Estàs a: > > L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives, marc d’un cicle de debat sobre ciutat i urbanisme a La Nau

L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives, marc d’un cicle de debat sobre ciutat i urbanisme a La Nau

Plana inici Escola Europea de Pensament Lluís Vives.

Plana inici Escola Europea de Pensament Lluís Vives.

La Nau ha acollit en novembre el cicle de debat ‘Ciutat i urbanisme’, organitzat per la Universitat de València, a través de l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives, i el diari Levante-EMV, en el marc del programa Claustre Obert. El cicle va constar de tres taules redones celebrades a l’Aula Magna durant tres dimarts consecutius, del dia 7 al 21, amb entrada lliure.

En la primera taula redona (7 de novembre) es va dur a terme un debat a propòsit del llibre del doctor en Arquitectura Gaspar Jaén Urbán ‘Formació d’una ciutat moderna de grandària mitjana: Elx, 1740-1962’. L’acte va comptar amb les intervencions de Pedro Ruiz Torres, exrector i catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de València; Luis Alonso de Armiño, del Taller d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de València; Juan Mora Pastor, director del Secretariat d’Investigació de la Universitat d’Alacant; i l’autor.

En aquesta obra de més de 700 pàgines, Gaspar Jaén Urbán estudia els canvis socials i arquitectònics principals esdevinguts a Elx des de mitjan segle XVIII fins a la dècada dels 60 del segle XX.

L’hegemonia de les ciutats
En la segona taula redona (14 de novembre), el periodista Josep Martí Font presentà el seu llibre ‘La España de las ciudades’. Aquesta taula la presentà Juan García, director de l’editorial EC Libros, del mateix grup que el diari digital ‘Economíadigital.com’.

En aquest assaig, Martí Font esbossa un model d’estat municipalista, en el qual les ciutats cada vegada tenen més pes, enfront de la pèrdua de poder autonòmic i estatal. D’acord amb l’autor, és a les ciutats on es genera la riquesa, on es construeixen els imaginaris del poder i on es fabriquen els fils que teixeixen el pensament i la cultura. També és el lloc on habiten les elits, inclosa la burocràcia, els alts funcionaris i els actors econòmics i financers. Però, per contra, l’Estat les nega com a realitats polítiques perquè vol conservar el control. Les ciutats, tanmateix, comencen a pensar que no necessiten l’Estat, en un món on el concepte de sobirania s’exerceix per sobre d’aquests.

En definitiva, aquest assaig, en el qual s’analitza el paper de Madrid, Barcelona o València, constitueix una crònica de l’Espanya de les ciutats, en un model d’organització política alternatiu, que podria redefinir els projectes de reforma de l’Estat espanyol.

Arquitectura per pensar
El cicle acabà amb la taula redona titulada ‘Urbanisme i arquitectura per pensar’ (21 de novembre). Participaren en el debat quatre ponents d’excepció: Ramón Marrades (director estratègic del Consorci València 2007), José Luis Miralles (professor del departament d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de València), Elena Azcárraga (arquitecta, paisatgista i urbanista) i Isabel Bolufer (regidora d’Urbanisme de Xàbia), moderats per Vicent Molins.

Ángel Viñas parla sobre Negrín i Catalunya
D’altra banda, el prestigiós historiador Ángel Viñas va oferir el passat 16 de novembre al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València la conferència ‘Negrín i Catalunya’. L’economista, professor i diplomàtic en alts càrrecs internacionals és autor d’una extensa obra amb més de 30 llibres sobre la República, la guerra civil, el franquisme, la política exterior espanyola i la Unió Europea.

La conferència es va inscriure en els actes de l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives i va ser un complement de l’exposició ‘La biblioteca errant. Juan Negrín i els llibres’, que es pot visitar a la sala Duc de Calàbria de La Nau fins al 30 de novembre.

Durant la seua xarrada, Viñas parlà sobre Juan Negrín, una de les figures més controvertides de la història política espanyola del segle XX, president del Govern de la II República entre 1937 i 1945, ja en l’exili.

Sobre l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives
L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives és un projecte cultural, impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Igualtat, amb la gestió de la Fundació General de la Universitat de València, que es configura com un espai per a la reflexió i el debat obert, participatiu i crític sobre els assumptes d’actualitat a escala mundial i també per a la societat valenciana.

L’Escola, a més, compta amb la participació d’altres actors de l’Administració pública i de la societat civil: Presidència de la Generalitat; Ajuntament de València; les conselleries de Transparència, i d’Educació, Investigació, Cultura i Esport; Acadèmia Valenciana de la Llengua; Institut Alfons el Magnànim; Escola Europea d’Humanitats; i Caixa Popular.

Data d'actualització: 28 de Novembre de 2017

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar