Estàs a: > > La Universitat crea un servei per atendre la salut ocular de la població haitiana a la República Dominicana

La Universitat crea un servei per atendre la salut ocular de la població haitiana a la República Dominicana

Operació ocular a una xiqueta haitiana a la República Dominicana

Operació ocular a una xiqueta haitiana a la República Dominicana

El passat 20 de febrer se celebrà el Dia Mundial de la Justícia Social i amb aquesta lluita està relacionat un dels projectes de cooperació de la Universitat de València recentment finalitzats. Es tracta d’un programa de cooperació al desenvolupament en l’àrea de l’optometria i l’oftalmologia a la República Dominicana.

Amb aquest projecte s’ha creat un servei d’atenció i tractament de malalties oculars, especialment dirigit a la població haitiana emigrada, entre la qual s’han realitzat 1.500 atencions en consulta, 300 intervencions quirúrgiques i 7.200 revisions oculars.

El projecte, liderat per Antonio López-Alemany, professor titular d’Òptica i Optometria i Ciències de la Visió de la Universitat de València, es remunta a l’any 2005, quan, mitjançant el Fons Valencià per la Solidaritat, es va prendre el primer contacte amb la població de Consuelo, on s’ubica el Centre d’Acollida i Atenció al Migrant ‘Jesús Peregrino’. “Ens vam assabentar dels problemes oculars existents entre la població haitiana, la qual treballa en la recol·lecció de la canya de sucre en condicions molt dolentes, entre canyars immensos, sense protecció i patint molts accidents a nivell ocular”, manifesta el professor.

Així començaren les primeres intervencions a l’entorn de San Pedro de Macorís, província dominicana situada al sud-est del país, i concretament, a la localitat de Consuelo. Entre 2011 i 2014 es desenvolupà el projecte definitiu, mitjançant el Programa 0,7 Una Nau de Solidaritat de la Universitat de València, el qual s’ha centrat, fonamentalment, en la presa de mesures per a previndre i/o pal·liar la discapacitat visual de la població emigrant haitiana pobre i desatesa, amb la finalitat d’esdevindre, aquesta acció, en un recurs bàsic perquè aquestes persones puguen valdre’s per si mateixes i així mantindre una vida laboral i social amb normalitat plena.

Segons explica López-Alemany, s’han posat en funcionament diversos programes de lluita contra la ceguesa. Són programes de qualitat i autosostenibles que s’han implementat en la societat dominicana a través de tres línies d’acció: el tractament de la discapacitat que ocasionen els defectes refractius sense corregir, el treball preventiu i de detecció de patologies oculars, i la determinació de casos subsidiaris de cirurgia ocular per al seu tractament eventual.

República Dominicana, entre les més desiguals del món
Aquest projecte s’emmarca dins d’un país que, malgrat ser la novena economia més gran d’Amèrica Llatina i la segona de Centreamèrica i el Carib, se situa entre els trenta primers del món més desiguals. Els nivells de corrupció són molt elevats i hi ha una greu problemàtica de vulneració dels drets humans entre la població dominicana d’ascendència haitiana, a la qual, entre altres coses, se li nega el dret a un nom i una nacionalitat. La discriminació té lloc, per exemple, tant pel color de la pell com per l’origen del cognom de la persona.

República Dominicana és un país marcat per la migració. D’una banda, arriba de manera irregular un gran nombre d’immigrants haitians; d’una altra, l’emigració dels autòctons és tan habitual com que el 74% de la població té un familiar directe fora del país; i també és important l’èxode rural, ja que el camperol es veu en l’obligació d’abandonar el camp per falta d’incentius agrícoles i cercar ocupació en la ciutat, on acaba sent mà d’obra barata.

En aquest context és on es produeix un dels majors problemes de salut greu que pateixen especialment els immigrants d’Haití, els quals treballen en la canya de sucre sense mesures de protecció ni higiene, sense coneixements preventius, sota les dureses d’un clima hostil i sense recursos econòmics. Aquesta situació els fa postergar l’atenció a les malalties oculars que, en principi, no són vitals, però amb el temps es converteixen en incapacitants per al treball i la vida social i familiar.

Per a evitar aquestes conseqüències, precisament, Antonio López-Alemany ha dirigit aquest projecte durant el qual set operatius han treballat en l’òptica i l’optometria per detectar i millorar la visió d’aquestes persones i, per tant, de la seua qualitat de vida, un compromís de justícia social.

“El projecte és molt interessant perquè té part d’assistència, la més important, i de formació de cooperants en salut visual, així com de difusió en el nostre àmbit universitari i professional, actuant com a un eficient mitjà de sensibilització que potencia els valors solidaris de la cooperació”, reflexiona el professor de la Universitat de València.

De fet, la iniciativa ha comptat, segons assenyala López-Alemany, amb la participació de professionals voluntaris que han corregut amb la major part de les seues despeses i la col·laboració d’empreses i persones particulars que han fet les seues donacions en materials que han estat enviats per a la dotació del Centre ‘Jesús Peregrino’. A més, s’ha subscrit un conveni amb l’Hospital Regional Dr. Musa per a realitzar operacions oculars.

Tot el projecte, gestionat per la Fundació General de la Universitat de València, s’ha dut a terme en col·laboració amb la Congregació de les Germanes de l’Orde de Sant Carles Borromeu, al Centre ‘Jesús Peregrino’, i amb el suport de l’ONGD Escoles Solidàries, dins del marc del Programa 0,7 Una Nau de Solidaritat, que convoca el Vicerectorat d’Internacionalització i Cooperació.

El programa està dirigit per la Comissió 0,7, creada en 1995 amb la missió d’establir les línies generals d’actuació en matèria de cooperació al desenvolupament de la Universitat de València; distribuir el pressupost 0’7 -que s’obté del 0’7% del pressupost de la Universitat, així com amb caràcter voluntari del 0’7% de les nòmines del seu personal i de les taxes de matrícula dels seus estudiants- entre els diversos programes de cooperació; controlar i supervisar aquest pressupost; i preparar i resoldre convocatòries de projectes propis de cooperació.

Data d'actualització: 23 de Març de 2015

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar