Estàs a: > > La Nau acull un debat sobre l’existència o no del lliure albir

La Nau acull un debat sobre l’existència o no del lliure albir

Carlos Moya.

Carlos Moya.

El Centre Cultural La Nau va acollir, el passat 12 de desembre, una taula redona sobre l’existència o no del lliure albir. Aquest acte, a propòsit del llibre ‘El libre albedrío. Un estudio filosófico’ (Ediciones Cátedra), del catedràtic de Filosofia de la Universitat de València Carlos J. Moya Espí, va reunir a l’Aula Magna a l’autor que xarrà sobre una de les qüestions humanes més controvertides.

En el debat, organitzat per l´Escola Europea de Pensament Lluís Vives, participaren, a més de l´autor, el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño; el catedràtic de Psiquiatria de la Universitat de València Rafael Tabarés; i els professors de Filosofia de la Universitat de València Sergi Rosell i Pablo Rychter.

La voluntat lliure o lliure albir és una propietat que distingeix els éssers humans d’altres espècies animals. En aquest assaig es caracteritza el lliure albir com una capacitat per a decidir i actuar tenint un control apropiat sobre la decisió i l’acció.

D’acord amb l’autor, el lliure albir és important perquè és un pressupost de la responsabilitat moral i penal, de manera que no es pot considerar justificat culpar a algú que, per minoria d’edat o per alguna patologia mental greu, no posseeix aquesta capacitat. I afegeix que la seua importància també radica en què concedeix a qui la posseeix un valor i una dignitat especial. Aspectes tan importants com la gratitud o l’amistat, la creativitat, o el mèrit i demèrit en la vida, pressuposen el lliure albir.

No obstant això, hi ha persones convençudes que no som lliures, a causa de la quantitat de causes i factors als quals estem sotmesos. I la sospita sobre la realitat del lliure albir ha sigut també una constant en la història del pensament. En l’actualitat, molts científics, en camps com la psicologia i, especialment, les neurociències, afirmen haver provat la no existència del lliure albir. Aquestes objeccions no resulten convincents per a l’autor del llibre, qui exposa i discuteix els principals arguments contraris al lliure albir, i sosté que no proven realment la seua inexistència. En el llibre es defensa el lliure albir i es rebutja la determinació i inevitabilitat de les nostres decisions i accions.

Sobre Carlos J. Moya (Alcoi, 1952)
Catedràtic de Filosofia a la Universitat de València. Es va doctorar amb una tesi sobre el pensament de Wilhelm Dilthey, dirigida per Fernando Montero Moliner. Va obtindre diverses beques d’institucions com el Col·legi Major Sant Joan de Ribera, el Ministeri d’Educació i Ciència, la Fundación Juan March i la Generalitat Valenciana. Ha sigut president de la Sociedad Española de Filosofía Analítica, membre de la junta directiva de l’European Society for Analytic Philosophy i ‘honorary research fellow’ als departaments de Filosofia de Birmingham (1986-1987) i Sheffield (2002-2003). Els seus interessos intel·lectuals abasten la filosofia de la ment i de l’acció, i en particular problemes com la relació entre ment i cos, el lliure albir i la responsabilitat moral. Ha sigut, i continua sent en l’actualitat, investigador principal de projectes de recerca competitius. Ha oferit conferències per invitació en congressos celebrats a diversos països, com França, Alemanya, Itàlia, Mèxic, Anglaterra, l’Argentina, l’Uruguai, Suècia, Colòmbia, el Brasil, Finlàndia, Suïssa o els Estats Units. Entre les seues publicacions hi ha els llibres ‘The Philosophy of Action’ (Cambridge, Polity Press, 1990), ‘Filosofía de la mente’ (València, PUV, 2004), ‘Moral Responsibility: The Ways of Scepticism’ (Abingdon i Nova York, Routledge, 2006) i ‘El libre albedrío. Un estudio filosófico’ (Madrid, Cátedra, 2017). És també autor de nombrosos capítols de llibres i articles en revistes filosòfiques nacionals i internacionals.

L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives és un projecte cultural, impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Igualtat, amb la gestió de la Fundació General de la Universitat de València, que es configura com un espai per a la reflexió i el debat participatiu i crític sobre els assumptes d’actualitat. L’Escola, a més, té la participació d’altres actors de l’Administració pública i de la societat civil: Presidència de la Generalitat, Ajuntament de València, conselleries de Transparència, i d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Institut Alfons el Magnànim, Escola Europea d’Humanitats i Caixa Popular.

Data d'actualització: 13 de Desembre de 2017

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar