Estàs a: > > Més de mig centenar de dissenyadors i artistes recorden en una exposició a La Nau els 50 anys de la ‘Cartelera Turia’

Més de mig centenar de dissenyadors i artistes recorden en una exposició a La Nau els 50 anys de la ‘Cartelera Turia’

Ortifus

Ortifus

Rafael Armengol, Dídac Ballester, Manuel Boix, Carmen Calvo, Ortifus o El Roto són alguns del mig centenar de dissenyadors i artistes que reflexionen sobre la ‘Cartelera Turia’ aportant la seua obra en l’exposició ‘50 anys en cartellera. La Turia 1964-2014’, produïda per la Universitat de València.

La mostra es troba a La Nau fins el 31 d’agost.

L’exposició va estar presentada en una roda de premsa que va comptar amb les intervencions d’Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València; Vicente Vergara, director de la ´Cartelera Turia´ i les responsables de l´exposició: Mila Belinchón i Toni Picazo.

El vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño va destacar que “no es podria entendre la cultura de la ciutat de València sense la Cartelera Turia” que a més “va nàixer en uns moments de creativitat extraordinària, els anys en què Fuster va publicar ‘Nosaltres els valencians’ i Raimon, entre altres” i que la Universitat de València també havia de donar suport aquest projecte pel caire pedagògic d’una publicació que ha format en cinema la ciutadania.

La mostra instal·lada a la sala més gran de l´edifici històric de la Universitat, la Sala Acadèmia fins el dia 31 d’agost, recull l´obra d´aquests artistes, la majoria de les quals han estat creades ´expressament´ per retre homenatge a la degana cartellera valenciana que celebra enguany el seu 50 aniversari.

Cadascuna de les obres presents a l´exposició porta l´empremta del seu autor i allò que per l´artista en qüestió representa l´univers de la ´Turia´. Alguns dels artistes reflexionen sobre l´aniversari; altres creen la seua obra a través del relat eròtic tan present en la publicació; també hi ha que es basen més en la música, el cinema o la càrrega de crítica social que caracteritza la revista que acaba de ser reconeguda amb el Premi de Comunicació Alfonso Sánchez, guardó creat per l´Acadèmia de Cinema en memòria del que durant dècades va ser la veu espanyola de la crítica cinematogràfica. En l´exposició s´exhibeixen obres produïdes amb les eines tradicionals de l´era analògica, altres creades mitjançant instruments digitals i un tercer grup d´obres híbrides que fusionen tots dos sistemes. Totes han sigut realitzades en un format proporcional al de la ‘Cartelera Turia’, vist que en un futur hi seran portada.

A més de les obres gràfiques i plàstiques, la professora Pepa L. Poquet i el seu equip ha elaborat l’audiovisual ‘La Turia’, amb un caire més personal per celebrar l´aniversari de la Turia. L´exposició també recull exemplars de les portades més representatives de la publicació.

La Turia: 50 anys en Cartellera
La ‘Cartelera Turia’ és un projecte cultural que va nàixer el 1964, a contracorrent de la política i de la cultura oficial del franquisme, en una València que no es resignava a la seua condició de ciutat encara trista i grisa. Va ser impulsat per joves universitaris amb vocació d´intervenir culturalment en la societat valenciana per mitjà d´una petita revista d´informació i crítica d´espectacles.

Durant el seu mig segle d´existència ha acudit puntualment a la cita setmanal amb els seus lectors, a vegades defugint amenaces polítiques de tancament pel seu caràcter irreverent i/o subversiu i la seua falta de complaença amb el poder establert. Va resultar incòmoda a la dictadura pel seu to crític i pel tractament dels temes aleshores considerats tabú, però va saber compartir amb els lectors la possibilitat de fer noves lectures de la realitat del moment, mitjançant la mordacitat i el sentit de l´humor. Amb l´adveniment de la democràcia, la publicació manté el seu esperit crític, inconformista i incisiu sobre l´establishment cultural i polític.

Va començar anomenant-se El Turia, masculí singular, i amb un enfocament en la informació i la crítica cinematogràfica, però prompte es va obrir a altres arts i expressions culturals i va transformar el gènere de la seua identitat en substantiu femení per convertir-se en la Turia, com és coneguda col•loquialment.

Una de les claus de la seua longevitat segurament radica en l´ús de la sàtira i el sentit de l´humor com a recurs per a abordar els profunds canvis registrats en la cultura i la societat valencianes durant el mig segle que la cartellera està al carrer.

Des de l´anàlisi periodística, en la cartellera conviuen dos elements diferenciats i aparentment contradictoris: un component popular que entronca amb la tradició valenciana de la premsa satírica i un vessant cultural minoritari o d´avantguarda. El seu caràcter de premsa satírica ha portat la publicació a mantenir una actitud burleta amb els poders fàctics i a conrear en les seues pàgines gèneres periodístics iconoclastes, com les necrològiques d´actualitat o les exclusives inventades.

Però tal vegada la seua major aportació resideix en el fet d´haver entès la cultura com un tot, conjuminant temes tan diferents com el cinema, la gastronomia, el teatre, la política, la música o el sexe, i des de fa diversos anys, també han incorporat la cultura brossa o noves seccions relacionades amb l´ecologia i el còmic, entre altres.

Però la Turia no destaca només pel seu contingut, sinó també per la qualitat de la seua proposta gràfica. Des de les portades fins a la tipografia, passant per les il·lustracions de les pàgines interiors o les vinyetes d´humor gràfic, tots els elements visuals de la revista estan tractats amb cura.

Els seus responsables veieren prompte que per tal que una petita publicació de butxaca com la seua no passara desapercebuda als seus potencials lectors, calia potenciar una identitat visual potent, coherent i en sintonia amb les tendències estètiques contemporànies. A tal fi, han comptat amb la fructífera col·laboració de dissenyadors gràfics, il·lustradors, historietistes, publicistes, així com també de pintors, la contribució dels quals, no sols pel que fa a les portades sinó també en els elements gràfics de les pàgines interiors ha sigut decisiva en la imatge de modernitat de la revista.

Artistes participants:
Rafael Armengol
Eduardo Arroyo
Dídac Ballester
Manuel Boix
Pepe Bonache
Paula Bonet
Bru Soler
Miguel Calatayud
Rafael Calduch
Carmen Calvo
Javier Calvo
Joan Cardells
Victoria Civera
Victoria Contreras
Paco de la Torre
Maribel Domènech
Cristina Durán i Miguel Ángel Giner
El Roto
Mavi Escamilla
Juan Genovés
Manel Gimeno
Pepe Gimeno
Julio Giner
Cuqui Guillén
Artur Heras
Hyuro Víctor Lahuerta
Sento Llobell
Mariscal
Rafael Martí Quinto
MacDiego
Antoni Miró
José María Molina Ciges
Mau Monleón
Óscar Mora
José Morea
Miquel Navarro
Ortifus
Pepa L. Poquet
Rafael Ramírez Blanco
Ibán Ramón
Paco Roca
Manuel Sáez
Bia Santos
Señor Cifrián
Jordi Teixidor
Daniel Torres
Rosa Torres
Juan Uslé
Javier Velasco
Joan Verdú
Lina Vila

Data d'actualització: 28 de Juliol de 2014

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar