Estàs a: > > El Palau de Cerveró recrea l’univers científic del Lluís Vives en una mostra

El Palau de Cerveró recrea l’univers científic del Lluís Vives en una mostra

IES Lluís Vives de València en 1920

IES Lluís Vives de València en 1920

El Palau de Cerveró de la Universitat de València acull l’exposició ‘La història natural a l’Institut Lluís Vives: espai d’ensenyament, lloc de ciència’, organitzada per la Universitat de València i l’IES Lluís Vives. La mostra, comissariada pels professors Jesús Ignacio Català i José María Azkárraga, aplega una selecció de fons de l’institut que es podrà visitar fins el 24 d’abril a la sala Manuela Solís.

Després de la bona resposta de públic del projecte anterior, amb vora 3.000 visites a ‘Trencant barreres. Dones i ciències’, una mostra sobre la presència femenina en el món de la ciència, l’activitat expositiva del centre comença l’any amb els ulls posats en l’IES Lluís Vives de València, un lloc emblemàtic on es van formar, entre d’altres, Vicent Blasco i Ibáñez, Max Aub o Demetri Ribes. El degà dels instituts de secundària valencians va actuar com un veritable centre de recerca i de cultura, i va arribar a destacar especialment en el camp de la història natural des del començament del segle XX.

Composta per diferents formats (llibres, documents, instruments, treballs escolars, làmines botàniques, fòssils, sediments o preparacions en líquid conservant amb fases de desenvolupament embrionari), la mostra recrea l’univers d’aquell espai i les seues investigacions. Amb més de cent anys de treball científic i de docència, l’exposició permetrà conèixer amb més detall la trajectòria del Lluís Vives: les col·leccions del seu museu, el laboratori dedicat a l’estudi de l’ecologia de les aigües dolces (l’Albufera, Cullera, la marjal d’Almenara, etcètera), pioner a Espanya, o la creació d’una revista pròpia, els ‘Anales del Instituto’, on es publicaren investigacions biològiques d’alt nivell científic.

Hi destaquen algunes peces, com el llibre de visites de l’antic Laboratori d’Hidrobiologia Espanyola (1912-1918), que compta amb les rúbriques del periodista Félix Azzati o el professor exiliat Enrique Rioja; un atles de peixos d’aigua dolça, amb cromolitografies representatives de les seues varietats; el primer manual espanyol en què apareix la ‘Teoría de la evolución de las especies de Darwin’, que va ser escrit per Ribera l’any 1877, i altres peces com un fòssil de granota de Libros (Terol) o quatre models anatòmics d’escaiola, que es poden veure en alguns instituts històrics, però que són els únics conservats a València.

L’Institut de València, instal·lat inicialment a l’edifici de la Universitat de València del carrer de La Nau, té l’origen en 1845. L’any 1930 passa a ser Institut Nacional d’Ensenyament Mitjà Lluís Vives, funció actual de l’edifici. En aquest sentit, la transformació de la ciutat, el seu context urbà i els diferents usos de la seua arquitectura també estan presents en les fotografies de l’època que integren els panells de l’exposició i, principalment, en l’audiovisual que recrea els canvis que ha experimentat la ciutat a partir de l’edifici.

El llegat material del Lluís Vives ha patit molts incidents, especialment durant la segona meitat del segle XX. Trasllats, espolis i falta de manteniment (atés que durant les obres dels anys setanta moltes peces del seu patrimoni van ser emmagatzemades al refugi antiaeri del subsòl) han fet que, hui dia, només es conserve una part d’aquells fons. Per aquesta raó, l’exposició ‘La història natural a l’Institut Lluís Vives: espai d’ensenyament, lloc de ciència’ actua com a testimoni patrimonial d’aquella època i té per objectiu recordar els professors que, com Celso Arévalo o Luis Pardo, van saber compaginar amb èxit la seua tasca docent amb el treball científic.

A la inauguració, hi assistiren el vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño; la subdirectora de l’IES Lluís Vives, Ela Fernández-Palacios; els comissaris de l’exposició, Jesús Catalá i José María Azkárraga; i la direcció de l’IHMC López Piñero, María Luz López Terrada i Àlvar Martínez, entre d’altres.

Data d'actualització: 11 de Febrer de 2015

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar