Estàs a: > > El concert d’obertura de curs posa de relleu els lligams culturals entre França i Rússia

El concert d’obertura de curs posa de relleu els lligams culturals entre França i Rússia

Concert Obertura 2012 al Palau de la Música

Concert Obertura 2012 al Palau de la Música

Un any més, la Universitat de València ha iniciat el seu curs acadèmic amb un concert d’obertura de la seua Orquestra Filharmònica, que enguany ha tingut lloc a la Sala Iturbi del Palau de la Música de València, dimecres, 23 d’octubre. El concert ha posat de relleu els lligams culturals que han mantingut França i Rússia des del segle XVIII.

Aquests contactes artístics s’intensificaran des de finals del XIX i començaments del XX. Dues mostres d’aquestes connexions són la forta presència de la llengua francesa en l’elit de Rússia (fins al punt d’esdevenir-ne llengua principal de l’aristocràcia) o el pes de la tradició artística russa en l’univers intel·lectual francés. De fet van establir-se una sèrie d’interconnexions entre els músics francesos i els russos, cal advertir que serà Berlioz el primer compositor francés del segle XIX a exercir una influència notòria sobre els russos i en els seus viatges va propiciar que les seues obres, i les d’altres compositors francesos (Saint-Saëns, però també Debussy, Dukas, Fauré, Roussel i Ravel), s’escoltaren als auditoris russos més destacats. Aquesta relació ha inspirat la confecció del programa del concert d’obertura de la Universitat de València.

L’estructura del programa, segons va explicar el director de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, Hilari Garcia, és “simètrica”, tant pel que fa a l’origen dels compositors com per la forma d’algunes de les obres, atés que, cada part del concert s’enceta amb pavanes de compositors francesos i es tanca amb peces de compositors russos, en aquest cas, de naturalesa i estils diferents.

Així, el concert va obrir amb música del segle XX i, en concret, amb obres de dos dels compositors més representatius d’aquell període: el francés Ravel i el rus Xostakóvitx. La primera obra del programa va ser la ‘Pavana per a una infanta difunta’ de Maurice Ravel (1875-1937), composta per a piano en 1899, quan estudiava al Conservatori de París amb Gabriel Fauré, i orquestrada uns deu anys més tard. L’obra està dedicada a la seua mecenes en aquell moment, la Princesa de Polignac, i fou estrenada en 1902 pel pianista català Ricard Vinyes. Quant a la ‘Pavana per a una infanta difunta’, Ravel suggereix que “no es tracta del lament fúnebre per a una infanta que acaba de morir, sinó més bé l’evocació d’una pavana que hauria pogut dansar aquella princesa, una vegada, a la cort d’Espanya”.

D’altra banda, Dmitri Xostakóvitx (1906-1975) va compondre el seu segon ‘Concert per a piano’, opus 102, en 1957 per al dinové aniversari del seu fill Màxim, que en fou l’artífex de l’estrena en el recital de la seua graduació al Conservatori de Moscou. Aquesta part va comptar amb la intervenció d’Antonio Galera López, un dels joves valors del piano espanyol, que ha guanyat diversos premis, entre el que destaca el que atorga Yamaha Music Foundation, i compta amb una intensa activitat concertística a Europa, Àsia i Amèrica.

La segona part, L’Orquestra Filharmònica va estar acompanyada per l’Orfeó Universitari de València, dirigit per Francesc Valldecabres. Aquesta segona part s’inicià també amb una pavana, en aquest cas del mestre de Ravel, Gabriel Fauré (Pamiers, França 1845-1924). La versió coral que s’interpretà, va servir de base per a un dels famosos Ballets Russos de Diàghilev en 1917 i Fauré la incorporà en 1918 per a acabar la música d’escena de la seua obra ‘Masques et Bergamasques’. A més, aquesta Pavana va inspirar la ‘Suite bergamasque’ de Claude Debussy i també la ‘Pavana per a una infanta difunta’ del seu deixeble Maurice Ravel.

El concert va concloure amb la música d’Aleksandr Borodín (1833-1887). Després de l’èxit de l’estrena de la seua ‘Primera simfonia’, va començar a esbossar una òpera que es basava en una epopeia russa del segle XII, la història de l’exèrcit d’Ígor, a partir d’una versió de Stassov. Quan Borodín va morir, l’òpera encara estava inacabada i Rimski-Kórsakov i Glazunov s’encarregaren de completar, revisar i orquestrar els apunts. ‘El Príncep Ígor’ fou per fi estrenada a Sant Petersburg en 1890, però quan assolirà en realitat una gran repercussió i adquirirà renom internacional serà sobretot des del moment de la seua estrena a París en 1909 per part de la companyia dels Ballets Russos de Diàghilev. En aquesta versió es va incloure el ballet coral ‘Danses polovtsianes’, que a la llarga es convertirà en l’extracte de l’òpera que més es programarà a les sales de concerts.

Programa complet del concert, en el document adjunt:

Documents adjunts:
Data d'actualització: 4 de Desembre de 2013

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar