Estàs a: > > La política europea de cooperació, les noves fronteres de la Unió i els partits amb representació parlamentària, en la UEG

La política europea de cooperació, les noves fronteres de la Unió i els partits amb representació parlamentària, en la UEG

José Díaz (esquerra), de la Universitat de València, i Víctor Luis Gutiérrez, de la Universitat de Jaén. Foto: Juantxo Ribes

José Díaz (esquerra), de la Universitat de València, i Víctor Luis Gutiérrez, de la Universitat de Jaén. Foto: Juantxo Ribes

La XXX UEG ha acollit un curs sobre la política europea de cooperació al desenvolupament en temps de crisi, patrocinat pel Patronat Sud-Nord i la Càtedra UNESCO de la Universitat de València. També el curs ‘Les noves fronteres de la Unió Europea’, a càrrec del professor Carlos Flores; i una taula amb els secretaris generals dels partits amb representació parlamentària.

La XXX UEG ha acollit el curs ‘Ara més que mai. La política europea de cooperació al desenvolupament en temps de crisi’, patrocinat pel Patronat Sud-Nord i la Càtedra UNESCO d’Estudis per al Desenvolupament de la Universitat de València. També el curs ‘Les noves fronteres de la Unió Europea’, a càrrec del professor Carlos Flores; i una taula redona amb els secretaris generals dels partits amb representació parlamentària.

El curs ‘Ara més que mai. La política europea de cooperació al desenvolupament en temps de crisi’, coordinat per l’expert en Drets Humans i Cooperació al Desenvolupament, José Díaz, s’ha organitzat “pensant en oferir una òptica diferent de la cooperació al desenvolupament, tractant de superar la percepció de mera transmissió de recursos econòmics dels donants als països receptors i oferint una imatge de la cooperació més igualitària entre els països i més vinculada al governament global i a les amenaces comunes”.

Segons ha declarat Díaz, “en l’època actual de retalls econòmics i ajustos, perdem el concepte de solidaritat, que és un valor constitutiu de Unió Europea, i estem en una mena de falta d’empatia amb el desenvolupament a nivell global. No fem més que mirar-nos el melic i les nostres necessitats, i no ens adonem que no podem seguir la nostra prosperitat sense col·laborar a la prosperitat dels països més necessitats”.

Pel que fa al futur de la cooperació en uns moments tan complicats com els actuals, José Díaz ha apuntat que es tracta “d’un problema no sols institucional, sinó també social. No podem seguir pensant en la nostra construcció social sense una perspectiva global i internacional. Els nostres drets humans ho són tant com els de les persones de països pobres o en vies de desenvolupament”. I ha conclòs: “No anem a poder superar la crisi econòmica si no és treballant entre tots amb un governament global”.

Quant a les mesures a adoptar, l’expert ha posat damunt la taula conceptes com ara eficàcia, eficiència i transparència.

El curs ha comptat aquest dijous amb la participació del director del Departament de Dret Públic i Comú Europeu de la Universitat de Jaén, Víctor Luis Gutiérrez, qui ha manifestat en roda de premsa que “la cooperació és necessària, però no ens enganyem, es tracta d’una col·laboració interessada. Viure en un món proper on els processos democràtics es consoliden i on hi haja un major desenvolupament garanteix l’estabilitat del continent”.

Gutiérrez ha reflexionat també sobre la idea d’Europa: “S’ha oblidat la filosofia de la construcció europea dels huitanta. Estem més a prop d’una construcció econòmica que no política i precisament un dels grans avanços que podem perdre és l’homogeneïtzació que s’havia aconseguit. Amb tanta asimetria en el desenvolupament dels països és més complicat. I això és fruit també de la manca de líders polítics perquè estem en mans de tecnòcrates”.

Carlos Flores: “La UE és una història d’èxits des de totes les perspectives”
Carlos Flores, professor de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de València, ha coordinat el curs ‘Les noves fronteres de la Unió Europea’ que aquest dijous ha finalitzat a la UEG.

El curs s’ha plantejat amb l’objectiu de veure quin serà el desenllaç i quines les fronteres últimes de la Unió Europea, tant externes com internes, tenint en compte que, no fa més que dos setmanes, Croàcia ha entrat a formar part de la Unió, i que hi ha tot un seguit de països candidats a fer-ho en el futur. Unes incorporacions que, segons opina Flores, “són positives per als propis països, però també per a Europa. Confirmaria la seua bona salut, la seua condició d’objecte de desig, suposaria a més que la Unió Europea compliria els seus compromisos i, finalment, rescabalar un deute històric”.

Per al professor de la Universitat de València, malgrat que aquest és un moment en què es qüestionen alguns dels suposats avantatges de pertànyer a la Unió, “cal tindre en compte que els països candidats a la incorporació vénen de règims autoritaris, amb un desenvolupament molt inferior a la mitjana dels països comunitaris i que fins i tot fa poc estaven involucrats en processos bèl·lics. Per a ells la Unió Europea representa una garantia d’estabilitat democràtica, seguretat en la seua posició internacional i una garantia de desenvolupament econòmic”.

A més, ha afegit, “si aquests Estats que tenen dubtes fan una reflexió més assossegada, se n’adonaran que pertànyer a Europa els dóna la seguretat, l’estabilitat i el desenvolupament econòmic que els països candidats veuen amb tanta claredat”. Carlos Flores ha incidit en aquesta qüestió: “Confie en què eixes manifestacions que s’han fet des d’alguns països al respecte d’abandonar la Unió Europea no amaguen més que una crítica i que no hi ha una voluntat real d’abandonar-la. De fet, fins ara no hi ha hagut cap pas efectiu i jurídicament rellevant que així ho indique”.

En conclusió, per al professor Flores, “Europa ha d’anar avant. No hi ha tornada enrere. Per molt crítics que siguen respecte a l’actual projecte europeu, la Unió Europea és una història d’èxit des de totes les perspectives. Ningú ha pogut demostrar que la situació actual de crisi se superaria d’una forma més ràpida i satisfactòria no estant-hi. Ningú ha demostrat que la Unió Europea siga una part del problema i no de la solució”.

Taula redona dels secretaris generals dels partits amb representació parlamentària
‘La Comunitat Valenciana a una Europa en crisi’ és el títol de la taula redona que se celebrà divendres, 19 de juliol, a la Casa de la Marquesa de Gandia. A la taula hi participaren els secretaris generals dels partits amb representació a les Corts Valencianes: Serafín Castellano (PP), Ximo Puig (PSPV), Enric Morera (Compromís) i Ignacio Blanco (EU). Aquest últim arribà a Gandia en substitució de la secretària general Marga Sanz, qui no va poder assistir-hi.

La taula redona va estar moderada pel director del Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València, Josep Montesinos, qui plantejà als polítics tres qüestions relacionades amb el lema d’aquesta Universitat d’Estiu: ‘Europa. Realitat o ficció. Problema i solució’.

Els quatre ponents plantejaren la seua visió sobre la realitat valenciana en el marc europeu i establiren les possibles solucions valencianes a una Europa en crisi. A més, i donat l’entorn universitari en què se celebrà la taula, Montesinos preguntà als polítics sobre la importància de la transmissió del coneixement en un context de crisi.

Data d'actualització: 30 de Juliol de 2013

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar