Estàs a: > > La prolífica trajectòria artística de José Iranzo, en ‘Anzo Experimental’

La prolífica trajectòria artística de José Iranzo, en ‘Anzo Experimental’

Aïllament 44, Anzo.

Aïllament 44, Anzo.

El Patronat Martínez Guerricabeitia organitza, a La Nau, l’exposició ‘Anzo Experimental’. La mostra presenta setze obres del pintor valencià que han estat restaurades per l’IVC+R i que, baix la direcció del professor Juan Ángel Blasco Carrascosa, realitzen un intens repàs per la prolífica trajectòria artística d’Anzo.

Fa ja cinc anys, el Patronat Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València va organitzar l’exposició ‘Memòria d’Anzo’, la qual va constituir una síntesi de la variada producció artística de José Iranzo ‘Anzo’ (Utiel, 1931 - València, 2006). Ara, dins de la secció ‘Trobades’, el Patronat ha gestat un segon projecte, ‘Anzo Experimental’, que “sense dubte, contribuirà a aclarir encara més la seua peculiaritat artística”, ha dit el comissari de la mostra.

“Es tracta d’aprofundir en la constant actitud indagatòria de l’artista, articulada a través d’idees, materials i mitjans; en definitiva, de mostrar al públic el seu ‘modus facendi’ procedimental, les investigacions que va dur a terme des del prisma del seu propòsit experimental”, ha explicat.

Les setze obres que es mostren en aquesta exposició han sigut restaurades per l’Institut Valencià de Conservació i Restauració (IVC+R), pertanyent a CulturArts. En aquest treball d’equip ha estat implicada, igualment, la Fundació Anzo. El treball resultant permet a l’espectador apreciar la modernitat de les tècniques que va utilitzar l’artista, així com el seu tarannà innovador.

D’aquesta manera, la Sala Martínez Guerricabeitia de La Nau, l’espai que acull el projecte expositiu, es converteix en un lloc per a la reflexió sobre l’efecte aïllador que els mitjans de comunicació i les noves tecnologies poden tindre sobre l’ésser humà, tesi que posa de manifest el recorregut per l’obra d’Anzo que s’exhibeix en la dotzena mostra del cicle ‘Trobades’, una línia de treball establida pel Patronat per a explorar les trajectòries dels artistes pertanyents a la col·lecció Martínez Guerricabeitia, donada a la Universitat de València el 1999 per la família Martínez García.

L’exposició ha estat presentada en roda de premsa aquest dimarts, de la qual el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño, ha destacat “la visió vanguardista i trencadora que Anzo tenia de la societat contemporània”, una cosa que mostra a través dels seus “aïllaments”. “Les obres que observem són significatives de diferents etapes de l’obra de l’artista, al llarg de les quals Anzo es planteja el límit de la profunditat, així com la realitat autèntica mitjançant una cerca complexa i difícil”, ha afegit.

Antonio Ariño ha estat acompanyat per Juan Ángel Blasco; Carmen Pérez, com a responsable de l’IVC+R de CulturArts; i el director d’Activitats del Patronat Martínez Guerricabeitia, José Pedro Martínez.

Carmen Pérez, qui ha recordat el seu vincle amistós amb José Iranzo, ha reconegut que el procés de restauració de l’obra ha sigut “un vertader repte”. “Anzo és un pintor diferent que va fer de l’experimentació la seua obra. Va utilitzar tot tipus de material. Cada obra és diferent i, per tant, cada peça requereix un tractament distint, per aquest motiu el procés de restauració s’ha allargat durant un any”, ha reflexionat.

Per la seua banda, José Pedro Martínez ha reivindicat la figura d’Anzo, un artista que, al seu juí, “ha sigut injustament tractat a l’entorn local”. “És precursor del pop art, de la utilització de tècniques que en aquell moment eren noves i inesperades i, alhora, va ser un visionari: ja en els seus aïllaments podia veure cap a on ens conduïa la tecnologia. L’obra que presenta va més enllà de la bellesa plàstica, és una obra plena de connotacions adicionals i, per tant, extraordinària”. En aquest sentit, el director d’Activitats del Patronat organitzador, ha afirmat que l’objectiu principal d’aquesta exposició ha estat “recuperar i revaloritzar la figura d’Anzo”, un artista que, com ha sentenciat Carmen Pérez, “es va avançar al seu temps”.

Característiques particulars d’‘Anzo Experimental’
‘Anzo Experimental’ presenta unes característiques particulars que no s’han donat en cap altra mostra referent a l’obra de l’artista valencià. En aquesta ocasió, s’exhibeixen al costat de cada obra els processos de restauració pels quals “s’ha saltat qualitativament des de la brutícia i la deterioració de les peces a una digna presentació d’aquestes que possibilita apreciar les qualitats d’una poètica plàstica singular”, assenyala Blasco Carrascosa.

Al llarg de la carrera d’Anzo destaca el seu plantejament artístic inconformista i innovador, del qual es fa ressò aquesta mostra, on es troba un llenguatge plàstic en concordança amb l’estètica emergent en el món occidental ja en els anys seixanta, amb ironia, crítica i alè de testimoniatge. És l’experimentació allò que el porta a canviar textures i a investigar amb nous materials i tècniques fins a configurar el seu figurativisme pop. Art compromés des del seu paper dins del grup Estampa Popular Valenciana, el qual li va servir per a aprofundir en nous procediments artístics fins aconseguir un ampli conjunt d’obres que va exposar a ciutats italianes com ara Milà, Venècia i Roma. A partir d’ací, Anzo millorà la seua experimentació amb la pintura sobre alumini i acer, serigrafia, deformacions ‘ull de peix’ i tècniques fotogràfiques, entre altres procediments. Tot allò va conformar la seua etapa més idiosincràtica, segons opina el comissari d’‘Anzo Experimental’.

“Anzo demostra una inusitada capacitat per a generar conceptes pensats per primera vegada”, continua l’expert. Crea la línia ‘Aïllament’, substituint llenços, olis i acrílics per alumini anoditzat, feixos metàl·lics, fusta lacada, espills, vidres, acer inoxidable, pintura nitrocel·lulosa, fotogravats, fotolits i un llarg etcètera de materials. Tot allò al servei de formes pròpies dels nous suports com ara laberints tecnològics, turbines, meandres, revolts, esquemes, circuits i engranatges de les computadores, i rodolaments industrials incrustats.

“El 1967 es concreta la tercera fase evolutiva d’Anzo, quan sorgeix en ell la visió existencialista de l’home urbà davant la cultura maquinista i el món tecnològic”, apunta Juan Ángel Blasco. Ací prenen rellevància els seus ‘aïllaments’, els quals denuncien la solitud i la captivitat interior que proporciona un món tecnològic, altament comunicatiu i que, en canvi, deixa l’individu incomunicat davant la deshumanització social provocada per la tècnica.

José Iranzo ‘Anzo’ va exposar individualment per primera vegada al Centre d’Estudis Nord-americans de València (1961). Quatre anys després, el 1965, mostrà les seues obres pop a Madrid; en 1968 anà a Milà, Roma i a la XXXIV Biennal de Venècia; en 1974 tornà a exposar a Madrid; en 1977 a Milà i Nova York; i participà en exposicions col·lectives a l’Havana, Madrid, Valparaíso, Santiago de Xile, La Paz, Caracas, Bogotà, Quito, Panamà i Guatemala, a més de Milà, Lisboa, Nova Delhi, Moscou, Leningrad, Palma de Mallorca i València. Però el fet més important de la seua carrera internacional va tindre lloc a Washington, on participà en la gran exposició mundial ‘Dreams and Nightmares’, organitzada per la Smithsonian Institution.

En ‘Anzo Experimental’, el Patronat Martínez Guerricabeitia -amb el suport del Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València-, l’IVC+R i la Fundació Anzo posen a l’abast del públic obres com ara ‘També a ells els agrada tricotar’ (1965), ‘Vida amb nina’ (1965), ‘Senyoret, compre’m este rameiet’ (1965), ‘El bes’ (1966), ‘Taula de lletres valencianes’ (1976), ‘Aïllament 30’ (1968) o ‘Aïllament 44’ (1968).

L’exposició, que romandrà oberta al públic en la Sala Martínez Guerricabeitia del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València fins el 3 de desembre de 2014, ha comptat amb el patrocini de Banco Santander i la col·laboració de la Fundación Cruzcampo.

A més, la mostra es completa amb un servei gratuït d’activitats didàctiques (concertar a través del 677.027.357) i visites guiades (concertar a través del telèfon 96 386 49 22 o del correu electrònic visites.guiades@uv.es).

Data d'actualització: 9 de Desembre de 2014

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar