Estàs a: > > El Patronat Martínez Guerricabeitia col·labora amb l´IVAM en l’exposició ‘Col·lectius artístics’

El Patronat Martínez Guerricabeitia col·labora amb l´IVAM en l’exposició ‘Col·lectius artístics’

Esquerra a dreta: José Pedro Martínez, José Miguel Cortés, Ramón Escrivá i Román de la Calle.

Esquerra a dreta: José Pedro Martínez, José Miguel Cortés, Ramón Escrivá i Román de la Calle.

El Patronat Martínez Guerricabeitia ha col·laborat en la producció de l’exposició ‘Col·lectius artístics a València baix el franquisme 1964-1976’, que s´exhibeix a la Galeria 7 de l´IVAM fins el pròxim 3 de gener. En la mostra s’hi poden veure obres prestades per a l’ocasió d’Equipo Crónica, Anzo i Calduch de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Universitat de València.

L’exposició va estar presentada en roda de premsa el passat 23 de juliol, a la qual hi van intervindre el director de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), José Miguel Cortés; el director d’Activitats del Patronat Martínez Guerricabeitia, José Pedro Martínez; i els comissaris de la mostra, Román de la Calle i Ramón Escrivá; a més de Maria Jesús Folch, comissària de l’exposició ‘Cas d’Estudi: Ana Peters. Mitologies polítiques i estereotips femenins en els seixanta’, que s’inaugura juntament amb ‘Col·lectius artístics’.

En el seu discurs, el director del Patronat Martínez Guerricabeitia va qualificar l’exposició que es presenta a l’IVAM com a un projecte “necessari que encara no s’havia produït a aquesta ciutat”, i el va descriure com a un reconeixement a un moviment fonamental per al desenvolupament de l’art contemporani tant a la Comunitat Valenciana com al conjunt d’Espanya”.

‘Col·lectius artístics’ planteja una innovadora dissecció de la cultura visual en una etapa d’especial ebullició cultural i combativa a València. A través de més de 200 obres, entre pintures, gravats, escultures, dibuixos, revistes, llibres, còmics i pel·lícules documentals, l’exposició repassa la creació el 1964 del trio conformat per Manuel Boix, Artur Heras i Rafael Armengol, el col·lectiu antifranquista Estampa Popular de València, l’Equipo Crónica, l’Equipo Realidad (1966), el grup Antes del Arte (1968), el grup Ara (1970), el Grupo Bulto (1972), l’equip Escapulari-0 (1972) o el Col·lectiu de Pintors del País Valencià (1976).

Així mateix, José Pedro Martínez va recordar que la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, donada per la seua família a la Universitat de València, va ser encetada per son pare, Jesús Martínez Guerricabeitia, “amb la compra d’obra produïda per col·lectius valencians de la dècada dels 60”.

En aquest sentit, es va referir a la participació conjunta del Patronat i l’IVAM en aquesta exposició, la qual va titllar de “reconeixement” tant als artistes com als col·leccionistes “a través de la figura de Jesús Martínez Guerricabeitia”.

El director de l’IVAM, per la seua banda, va reivindicar aquestes dues exposicions com a exemples “d’aquesta nova etapa del museu”, les quals representen, va dir, una mostra del nou projecte de l’IVAM. “Volem parlar del conjunt dels artistes fonamentals per a la Comunitat Valenciana i per a Espanya”, va sentenciar.

Cortés va destacar ambdós projectes expositius i va posar l’accent en la producció de ‘Col·lectius artístics’ en comptar amb la col·laboració de la Fundació General de la Universitat de València a través del Patronat Martínez Guerricabeitia, d’una banda, i de les Corts Valencianes, d’una altra. Igualment, va subratllar la categoria dels comissaris, Folch i Escrivá, conservadors de l’IVAM, i el professor de la Universitat de València Román de la Calle, així com l’obra exposada que ha denominat “de primeríssima qualitat”. “L’IVAM és conscient dels seus arrels i per aquest motiu, a partir d’ara, prioritzarà i donarà manifestació dels artistes valencians més destacats”, va concloure.

Col·lectius artístics valencians
‘Col·lectius artístics a València baix el franquisme 1964-1976’, ubicada a la Galeria 7 del museu, narra el “context” d’una història, segons va explicar Román de la Calle, una història de 12 anys, d’una època d’una enorme efervescència artística a València.

L’exposició arranca i finalitza amb obra de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia. Dividida en 11 capítols, la primera part recorda els anomenats “XXV Anys de Pau” i comença amb un linogravat sobre paper d’Anzo de l’any 1964, titulat ‘Feliz 1964’. A continuació, crida l’atenció una gran tela, composada en acrílic i serigrafia, ‘Torrijosy52más (El ajusticiamiento como tema)’, que deixa constància, amb la representació d’un afusellament, de la repressió del règim franquista.

“És un projecte molt visual, un relat on es pot comprovar que aquesta generació d’artistes és capaç de conviure (hem trobat més punts de confluència entre ells que de diferència) i aprofundir en aspectes poc coneguts d’aquest període, com ara la propaganda franquista que van desmantellar els col·lectius artístics valuosos amb les seues obres”, va assenyalar Ramón Escrivá.

El comissari, igualment, va remarcar la qualitat de les peces i la seua connexió amb l’art estranger, d’Anglaterra, França i els EUA -molt més desenvolupat que el moviment artístic espanyol de la dictadura-, gràcies a les revistes especialitzades europees i els viatges que feien els artistes.

Al llarg de l’exposició es poden contemplar les obres de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia ‘Aquelarre 71. Una odisea en el museo’ (1971), d’Equipo Crónica, en l’apartat ‘Reina per un dia’; ‘El dictador’ (1975), un linogravat sobre paper de Rafael Calduch; i cloent la mostra, ‘Taula de Lletres Valencianes’ (1975), una obra d’Anzo en oli sobre tela.

Ana Peters
D’altra banda, l’exposició ‘Cas d’estudi. Ana Peters’, que s’exhibeix a la Galeria 3, se centra en l’etapa inicial d’aquesta artista d’origen alemany, en les seues obres figuratives dels anys 60, crítiques amb la representació de la dona en l’art i la cultura d’aquells anys i arrelades en l’art Pop valencià. Amb 30 obres i 40 documents, l’exposició comissariada per Folch connecta en la seu part central amb els ‘Col·lectius artístics’, donada la relació de Peters amb grups com Estampa Popular.

Destaca d’aquesta exposició la part dedicada als mitjans de comunicació. “Ana Peters veu els mitjans com a armes en mans dels poders fàctics del franquisme. A partir d’ací, l’artista mostra la manipulació de la dona en els ‘media’, la imatge de la qual és homogènia i tracta d’inculcar els models als que totes les dones han d’aspirar, és el cas, per exemple, del ‘Prêt-à-porter’”, va indicar Maria Jesús Folch.

Ambdues exposicions es podran visitar a l’IVAM, Centre Julio González. ‘Col·lectius artístics’, fins el 3 de gener de 2016 a la Galeria 7, i ‘Ana Peters’, fins el pròxim 22 de novembre a la Galeria 3.

Més informació

Data d'actualització: 8 d'Octubre de 2015

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar