Estàs a: > > La Blanca: arqueologia maia per a impulsar la cooperació al desenvolupament i preservar el medi ambient

La Blanca: arqueologia maia per a impulsar la cooperació al desenvolupament i preservar el medi ambient

Palau acròpoli de La Blanca abans de la seua excavació. Foto: PLB

Palau acròpoli de La Blanca abans de la seua excavació. Foto: PLB

La Blanca és una antiga ciutat del període clàssic de la cultura maia enclavada al nord del Petén, a la Guatemala més septentrional. El projecte arqueològic que ha permés la seua excavació i posada en valor està liderat per Cristina Vidal, professora d’Història de l’Art de la Universitat de València, i Gaspar Muñoz, de la Universitat Politècnica de València, i va iniciar la seua marxa ja l’any 2004.

La Blanca és una antiga ciutat del període clàssic de la cultura maia enclavada al nord del Petén, a la Guatemala més septentrional. El projecte arqueològic que ha permés la seua excavació i posada en valor està liderat per Cristina Vidal, professora d’Història de l’Art de la Universitat de València, i Gaspar Muñoz, de la Universitat Politècnica de València, i va iniciar la seua marxa ja l’any 2004. Des de llavors, la Universitat forma part d’ell, a través de la convocatòria de Projectes de Cooperació al Desenvolupament, promoguda pel Vicerectorat de Relacions Internacionals i Cooperació i gestionada per la Fundació General de la Universitat.

“Dels maies antics hem d’aprendre el respecte per la naturalesa i la seua habilitat per a dominar un medi ambient extrem com és la selva tropical plujosa, del qual van saber traure profit però sense acabar de forma indiscriminada amb les seues espècies vegetals i animals”. Amb aquestes paraules s’expressa la professora Cristina Vidal per a referir-se als principals trets de la civilització maia precolombina. “Sense dubte, va ser una de les més avançades de l’Antiguitat, tant pels seus assoliments intel·lectuals i científics com per la seua intensa activitat constructiva”, afegeix.

Al lloc arqueològic de La Blanca és fàcil fer-se ressò d’aquestes afirmacions. És un jaciment de primer rang que ha facilitat als científics la recerca dels períodes maia més antics (fins al postclàssic primerenc). La seua acròpoli s’alça majestuosa sobre la conca del Riu Mopan i indica, probablement, que aquest lloc va fer les vegades de punt de control fronterer, així com de centre de comerç i intercanvi.

“El projecte es va posar en marxa en 2004, després d’haver realitzat la fase d’identificació en 2003. Els resultats d’aquesta primera prospecció ens van permetre determinar que el lloc arqueològic de La Blanca reunia les condicions bàsiques per a dur a terme tots els objectius plantejats en el projecte”, recorda Vidal.

Aquests objectius, segons explica la professora de la Universitat de València, són la recerca arqueològica de l’assentament, emplaçat estratègicament en una conca fluvial i, per tant, amb un paper important en l’Antiguitat; l’establiment del grau i el tipus de relació que va mantindre amb els altres centres de l’entorn de nivell polític i comercial; la posada en valor del patrimoni cultural i natural de les ruïnes arqueològiques, posseïdores d’una excepcional arquitectura monumental, però difícilment visible per l’espessa vegetació que cobria els edificis; emprendre accions de cooperació al desenvolupament amb la finalitat de contribuir al desenvolupament integral sostenible de les comunitats locals; i la posada en funcionament d’un programa de cooperació internacional en l’àmbit universitari amb la participació de professors i estudiants guatemalencs i espanyols en les activitats de recerca i desenvolupament. “Formen part d’aquest programa les universitats de València, Politècnica de València i San Carlos de Guatemala”, assenyala Cristina Vidal.

En aquestes dates, la pràctica totalitat dels objectius s’han complit: ha conclòs la fase de posada en valor del lloc, i les recerques i les accions de cooperació es troben en la seua fase final. També s’han publicat quatre monografies sobre el projecte, així com nombrosos articles, capítols de llibres i presentacions en congressos internacionals. “Dos membres del projecte han defensat ja les seues tesis doctorals, altres sis es troben en procés de realització de les mateixes i s’han presentat treballs de finalització de màster en les tres universitats participants”, afirma la professora valenciana.

EL PROJECTE, EN XIFRES

Durant prop d’una dècada, s’han desenvolupat temporades anuals de camp per un període de dos a tres mesos. “El passat mes de desembre concloem la novena”, apunta Vidal.

Al llarg de tot aquest temps, La Blanca ha reunit a Guatemala arqueòlegs, historiadors de l’art, arquitectes, restauradors, topògrafs, químics, físics i experts en cooperació al desenvolupament. I és que han participat en el projecte entorn de setanta tècnics, entre professors, becaris de recerca, estudiants i personal de laboratori, de procedència espanyola i guatemalenca, principalment, però també practicants d’altres universitats europees i australianes. A banda, el projecte ha comptat amb una cinquantena de treballadors locals per a dur a terme les excavacions arqueològiques.

El sustentament econòmic d’aquest projecte ha provingut fins ara del Ministeri espanyol d’Educació, Cultura i Esport; l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional; la Universitat de València, a través del programa 0,7 ‘Una Nau de Solidaritat’; i la Politècnica de València. Al seu torn, aquest gran projecte alberga un altre de caràcter específic, ‘Grafits maies’, un estudi d’inscripcions trobades en l’estuc de les parets interiors de l’acròpoli i realitzades, pel que sembla, en l’última fase d’ocupació del lloc. Són grafits que representen figures humanes i animals. Aquest subprojecte, que ha donat lloc a una base de dades on es registren tots els grafits investigats, ha comptat amb finançament de la Generalitat Valenciana.

No obstant això, segons ha assenyalat Vidal, els programes sostinguts per l’Agència Espanyola de Cooperació han sigut “eliminats” en aquesta darrera campanya i la subvenció del Ministeri de Cultura concedida per al projecte de 2012 (32.000 euros) ha sigut paralitzada pel Ministeri d’Hisenda en incomplir la Generalitat l’objectiu de dèficit fixat pel Govern. Malgrat tot, la campanya arqueològica de 2012-2013 es va poder realitzar “gràcies al finançament de la Fundació holandesa Príncep Claus, amb la qual s’han rescatat les pintures murals del Chilonché, unes pintures que estaven en perill d’extinció per culpa dels saquejos, i els programes de desenvolupament comunitari han continuat mitjançant el finançament del programa 0,7 de la Universitat”, diu la coordinadora del projecte.

L’interés científic, cultural, mediambiental i de desenvolupament local que suposa el Projecte La Blanca ha suscitat el suport de la Universitat de València des del principi. Així, des de 2004, la institució acadèmica ha proporcionat professorat, becaris de recerca i estudiants, i ha participat en el finançament dels viatges de desplaçament a Guatemala. A més, gràcies a les subvencions concedides a través de la Convocatòria de Projectes de Cooperació al Desenvolupament, gestionada per la Fundació General de la Universitat de València, s’han dut a terme accions de desenvolupament, com la creació d’un Centre de Visitants en l’entrada a les ruïnes de La Blanca (2007), la musealització i capacitació de guies locals per a aquest centre i el lloc arqueològic (2009) i l’enfortiment comunitari per a la generació d’alternatives sostenibles al desenvolupament del llogaret (en procés des de 2011).

Tot això ha fet possible la posada en valor del jaciment que ha reportat en la població local la recuperació del seu patrimoni cultural, sepultat sota la vegetació durant més d’un mil·lenni; fer de l’assentament un motor econòmic a través de l’arribada de turistes; la formació de la població infantil i adulta en l’àmbit de la conservació del patrimoni mitjançant tallers de sensibilització impartits pel Projecte La Blanca; l’accés al diploma de Guies Turístics dirigit a la població adulta local després de les capacitacions oferides per aquest projecte juntament amb l’Institut Nacional de Turisme de Guatemala (INGUAT); el reforç del sentiment d’identitat cultural; i la creació d’una font de treball per a homes i dones durant les temporades de camp en el lloc arqueològic.

El treball de nou anys ha donat, doncs, els seus fruits; i així ha sigut reconegut en 2013 amb el premi ‘Best practices in site conservation’, atorgat pel prestigiós Archaelogical Institute of America (AIA), per tractar-se d’un projecte amb una aproximació global a la preservació del lloc, que combina la recerca científica i la conservació del patrimoni cultural amb el desenvolupament econòmic i educatiu local.

Pots veure un vídeo informatiu i escoltar una entrevista a la investigadora Cristina Vidal en Infouniversitat, el periòdic digital de la Universitat de València.

També pots consultar tota la informació sobre el Projecte La Blanca en la web www.uv.es/arsmaya

Data d'actualització: 22 de Març de 2013

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar