Estàs a: > > La Universitat de València homenatja Broseta, Lluch i Tomás y Valiente a través d’una gran exposició

La Universitat de València homenatja Broseta, Lluch i Tomás y Valiente a través d’una gran exposició

Obertura de la mostra Mestres de Ciutadania a La Nau

Obertura de la mostra Mestres de Ciutadania a La Nau

La Nau acull la gran exposició de la temporada de la Universitat de València: ‘Mestres de ciutadania: Manuel Broseta, Ernest Lluch i Francisco Tomás y Valiente’. Amb aquesta mostra, la Universitat homenatja tres professors que si bé van compartir la terrible circumstància de la seua tràgica mort -tots tres van ser assassinats per ETA-, van coincidir en el seu compromís cívic i polític.

Sobre l’aportació d’aquests tres rellevants professors i destacats polítics, i partícips en primer pla de la construcció de la democràcia, se sustenta aquesta exposició en què la Universitat de València ha treballat els últims tres anys.

L’exposició, de la qual és comissari el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de València Marc Baldó, aplega imatges d’una trentena de fotoperiodistes, entre els quals hi ha Penalba, Toni Paricio i l’Agencia EFE, obres de l’Equipo Realidad i l’Equipo Crónica, documentació de la Junta Democràtica, el Consell Democràtic del País Valencià i la Taula de Forces Polítiques i Sindicals, documents universitaris acadèmics (notes, textos mecanografiats) i polítics (declaracions reivindicant una universitat democràtica), o d’activitats culturals de quan eren estudiants (revistes, cartells).

L’exposició, que es pot visitar a la Sala Acadèmia fins el pròxim 25 de gener, ha estat presentada aquest dimarts pel vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño; el comissari de l’exposició Marc Baldó; i familiars dels tres professors, Pablo Broseta, fill de Manuel Broseta; Enric Lluch, nebot d’Ernest Lluch i vicepresident de la Fundació Ernest Lluch; i Carmen Tomás y Valiente, filla de Francisco Tomás y Valiente.

Segons explica Baldó, hi ha una destacada presència de premsa de l’època amb articles dels tres professors, entrevistes, notícies, portades al·lusives a les seues persones, caricatures, etcètera. També s’inclouen alguns dels seus llibres i articles, fotografies familiars (de menuts, amb els seus pares i germans, de jovençans o amb els seus fills, de viatges d’estudi o d’aventura juvenil per Europa, o, en fi, com a festers de moros i cristians), i tampoc no falten objectes personals, com les ulleres de Manuel Broseta o la cartera de ministre de Sanitat d’Ernest Lluch.

A més de tot aquest material, s’han realitzat entrevistes a 35 persones (més de 50 hores d’enregistrament) amb fills (Pablo Broseta, Rosa Lluch i Carmen Tomás y Valiente), companys d’universitat i política, i historiadors (Josep Fontana, Santos Juliá), sociòlegs especialitzats en l’estat del benestar (Ana Guillén), juristes (María Emilia Casas i Pascual Sala, expresidents del Tribunal Constitucional), periodistes (María Consuelo Reyna, exdirectora de ‘Las Provincias’, Lluís Foix, exdirector de ‘La Vanguardia’) i ciutadans (el militant de Comissions Obreres Dionisio Vacas). Unes entrevistes que s’han realitzat a diverses ciutats espanyoles, a més de València. Així, s’ha viatjat a Madrid, Barcelona, Sevilla i Oviedo per contactar amb els interlocutors. Les entrevistes estan disponibles a través de la pàgina web http://mediauni.uv.es/mestresciutadania

Tota aquesta feina mostra la magnitud del projecte de la institució acadèmica, amb la qual s’ha pretés donar una imatge no sols dels tres professors, sinó de tota una generació d’universitaris i ciutadans que van renovar el medi acadèmic i polític del país. La recopilació de tot aquest material també ha estat possible gràcies a l’Asociación de Amigos de la Fundación Manuel Broseta, la Fundació Ernest Lluch, a les universitats de Salamanca, Barcelona, Madrid i Autónoma de Madrid, a més de València, en les quals van exercir, a la Casa Joan Fuster i a l’Agencia EFE.

L’exposició està organitzada al voltant de quatre grans seccions temàtiques que comprometen i afecten els tres protagonistes d’aquest projecte: ‘Estudiants amb inquietuds’, ‘Mestres universitaris’,’ Ciutadans i polítics’, i ‘Memòria i evocació’. A través d’aquestes seccions, el principal objectiu és que el públic reflexione sobre la vida i l’obra dels professors Broseta, Lluch i Tomás y Valiente, gràcies al material exposat, amb el qual es destaca tant la seua aportació com a universitaris en els seus respectius camps d’especialització i la formació de deixebles, com la seua praxi de ciutadans que van apostar per la democràcia. La trajectòria acadèmica i política, doncs, són el nucli de la narració que es proposa.

Els tres pertanyen a la mateixa generació: naixen el 1932 (Broseta i Tomás y Valiente) i el 1937 (Lluch). Estudien a la Universitat de València (Dret) i Barcelona (Econòmiques) als anys cinquanta (1950-1955 i 1956-1961). Completen i amplien els estudis, s’integren a la Universitat com a ajudants i investigadors, es doctoren i opositen a plaça de funcionari (catedràtic o agregat), que aconsegueixen el 1964 Broseta i Tomás y Valiente, i Lluch el 1970, cosa que els permet desenvolupar una fecunda tasca com a investigadors en les seues àrees de coneixement, com a docents i mestres de deixebles.

Tots tres pertanyen a una mateixa generació, la dels “estudiants amb inquietuds”, de la qual són representatius. Aquesta generació d’universitaris es caracteritza, principalment, per superar amb el seu esforç la mediocritat i l’aïllament cultural que havia imposat al país la dictadura. A aquests estudiants se’ls ha anomenat de vegades la “generació del 56”, en al·lusió a la data de les primeres accions que van protagonitzar.

Tret comú dels tres és que, com a òptims professors joves del moment, van creure en la utilitat de les ciències socials per ajudar a canviar la vida. Van ser demòcrates i la dictadura els tenia per subversius, però sobretot van ser competents. Tots tres van tindre una profunda vocació universitària, que és vocació intel·lectual de recerca, de lectures, de bona docència i de direcció de treballs; tots tres, quan van cessar en política, van tornar a les aules.

Van apostar per la democràcia amb flexibilitat d’idees, lucidesa crítica i sentit de l’oportunitat. Es van implicar en la conquesta de la democràcia, com a estudiants, com a professors, com a “degans demòcrates”, com a independents, simpatitzants o compromesos en organitzacions de l’oposició.

Tots tres van viure amb vocació i plenitud la seua vida. Van ser acadèmics, intel·lectuals i polítics amb la força de la convicció més profunda, i finalment tots tres van conèixer un tràgic final, que, sense per descomptat ometre’l, es tracta de forma simbòlica, perquè des de la Universitat de València es considera més interessant subratllar-ne l’aportació a la convivència cívica, a la construcció de la democràcia, al disseny del mapa autonòmic, a la sanitat universal, a la construcció d’Europa i com Espanya hauria de desenvolupar-se a Europa, que va empènyer la vida aquests “mestres de ciutadania”, tots catedràtics i primer estudiants de la Universitat de València.

Algunes dades biogràfiques: Broseta, Lluch i Tomás y Valiente
Compromís amb la regeneració democràtica des del seu lloc universitari: van ser docents compromesos amb la democràcia que van actuar públicament en aquest sentit, creant, amb les seues accions, l’espai democràtic.

• Manuel Broseta va ser un dels “degans demòcrates”, nom amb què es coneixen els qui es van oposar a expedients i arbitrarietats dels serveis secrets de l’estat; va redactar els Estatuts de la Universitat de València en el marc de la Llei General d’Educació i va presidir la Junta Democràtica del País Valencià.

• Tomás y Valiente també es va comprometre amb la democratització quan era catedràtic de Salamanca, on va coincidir amb l’affaire Tierno; posteriorment també a ell, el 1974, se li va obrir expedient.

• Ernest Lluch va ser separat de la Universitat de Barcelona quan era no numerari el 1968, va reingressar a la Universitat a València el 1970 com a agregat, va ser vicedegà i va formar un grup d’universitaris d’orientació socialista, va ser fundador del PSPV i del Consell Democràtic del País Valencià, motiu pel qual va ser detingut (“els 10 d’Alaquàs”) i processat pel Tribunal d’Ordre Públic (TOP).

Com a parlamentaris en el Congrés i el Senat en els casos de Lluch i Broseta, i com a magistrat del Tribunal Constitucional, Tomás y Valiente. Des de llocs de responsabilitat, com la Secretaria d’Estat per a les Comunitats Autònomes (1980-1982) que va exercir Broseta i va contribuir al disseny de l’Espanya autonòmica. Lluch va ser ministre de Sanitat en el primer govern socialista i la seua aportació mereix ser subratllada, ja que va universalitzar l’atenció sanitària a Espanya. Tomás y Valiente va ser magistrat del Tribunal Constitucional, elegit per les Corts, des de la seua creació, el qual va presidir entre el 1986 i el 1991; destaca la seua tasca per convertir en democràtic l’aparell de l’Estat que recentment eixia de les foscors de la dictadura.

FITXA TÈCNICA:
Centre Cultural La Nau de la Universitat (c/ Universitat, 2). Sala Acadèmia.
Inauguració: Dimarts, 14 d’octubre, a les 20 hores.
Horari: Fins al 25 de gener. De dimarts a dissabte, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. Diumenges i festius, de 10 a 14 hores. Entrada lliure.
Organitza: Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València.
Hi col·laboren: Asociación de Amigos de la Fundación Manuel Broseta.
Fundació Ernest Lluch.
Fundació General de la Universitat de València.
Ajuntament de València.
Agencia EFE.
Comissari: Marc Baldó.
Coordinador tècnic: Norberto Piqueras.

Data d'actualització: 22 de Gener de 2015

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar