Estàs a: > > La Universitat incorpora vint noves obres al seu ampli patrimoni artístic

La Universitat incorpora vint noves obres al seu ampli patrimoni artístic

El rector Esteban Morcillo, el vicerector Antonio Ariño i José Pedro Martínez, amb els donants

El rector Esteban Morcillo, el vicerector Antonio Ariño i José Pedro Martínez, amb els donants

El Centre Cultural La Nau de la Universitat ha organitzat l´acte de donació de vint obres de diferents artistes, èpoques, naturalesa i tècnica, algunes de les quals han integrat l´exposició ´Noves donacions´. Són obres d´artistes com Manolo Gil, Rosa Torres, Javier Calvo, Equip Realitat, Jordi Ballester, Joan Cardells, Gerardo Stübing, Simeón Saiz Ruiz, Nieves Torralba, Cristina Gamón i documents inèdits de Joan Fuster.

El Centre Cultural La Nau de la Universitat ha organitzat l´acte de donació de vint obres de diferents artistes, èpoques, naturalesa i tècnica, algunes de les quals integren l´exposició ´Noves donacions´ que es podrà veure fins al 27 de febrer a la Sala Estudi General de l´edifici històric de la Universitat. Són obres d´artistes com Manolo Gil, Rosa Torres, Javier Calvo, Equip Realitat, Jordi Ballester, Joan Cardells, Gerardo Stübing, Simeón Saiz Ruiz, Nieves Torralba, Cristina Gamón i documents inèdits de Joan Fuster.

L’acte, que ha estat presidit pel rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, ha comptat amb la presència dels col·leccionistes i mecenes, José Pedro Martínez, en representació de la família Martínez Guerricabeitia, i Vicent Álvarez; el vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño; i el director de l’Institut de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València, Ricard Hueta; a més dels artistes i els seus familiars.

Durant la seua intervenció, el rector ha recordat que “la Universitat de València pot presumir de tindre el major fons d’art contemporani. Estem molt agraïts a les donacions que ho fan possible, agraïts pel compromís amb la Universitat, amb la societat i amb el territori”.

En aquest sentit, el rector ha dit que “hui més que mai cal emfatitzar el paper de la universitat pública en la societat, que va més enllà de la docència, de la formació, de la recerca i la transferència de coneixement”. Per al rector, “la universitat pública no té límits ni fronteres amb la societat. Per tant, aquest patrimoni és de la Universitat i és de la societat. Com més gran siga la Universitat de València, més gran serà la societat valenciana”.

D’aquestes donacions, la part més significativa són onze obres donades a la Universitat de València per la família Martínez Guerricabeitia. Aquestes peces s’incorporen a la col·lecció pictòrica donada per la família en l’any 1999. La col·lecció és gestionada pel Patronat Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València. També es presenta la donació d’en Vicent Álvarez, membre de la comunitat universitària, amb huit obres i documents dels anys seixanta del segle XX, juntament amb una obra de l’artista Cristina Gamón donada a través de l’Institut Universitari de la Creativitat de la Universitat de València. A més, es presenten tres obres donades pels artistes valencians Rosa Torres (València, 1948), Jordi Ballester (València, 1941) i Nieves Torralba (València, 1964), que han participat recentment en exposicions temporals organitzades per la Universitat de València.

Una part molt significativa del patrimoni cultural que conserva la Universitat de València s’ha anat formant gràcies a les donacions que la institució universitària ha rebut al llarg de la seua dilatada història. Aquest exercici de generositat i confiança constants ha fet i fa possible que la Universitat de València siga dipositària de destacables col·leccions patrimonials dins el conjunt de les universitats històriques europees actuals.

Les obres donades, al detall
El Patronat Martínez Guerricabeitia va ser creat en 1989 per iniciativa de l’empresari Jesús A. Martínez Guerricabeitia i de la Fundació General de la Universitat de València, amb la finalitat de fomentar i difondre l’activitat creativa en el camp de les arts plàstiques contemporànies i incrementar el patrimoni artístic de la Universitat de València. Des de 1990, l’activitat més significativa del Patronat és l’organització de la Biennal Martínez Guerricabeitia, així com la gestió de la col·lecció pictòrica donada a la Universitat de València en 1999, que la converteix en la universitat de l’Estat posseïdora de la col·lecció més important d’art contemporani. Disposa per a exhibir-la d’una sala a l’edifici de La Nau. La col·lecció es veu ara incrementada amb la incorporació d’onze obres. Tots els autors d’aquestes peces, excepte Gerardo Stübing, estaven ja representats en la col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Universitat de València.

En primer lloc, hi trobem dues peces d’Anzo, l’una donada per la seua família i l’altra per la seua filla Amparo Iranzo. L’artista José Iranzo Almonacid, Anzo (Utiel, 1931 – València, 2006), és un notable representant del corrent Crònica de la Realitat i del millor art pop espanyol. Les dues peces que rebem en aquesta ocasió complementen les que ja hi havia en la col·lecció i ens permeten fer una mirada panoràmica sobre la producció completa d’aquest pintor.

S’hi incorporen sis obres de l’artista Javier Calvo (València, 1941) executades entre els anys 1972 i 1976. Es tracta de tres obres sobre paper pertanyents al seu pas per Abans de l’Art i tres obres pictòriques, totes no figuratives i emmarcades en el territori de l’abstracció geomètrica.

A més també s’hi incorpora una obra sobre paper de Manolo Gil (València, 1925-1957), gràcies a la generositat de la seua filla Elsa Gil. Es tracta d’una curiosa obra bifront dels anys cinquanta d’aquest autor, un nom que és un referent clau de l’art valencià del segle XX. Gil va ser una figura destacada dins del Grup Parpalló, el col·lectiu impulsat per Vicente Aguilera Cerni en pro de la renovació de l’art valencià de postguerra.

De Simeón Saiz Ruiz (Conca, 1956) s’integra en la col·lecció un políptic que representa unes banderes anarquistes en les quatre combinacions possibles de distribució del roig i del negre segons que la diagonal estiga en un sentit o en un altre. En aquesta peça l’autor ha aconseguit escindir semiòticament la imatge icònica de la bandera de les seues associacions socioculturals. Curiosament, aquesta obra va participar en la 4a Biennal Martínez Guerricabeitia en 1996.

Gerardo Stübing (València, 1957), membre de la comunitat universitària, hi aporta una obra que pretén ser una al·legoria de la biodiversitat i l’evolució que caracteritza la vida. Cadascuna de les plaques d’alumini inserides en el seu díptic representa un organisme viu imaginari dels quatre regnes dels éssers vius, que parteixen d’una estructura organitzada per a passar a una altra de caòtica, i que paradoxalment garanteix, gràcies a l’evolució selectiva, la perpetuïtat de les espècies.

Juntament amb les obres donades a través del Patronat Martínez Guerribecabeitia, se sumen les que Vicent Álvarez i Rubio, que va ser director dels Serveis Jurídics de la Universitat de València i membre del Consell Valencià de Cultura, ha donat a la Universitat de València en memòria de la seua difunta esposa Elia Serrano.

Es tracta d’un conjunt d’obres que ens remeten a la història més recent del nostre país, des de la cruenta Guerra Civil fins als moviments estudiantils contestataris dels anys seixanta i la nova societat compromesa en la defensa dels seus ideals democràtics i llibertats:

- Un exemplar de la revista Crónica del 2 d’agost de 1936, en excel·lent estat de conservació, que mostra interessants fotografies dels esdeveniments que es vivien des del bàndol republicà en els moments inicials de la confrontació bèl·lica: formació de regiments, dones milicianes, defensa de Madrid, etc. També recull nombrosos anuncis publicitaris que ens informen de molts aspectes de la vida social de l’Espanya dels anys trenta.

- Un grup de documents també donat per Vicent Álvarez a la institució universitària recull cartes originals dels anys 1963, 1965-1967 i 1969 dirigides per Joan Fuster i Jordi Arquer al mateix Vicent, i també còpies de les contestacions. Constitueixen un testimoni autèntic i directe del nou ambient que es respirava llavors a Espanya, de les inquietuds, impressions i anhels dels intel·lectuals valencians del moment. Noms com els de Pele (Raimon), Lluís Aracil, Alfons Cucó, Joan Francesc Mira, etc., apareixen entre les línies d’aquestes missives. Són personatges clau del nou valencianisme universitari que va sorgir al voltant de la figura de Joan Fuster i dels moviments de protesta contra la repressió de la dictadura franquista.

- Reflex també del compromís social del moment en defensa de les llibertats són els cartells originals que Elia Serrano va tenir la sensibilitat i la cura de recollir i conservar abans que foren destruïts per les forces policials franquistes. Són cartells d’anunci que es penjaven a les facultats universitàries i acabaven arrancats i destruïts per la policia o els seus confidents (els socials). Obres que, malgrat el seu caràcter efímer originari, tenen també un interès artístic per haver sigut elaborades amb motius acurats i tècniques innovadores. El seu valor rau tant en l’exclusivitat artística com en el caràcter històric, ja que són testimoni fidel d’esdeveniments decisius i reflex dels moviments socials del moment. Així, s’inclou en la donació un cartell de Joan Cardells realitzat amb motiu de la conferència impartida pel llavors cònsol estatunidenc a València, a la Facultat de Dret, en contra de la guerra del Vietnam. El rebuig a aquesta guerra va ser una de les causes comunes dels moviments estudiantils de l’època.

- Jordi Ballester i Joan Cardells, units en l’Equip Realitat, amb l’objectiu de servir a la societat a través de l’art, van utilitzar l’evocació d’icones culturals com a recurs expressiu i van realitzar per a l’Associació Democràtica d’Estudiants de València (ADEV) el bell cartell homenatge a la denigrada figura de Federico García Lorca en el trentè aniversari del seu vil assassinat, l’acte commemoratiu del qual, programat en honor del poeta, va ser prohibit per la policia. Finalment, s’inclou en aquesta simbòlica i rellevant donació un cartell imprès atribuït a Jordi Ballester d’una exposició conjunta d’ambdós artistes.

D’altra banda, la jove artista Cristina Gamón, amb una carrera incipient i ja plena de reconeixements, com ara el X Premi Nacional de Pintura de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, contribueix a incrementar les col·leccions patrimonials de la Universitat amb la donació de l’obra Reflexos en cos i aigua pertanyent a la sèrie La bogeria d’Ofèlia. Aquesta donació es canalitza a través de l’Institut Universitari de la Creativitat de la Universitat de València.

Data d'actualització: 1 de Març de 2013

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar