Estàs a: > > L’esdevenir del jazz i la seua representació gràfica a Espanya

L’esdevenir del jazz i la seua representació gràfica a Espanya

Imatge que es pot veure en la mostra

Imatge que es pot veure en la mostra

Amb motiu del I Congrés Internacional de Jazz a Espanya, organitzat per la Subdirecció General de Música de CulturArts, la Fundació SGAE, en col·laboració amb la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València, s´ha inaugurat l’exposició ‘Amb accent. Memòria gràfica del jazz a Espanya’ al Centre Cultural La Nau.

La inauguració va estar amenitzada amb una actuació de jazz d’alumnes del Berklee College of Music de València, dirigits per Víctor Mendoza. L’exposició podrà visitar fins al pròxim 12 de gener.

Comissariada per Jorge García i Toni Picazo l’exposició ‘Amb accent. Memòria gràfica del jazz a Espanya’ pretén reconstruir l’evolució del jazz al nostre país —amb incidència en la trajectòria d’alguns dels seus protagonistes més destacats— a través d’una selecció de cartells i discos, i revistes, llibres, partitures i fullets publicitaris, entre més documents, procedents de diverses col·leccions públiques i particulars. La música de jazz sona de fons a la Sala Oberta.

“Crec que sobretot cridarà l’atenció el material dels anys vint i trenta, molt poc conegut”, comenta Jorge García, que també és un dels codirectors del congrés. En aquella època, el jazz era “un fenomen sociològic molt important a Espanya, a la gent la va captivar tant pels seus ritmes nous com per l’exotisme dels intèrprets de raça negra i els instruments visualment tan atractius com la bateria”.

Per la seua banda, Toni Picazo subratlla que el material exposat a La Nau permet acostar-se “a la manera en què el jazz ha estat percebut, és a dir, al seu embolcall visual. El públic podrà veure a través de cartells i divers material gràfic dels estereotips més recurrents associats a aquesta música, les tendències estètiques del moment i les figures del disseny que han col•laborat amb el jazz”. El disseny va permetre promocionar el jazz al públic i tot aquest material que es presenta amb l’ajuda de dibuixants, cartellistes, il•lustradors, fotògrafs i dissenyadors gràfics es pot veure ara a La Nau. Des dels ressons de les avantguardes que van acompanyar els seus primers passos fins a l’auge contemporani d’artistes gràfics vinculats al jazz, passant per l’abstreta austeritat visual de la dictadura.

Segons expliquen els comissaris de la mostra, des de l’inici del segle XX, el jazz i els estils musicals que el prefiguraren entraren a Espanya a través dels balnearis i casinos més luxosos de Sant Sebastià i Santander, on estiuejaven la família reial i les classes benestants, sempre curioses de conéixer les últimes modes internacionals, o també com a part de l’oferta més exòtica dels grans circs que recorrien el país. Els nous ritmes van ser rebuts pels nostres avantpassats amb esbalaïment, estranyesa, menyspreu o entusiasme, però mai amb indiferència. La música afro-nord-americana va ser per a uns sinònim de modernitat i cosmopolitisme, i per a altres, senyal de decadència i pèrdua d’arrels seculars. La veritat és que va passar de seguida a formar part de la nostra escena musical, popularitzada en sales de ball o incorporada a sarsueles i revistes, sense que ni tan sols la tragèdia de la guerra civil i l’hostilitat del franquisme aconseguiren esborrar-la del mapa.

Pot dir-se que el jazz ha conegut entre la societat espanyola tres grans moments d’apogeu: el final de la dictadura de Primo de Rivera i els primers anys de la República, quan l’atracció per tot allò que era negre va aconseguir el seu moment àlgid i els músics i ballarins estrangers —nord-americans en la majoria, però també del Carib de diferents nacionalitats— poblaven les cartelleres; en segon lloc, la immediata postguerra, amb un paradoxal, fugaç i intens episodi de moda de la música hot i les grans orquestres, a contracorrent de les proclames nacionalistes; i en tercer lloc, la dècada de 1980, que va contemplar l’aparició d’una infinitat de festivals de jazz repartits per tot l’incipient Estat de les Autonomies i els primers passos d’una impressionant generació de joves músics, convertits hui en referents internacionals.

Entorn d’aquells tres grans moments es va anar escrivint una història que esdevé ara en exposició al Centre Cultural La Nau.

La plataforma NAU XXI del Vicerectorat de Cultura i Igualtat recull estudis al volant de l’origen i evolució del jazz a Espanya.

Data d'actualització: 27 de Gener de 2014

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar