Estàs a: > > Carmen Tomàs: “Els mestres i els mitjans de comunicació són la clau per a aconseguir una utilització inclusiva i igualitària del llenguatge”

Carmen Tomàs: “Els mestres i els mitjans de comunicació són la clau per a aconseguir una utilització inclusiva i igualitària del llenguatge”

Carmen Tomàs

Carmen Tomàs

La directora de la Unitat d’Igualtat, Carmen Tomás, coordina el curs ‘Llenguatge igualitari i inclusiu’ que ha començat aquest dilluns en la XXX Universitat d’Estiu de Gandia. El curs es planteja des de la idea que cal fer visibles les dones en la societat i una forma de fer-ho és mitjançant el llenguatge.

La directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València, Carmen Tomás, coordina el curs ‘Llenguatge igualitari i inclusiu’ que ha començat aquest dilluns en la XXX Universitat d’Estiu de Gandia. El curs es planteja des de la idea que cal fer visibles les dones en la societat i una de les principals maneres de fer-ho és mitjançant el llenguatge “en tant en quant és l’expressió més clara del pensament”.

En aquest sentit, segons Tomàs, “si aprenem a parlar de manera que integrem a l’home i la dona, estem avançant en la possibilitat de fer visible eixa igualtat en totes les vessants, tant les privades com les públiques”. Tot això per fer possible un canvi cultural, que s’esdevé de la incorporació de la dona a la vida pública.

Davant la situació actual per a Carmen Tomàs “és fonamental el treball dels mitjans de comunicació en tant en quant apliquen esta forma igualitària i inclusiva d’utilitzar el llenguatge. Aquest és el gran repte actual, que els mitjans ho entenguen, interioritzen i ho apliquen”. A més, ha assenyalat que “igual d’important és la tasca dels mestres. És necessari que aprenguen a ensenyar-ho en l’escola”.

Respecte a la situació actual, la coordinadora del curs ha posat de relleu el gran avanç que s’ha produït però ha alertat que encara hi ha grans resistències fins i tot acadèmiques. “Pel que fa a la gramàtica no cal fer estereotips fixes de com fer-ho sinó interioritzar què cal fer i buscar-ne la fórmula més adequada. No cal barallar-se en ningú” i, ha afegit, “la Reial Acadèmia de la Llengua ha d’adonar-se’n que la llengua és uns instrument viu i s’ha d’adaptar al moment, un moment en el qual la dona està ocupant un espai i un lloc que fins ara no ocupava i per tant la llengua s’ha d’adaptar a eixa situació”.

Josep Vicent Boira: “El corredor mediterrani és l’eixida a la crisi econòmica”
Josep Vicent Boira, professor de Geografia, i Mónica Bolufer, professora d’Història Moderna de la Universitat de València, han participat aquest dilluns en el curs ‘Europa en l’espill de la Història i de l’Art’, que s’ha programat en aquesta edició de la UEG amb l’objectiu de fer una aproximació a la idea d’Europa reflectida en les ciències socials com la Història, la Geografia i la Història de l’Art.

El professor Boira ha centrat la seua intervenció en la importància del corredor mediterrani i ha afirmat amb rotunditat que “sense el corredor mediterrani serà difícil que la Comunitat Valenciana isca de la crisi perquè no només és una infraestructura, és un mapa, una via de progrés i d’evolució. És un horitzó al qual cal anar perquè ens connecta al cor d’Europa”.

Segons el professor de Geografia, “per primera vegada en la història el corredor té oportunitats de materialitzar-se, perquè Europa ha reconegut clarament la seua importància i pense que en deu anys aquest corredor serà una realitat malgrat algunes resistències de països com França o Espanya”. Boira ha posat de relleu que aquesta oposició “no respon a principis econòmics, sinó a un canvi de visió sobre Europa. Hi existeix una gran batalla entre l’antiga concepció territorial europea i la nova, que afortunadament a poc a poc va imposant-se, basada aquesta darrera en la idea de la xarxa”.

Per la seua banda, la professora Bolufer ha presentat una ponència titulada ‘Què és Europa (en l’època moderna)?: una construcció històrica i historiogràfica’, en la que ha tractat de mostrar com l’interés dels historiadors per analitzar el concepte d’Europa, la identitat europea, etcètera, s’ha desenvolupat de manera connectada a l’evolució de la disciplina històrica i a l’evolució dels esdeveniments i de les ocupacions del present.

En la seua intervenció ha destacat que “en els estudis històrics actuals sobre la història d’Europa hi ha una reflexió intensa i desconeguda sobre les complexitats de les relacions dins dels propis territoris europeus. No es tracta aleshores de la construcció de la identitat europea per contraposició a una altra externa sinó que també en la història d’Europa han funcionat de manera forta les jerarquies polítiques, econòmiques, diplomàtiques, culturals, etcètera”.

Data d'actualització: 15 de Juliol de 2013
Publicat en: Formació

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar