Miguel de la Guardia: “El que se sent en mesclar art i ciència és complicitat i emoció”
Estás en: > > Miguel de la Guardia: “El que se sent en mesclar art i ciència és complicitat i emoció”

Miguel de la Guardia: “El que se sent en mesclar art i ciència és complicitat i emoció”

Mascarell, Gómez i De la Guardia. Foto: Juantxo Ribes.

Mascarell, Gómez i De la Guardia. Foto: Juantxo Ribes.

Miguel de la Guàrdia és catedràtic de Química Analítica a la Universitat de València i coordinador del curs ‘Art, ciència i participació’ de la Universitat d´Estiu de Gandia (UEG). En la presentació del curs aquest dimecres, De la Guàrdia ha estat acompanyat per la professora i restauradora Maria Gómez, i pel periodista i artista Salva Mascarell.

Segons ha explicat De la Guàrdia, durant el curs es barregen experiències i coneixements al voltant de l’art. “Hi ha artistes que pensen científicament i científics que pensen amb art”, ha assenyalat. Amb aquesta afirmació, el catedràtic ha volgut explicar que la retroalimentació entre l’art i la ciència sempre ha existit, però que ara som més conscients gràcies a les noves tecnologies. De la Guàrdia ha sintetitzat el curs com “la complicitat i l’emoció que se sent en treballar amb persones que tenen hàbits de treball molt distints però inquietuds similars”.

Per la seua banda, Maria Gómez també ha volgut incidir en “l’amalgama extraordinària” que formen l’art i la ciència quan treballen en comú. Segons ha explicat, durant el curs ha tractat de mostrar la geometria projectiva. “Com jugar amb la imatge deformada, amb els coneguts ‘trampantojos’”, ha afirmat. Gómez ha assegurat que la seua tasca com a restauradora depén molt de la ciència a l’hora de fer les radiografies pertinents, estudiar els pigments per a saber la seua reacció, entre d’altres. La restauradora ha conclòs que “l’art s’alimenta de la ciència, i la ciència extrau conclusions gràcies a part de l’art”.

L’artista Salva Mascarell ha indicat que la seua intervenció en el curs tracta sobretot el fenomen de la llum com a base de tot, “estudiant instal·lacions artístiques al voltant del món que han estat concebudes amb llum artificial o, per contra, amb llum natural”. Mascarell ha recalcat l’admiració que senten els artistes per la ciència, com a matèria que ajuda l’artista a entendre la perspectiva, la il·lusió de les tres dimensions, entre d’altres fenòmens.

Dret Penal i TIC
Susana Gisbert és fiscal de Violència de Gènere i fiscal portaveu de la Fiscalia de València. A més, ha sigut una de les participants en el curs ‘Dret penal i TIC. Algunes qüestions sobre ciberdelinqüència”. El paper de la fiscal en aquest curs ha estat el de traslladar als assistents com traduir els coneixements que es tenen d’un fet a la forma en la que es porten les proves a un procediment. Segons ha assenyalat Gisbert, “el més important és assegurar la prova des del principi. Cal guardar la informació, mostrar-la a la policia, però el més important és no esperar, ja que el perfil pot desaparèixer ràpidament”.

Susana Gisbert s’ha referit a la impunitat que pensen tindre molts dels delinqüents que actuen en la web, quan la realitat és que, segons la falta, poden arribar a condemnar-los fins a dos o tres anys de presó. Segons ha explicat la Fiscal, les noves tecnologies han influït, i molt, en els juís actuals. “Tots aquests delictes es jutgen segons dicta la legislació vigent en la que no existeixen unes lleis específiques aplicables als delictes virtuals, per això cal traslladar a termes analògics el que passa a la web”. En aquest punt, Gisbert ha indicat que “els fiscals no tenim la suficient formació i informació sobre els delictes en internet”. Assegura que molts companys no coneixen el funcionament de xarxes socials com ara Facebook o Twitter. És per aquest motiu per el que “costa molt veure el que estem jutjant”, afirma Gisbert.

Respecte a l’actuació de Gisbert com a fiscal de Violència de Gènere, ha assenyalat que en l’actualitat, el 80% dels assumptes de violència de gènere guarden relació amb les noves tecnologies. Segons ha indicat, encara que la violència no arribe a ser física, el fet de furtar les claus d’accés, inspeccionar el mòbil o registrar les xarxes socials de la parella ja es considera delicte. “Aquest fet a la fi pot desembocar en una agressió física”, ha assegurat.

Fecha de actualización: 22 de Julio de 2015

This site uses cookies for statistical purposes and to enhance your navigation. Learn more

Aceptar / Acceptar