Estàs a: > > El catedràtic de Filosofia Política Daniel Innerarity ofereix una conferència i un seminari a La Nau

El catedràtic de Filosofia Política Daniel Innerarity ofereix una conferència i un seminari a La Nau

Daniel Innerarity.

Daniel Innerarity.

El catedràtic de Filosofia Política Daniel Innerarity visità La Nau per a oferir una conferència sobre la democràcia a Europa, el passat 27 de febrer, i impartir un seminari amb el títol ‘La política en els temps d’incertesa’, el dia 28. Tots dos actes han estat emmarcats en l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives.

Daniel Innerarity, a més de catedràtic de Filosofia Política, és investigador a la Universitat del País Basc i director de l’Instituto de Gobernanza Democrática. És col·laborador habitual d’opinió en ‘El Correo’, ‘El Diario Vasco’ i ‘El País’, i ha sigut professor convidat en diverses universitats europees de renom, com la Sorbona de París. Ha rebut el Premi Nacional d’Assaig; el Premi Miguel de Unamuno d’Assaig; el Premi Euskadi d’Assaig; el Premi d’Humanitats, Arts, Cultura i Ciències Socials d’Eusko Ikaskuntza-Caja Laboral; i el Premi Príncep de Viana de la Cultura. Els seus últims llibres són ‘La política en tiempos de indignación’, ‘La democracia en Europa’ i ‘Política para perplejos’.

En la conferència del dia 27, ‘La democràcia a Europa’, Innerarity explicà quina és la innovació política de la Unió Europea, les seues insuficiències i oportunitats, el seu peculiar sistema de representació i decisió, quin dret tenen els ciutadans a esperar d’aquesta i què poden exigir-li perquè siga, d’acord amb la seua peculiar naturalesa, més democràtica. L’autor sosté que la Unió Europea ha de ser entesa com una democràcia complexa, no a partir dels models de democràcia vinculats a la forma de l’Estat nacional i, per això mateix, amb unes grans potencialitats a l’hora de pensar com organitzar políticament espais més densos, oberts i interdependents.

D´altra banda, el seminari ‘La política en temps d’incertesa’ abordà la perplexitat dels éssers humans davant una societat en què l’horitzó del que és possible s’ha obert tant que els càlculs sobre el futur són especialment incerts. El segle XXI es va estrenar amb la convulsió de la crisi econòmica, que va produir onades d’indignació però no va ocasionar una perplexitat especial; va contribuir fins i tot a refermar les orientacions pròpies: qui eren els dolents i qui els bons, per exemple. El món es va tornar a categoritzar amb nitidesa entre perdedors i guanyadors, entre la gent i la casta, entre qui mana i qui sofreix els qui manen, alhora que les responsabilitats eren assignades amb relativa seguretat. Però l’actual paisatge polític s’ha omplit d’una decepció generalitzada que ja no es refereix a una cosa concreta sinó a una situació general. I quan el malestar es torna difús provoca perplexitat. Als ciutadans els irrita un estat de coses que no pot tindre la seua aprovació, però més encara no saber com identificar aquest malestar, a qui fer-ne culpable i a qui confiar el canvi d’aquesta situació.

Per a explicar el seu punt de vista, Daniel Innerarity presentà els continguts fonamentals del seu nou llibre ‘Política para perplejos’, que continua d’alguna manera les reflexions que va fer en ‘La política en tiempos de indignación’. Són reflexions al fil dels esdeveniments que es viuen actualment i que ha portat la ciutadania de la indignació a la perplexitat, sense haver de deixar de tindre motius per a abandonar aquella.

Aquests actes han estat emmarcats dins de la programació de l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives. L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives és un projecte cultural, impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Igualtat, amb la gestió de la Fundació General de la Universitat de València, que es configura com a un espai per a la reflexió i el debat participatiu i crític sobre els assumptes d’actualitat.

L’Escola, a més, compta amb la participació d’altres actors de l’Administració pública i de la societat civil: Presidència de la Generalitat; Ajuntament de València; les conselleries de Transparència, i d’Educació, Recerca, Cultura i Esport; Acadèmia Valenciana de la Llengua; Institut Alfons el Magnànim; Escola Europea d’Humanitats; i Caixa Popular.

Data d'actualització: 7 de Març de 2018

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar