ com l’estèvia es presenta als mercats com una planta revolucionària i conforma un sector molt dinàmic i influent al món econòmic i de la tecnologia alimentària.

Les curiositats sobre aquesta planta comencen des de l’anècdota que va donar origen al seu nom. El nom d’‘estèvia’ va ser assignat pel botànic valencià Antoni Josep Cavanilles, que va homenatjar Pere Jaume Esteve, nascut a Sant Mateu o Morella (Castelló), titular de la denominada Càtedra d’Herbes de l’Estudi General de la Universitat de València a mitjan segle XVI.

Aquesta exposició ha estat el resultat d’una recerca interdisciplinària que integra des de la botànica, l’agronomia i la dietètica fins a la tecnologia dels aliments i la seua comercialització. El projecte va donar a conèixer tant les característiques de la planta (‘Stevia rebaudiana’), com l’origen de la seua denominació, i obrir un debat al voltant dels usos i el consum dels edulcorants naturals i artificials. L’estèvia, originària de Paraguai, és una planta encara poc coneguda a Europa. S’extrauen d’aquest vegetal els glicòsids d’esteviol, el consum dels quals com a additiu alimentari (I-940) va ser autoritzat al novembre de 2011 per la Unió Europea. En l’actualitat es treballa per a aclimatar-la a la conca mediterrània, principalment a Almeria, i també a algunes localitats valencianes com Pego i Sueca, entre altres.

La mostra es va estructurar en huit apartats que representaven diversos aspectes del paper emergent que està jugant l’estèvia entre els edulcorants naturals i artificials: els edulcorants naturals; Pere Jaume Esteve i el gènere ‘Stevia’; l’estèvia a Paraguai; l’aclimatació de l’estèvia a la conca mediterrània; la guerra dels edulcorants; la producció industrial d’estèvia; la comercialització i el consum d’estèvia a gran escala; i la legislació.

A més, l’exposició es complementà amb l’audiovisual ‘Estèvia, la panacea dolça’, produït per la Universitat de València ‘ex profeso’ i realitzat pel TAU (Taller d’Audiovisuals) que es pogué visualitzar a través d’un fragment a la sala. Dirigit per Empar Pons Barrachina i Àlvar Martínez Vidal, el projecte audiovisual de caràcter divulgatiu és accessible a través d’internet (http://mediauni.uv.es/estevia) i reuneix els testimoniatges de professionals i investigadors en la matèria, com Ximo Guillem i Carmel Ferragud, Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero de la Universitat de València; Jaime Güemes, conservador del Jardí Botànic de la Universitat de València; María Luz López Terrada, Institut Ingenio, Universitat Politècnica de València - CSIC; Xavier Martínez Monzó, Universitat Politècnica de València; Regina Monsalve, presidenta del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles de València i Castelló; i Miguel Ángel Domene, Fundació Cajamar, entre altres.

Així mateix, al llarg del novembre, l’Aula de Cinema de la Universitat de València va organitzar un cicle amb el títol ‘Com més sucre, més dolç?’. A través de quatre sessions de cinema protagonitzades per personatges per als qui el sabor dolç és la seua principal passió, les projeccions es van realitzar al Palau de Cerveró.

Aquesta exposició, produïda pel Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València i amb el professor Àlvar Martínez Vidal com a responsable del projecte, ha estat una iniciativa de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, que ha reunit al seu voltant un equip interdisciplinari integrat per personal de molt diversa formació (història de la ciència, botànica, tecnologia dels aliments, comunicació científica, etcètera), en un intent d’oferir al públic elements de reflexió entorn dels edulcorants naturals i artificials.

Data d'actualització: 19 de Gener de 2016

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar