Estàs a: > > La Unió de Periodistes i la Universitat presenten a La Nau l’exposició ‘Fragments #0’

La Unió de Periodistes i la Universitat presenten a La Nau l’exposició ‘Fragments #0’

Turistes s´autoretraten durant les protestes de Barcelona, 1 de maig de 2014. Manu Fernández (AP Photo) / Sense títol

Turistes s´autoretraten durant les protestes de Barcelona, 1 de maig de 2014. Manu Fernández (AP Photo) / Sense títol

La Sala Estudi General de La Nau acull un any més l’exposició ‘Fragments’. Durant més d’una dècada, la Unió de Periodistes Valencians ha organitzat ‘Fragments d’un any’, exposició col·lectiva de fotoperiodisme que recollia en imatges els fets més rellevants de l’any a la Comunitat Valenciana.

‘Fragments #0’, organitzada i produïda per la Universitat de València i la Unió de Periodistes Valencians, amb la col·laboració de Consum i Doctor Nopo, es presenta amb un nou format i, a més de les imatges de fotoperiodistes valencians, planteja preguntes a l’espectador sobre els límits i els reptes als quals s’enfronta el periodisme, i més concretament el periodisme gràfic, a través d’instal·lacions multimèdia i diversa documentació. Imatges actuals sobre catàstrofes i guerres amb ús mercantil utilitzades per a decorar fundes de mòbil s’entremesclen amb autofotos fetes en escenaris que desafien l’ètica.

El comissari de l’exposició és Pablo Brezo (Doctor Nopo), que ha acompanyat el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño, i Sergi Pitarch, president de la Unió de Periodistes Valencians, en la presentació del projecte, que podrà visitar-se fins al proper dia 10 de maig a la Sala Estudi General de l’edifici històric de la Universitat.

Sergi Pitarch ha destacat “la renovació de ‘Fragments’, que ja no és la revisió de tot un any, sinó una exposició amb un contingut i discurs més crític i reflexiu, en la qual es dóna suport als fotoperiodistes, que són uns brillants professionals, que han patit molt la crisi”.

Per la seua banda, Antonio Ariño ha subratllat el suport del fotoperiodisme per part de la Universitat de València, amb la celebració d’exposicions com aquesta i l’acabada d’inaugurar, ‘Diverses. Històries de dones’, i ha anunciat que des del Vicerectorat s’està treballant en una exposició de dones afganeses de Gervasio Sánchez.

L’exposició està estructurada en cinc seccions:

Límits. A través d’instal·lacions fotogràfiques amb imatges de Jan Grarup, Nathan Weber, James Oatway, Manu Fernández i Baz Ratner, s’aborden diferents ocasions en les quals els mitjans de comunicació, per dur a terme la seua tasca en escenaris de guerres i catàstrofes, superen la deontologia periodística. La peça principal d’aquest apartat és la fotografia de Nathan Weber, després dels disturbis posteriors al terratrèmol d’Haití de 2010. La imatge mostra un nodrit grup de periodistes abalançats sobre el cadàver de Fabienne Cherisma a la recerca de la millor instantània per a narrar l’esdeveniment. Tanmateix, aquests límits de vegades també són traspassats per la societat i en aquesta secció es recull la instantània de dues xiques fent-se una autofoto amb una catàstrofe de fons.

Espectacle. En aquesta secció s’analitza ‘l’espectacularització’ progressiva dels estils i els continguts informatius i s’analitzen dos casos concrets a través de fotografies i instal·lacions. Es posen d’exemple els casos de la distribució no autoritzada del treball dels fotògrafs Daniel Berehulak i Tyler Hicks, les imatges dels quals de tragèdies sobre la crisi de l’ébola o de la víctima d’un avió abatut a l’est d’Ucraïna van ser utilitzades com a motiu decoratiu de fundes d’smartphones’ i tauletes tàctils a través d’Amazon.com. Un altre dels exemples que s’hi exposen és el de Liveleak.com, una plataforma en línia que posa a prova els fonaments deontològics del periodisme tradicional.

Transició. El periodisme fotogràfic és una pràctica de naturalesa difusa i de gairebé impossible definició. A través de diferents elements en aquesta secció s’intenta fer reflexionar el públic sobre la dificultat de destriar la fotografia periodística de l’art. El límit entre el món periodístic i l’artístic no és infranquejable, és més, no hi ha res de dolent que aquesta frontera siga permeable.

Llenguatge. En aquesta secció es reconstrueix l’evolució del llenguatge del periodisme gràfic des dels seus inicis fins a l’actualitat. Per això, a través de documentació i instal·lacions actuals es fa un recorregut des de les principals manifestacions en el context internacional, que daten de la primera guerra mundial, amb Roger Fenton, fins a l’actualitat, amb el treball en curs de ‘0 Responsables’, de Barret Films.

Periodista gràfic. La història de la fotografia ha alimentat una visió gairebé mitològica del reporter fotogràfic com a heroi de guerra o aventurer que es juga el tipus cobrint desastres i conflictes. Doncs bé, la major part del treball periodístic, i segurament la millor i més substancial és feta per fotògrafs compromesos amb el seu context local, que treballen a casa. En lloc de recórrer el món buscant realitats que s’adapten al seu criteri fotogràfic, es queden en un lloc concret on elaboren la crònica visual de la seua realitat quotidiana.

La Unió de Periodistes Valencians és una de les poques organitzacions professionals espanyoles que reconeix com a periodistes aquells que cobreixen els fets informatius amb una càmera de fotos. En aquest apartat es fa un recorregut en imatges per l’exercici de la professió a la Comunitat Valenciana. En aquest apartat apareixen imatges de fotoperiodistes valencians i membres de la Unió, entre els quals hi ha Eva Ripoll, Fernando Bustamante, García Poveda, Germán Caballero, Irene Marsilla, Juan Carlos Cárdenas, Kai Försterling, Miguel Lorenzo, MAO, Rober Solsona i Biel Aliño.

+Info: www.uv.es/cultura

Data d'actualització: 26 de Març de 2015

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar