Estàs a: > > Investigadors de la Universitat de València i la Politècnica troben un gran fris maia a La Blanca (Guatemala)

Investigadors de la Universitat de València i la Politècnica troben un gran fris maia a La Blanca (Guatemala)

Ciutat maia de La Blanca, Guatemala

Ciutat maia de La Blanca, Guatemala

Un equip multidisciplinari d’investigadors de la Universitat de València i de la Universitat Politècnica de València ha descobert un excepcional fris de gran dimensió i qualitat artística en el jaciment arqueològic de La Blanca, a Guatemala.

Des de l’any 2004, l’equip d’investigadors valencians, que dirigeixen els professors Cristina Vidal i Gaspar Muñoz, treballa en l’excavació, recerca i posada en valor d’aquest lloc arqueològic maia.

La Blanca és un xicotet assentament maia que es troba situat al Sud-est de la regió de Petén, a 500 quilòmetres de la ciutat guatemalenca.

Els professors Cristina Vidal, de la Universitat de València, i Gaspar Muñoz, de la Universitat Politècnica de València, responsables del projecte en el qual participen ambdues universitats valencianes i la Universitat de Sant Carlos, de Guatemala, van presentar aquesta nova troballa arqueològica, que han qualificat d’“especial rellevància”, ja que “és la primera vegada que es troba a La Blanca un element figuratiu d’aquest calibre, i en tan bon estat de conservació”, segons han destacat tots dos experts.

El fris, que mesura 4,75 metres de llarg i 1,5 metres d’alt, va ser trobat pels investigadors en la façana oest d’una subestructura, açò és, en un edifici anterior que va ser sepultat pels antics maies per a construir sobre ell els edificis superiors de l’acròpoli de La Blanca.

La troballa es va produir al desembre de 2013, després de comprovar que aquesta decoració geomètrica -que havien localitzat en les excavacions dutes a terme en explorar un túnel de saqueig- era l’extrem d’un gran fris d’estuc decorat amb relleus, que va haver de ser part de la façana d’un edifici. “Es tracta d’una representació en relleu de grans dimensions, que presenta una gran complexitat geomètrica”, segons han explicat els responsables del seu descobriment.

El fris, que segons els experts podria datar dels segles VII-VIII d. C., i per tant és anterior al clàssic tardà de l’acròpoli de La Blanca, inclou una figura principal, situada en el centre de la composició, als costats de la qual els motius mantenen el mateix disseny encara que el conjunt no és totalment simètric.

“De fet -segons ha explicat el professor Muñoz-, un dels trets més notables d’aquest autorelleu és que no és totalment pla, sinó que s’aprecia el gir i la inclinació dels diferents volums que ho conformen, la qual cosa provoca que la visió del conjunt convergisca en el personatge central, en el rostre del qual s’aprecia que ha sigut mutilat, possiblement de forma ritual, perdent el nas o trompa que posseïa, després de ser sepultat pels propis maies en construir un nou edifici de l’acròpoli. Fins i tot, ha afegit, “hem trobat restes cremades, probablement d’alguna cerimònia ritual que feien els maies a les seues divinitats que representaven a través de criatures sobrenaturals, com les quals apareixen en aquest fris”.

Tant en les recerques a La Blanca com en un segon assentament proper, conegut com El Chilonché, on l’equip de Vidal i Muñoz va descobrir un gran mascaró maia i unes excepcionals pintures murals, s’ha utilitzat un escàner làser per a poder reproduir digitalment alguns dels elements arquitectònics i escultòrics significatius oposats, de cara al seu posterior estudi, anàlisi i difusió.

En el cas del fris trobat a La Blanca, l’aplicació d’aquestes tècniques ha permés que poguera ser sepultat novament per a garantir la seua conservació i evitar que siga víctima dels saquejos que han assolat aquesta zona, segons ha explicat el professor Muñoz, qui ha destacat que la seua aplicació al patrimoni maia constitueix un camp incipient de gran interés.

El projecte de La Blanca celebra els seus deu anys amb una exposició
Coincidint amb el desé aniversari del projecte de La Blanca, els seus responsables han organitzat l’exposició ‘La Blanca. Una dècada de Patrimoni per al Desenvolupament’, que acull la ETS d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València. En ella s’exhibeixen, per primera vegada al públic, les principals troballes arqueològiques realitzades pels investigadors valencians en aquesta àrea maoa guatemalenca des de l’any 2004.

La mostra dóna compte del treball realitzat per l’equip multidisciplinari d’arqueòlegs, arquitectes, historiadors de l’art, restauradors, enginyers i químics de les universitats de València, Politècnica de València i San Carlos de Guatemala, dirigit per Cristina Vidal Lorenzo i Gaspar Muñoz Cosme. L’exposició arreplega també les accions de cooperació al desenvolupament dutes a terme per aquest projecte durant l’última dècada.

Després del seu pas per la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset, l’exposició ‘La Blanca. Una dècada de Patrimoni per al Desenvolupament’ arriba ara a la Politècnica, on romandrà oberta al públic fins al pròxim 17 d’octubre. Des d’ací partirà a Madrid, possiblement al Museu Arqueològic Nacional, i també, segons ha avançat el professor Gaspar Muñoz, “hem rebut una proposta de l’AECID -entitat que dóna suport al projecte de La Blanca- per a realitzar una itinerància pels centres culturals de Centreamèrica. Però açò serà segurament l’any que ve”.

Actualment, el de La Blanca és l’únic projecte arqueològic espanyol en l’àrea maia. Al llarg d’aquests anys, el sustent econòmic d’aquest projecte ha provingut del Ministeri espanyol d’Educació, Cultura i Esport; l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional; la Universitat de València, a través del programa 0,7, i de la Politècnica de València.

No obstant això, segons ha assenyalat Muñoz, els programes sostinguts per l’Agència Espanyola de Cooperació s’han vist reduïts en les últimes campanyes i la subvenció del Ministeri de Cultura concedida per al projecte de 2012 va ser paralitzada pel Ministeri d’Hisenda en incomplir la Generalitat l’objectiu de dèficit fixat pel Govern. Malgrat tot, la campanya arqueològica de 2012-2013 es va poder realitzar “gràcies al finançament de la Fundació holandesa Príncep Claus, amb la qual s’han rescatat les pintures murals de El Chilonché, unes pintures que estaven en perill d’extinció per culpa dels saquejos, i que en breu podrem desxifrar el seu contingut”, ha explicat el professor Gaspar Muñoz.

A més, gràcies a les subvencions concedides a través de la convocatòria de Projectes de Cooperació al Desenvolupament, gestionada per la Fundació General de la Universitat de València, s’han dut a terme accions de desenvolupament, com la creació d’un Centre de Visitants, la musealització i capacitació de guies locals per a aquest centre i el lloc arqueològic.

Tot açò ha fet possible la posada en valor del jaciment que ha reportat en la població local la recuperació del seu patrimoni cultural, sepultat sota la vegetació durant més d’un mil·lenni, i fer de l’assentament -que és hui dia un dels més visitats d’aquesta àrea maia- un motor econòmic a través de l’arribada de turistes.

Web sobre el projecte de cooperació La Blanca: http://www.uv.es/arsmaya/index2.html
Reportatge sobre La Blanca en la televisió de la Universitat: http://mediauni.uv.es/2534va

Data d'actualització: 30 de Setembre de 2014

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar