Estàs a: > > La mostra ‘Covers’ rep més de 20.000 visites i continua oberta al públic fins al 3 de febrer

La mostra ‘Covers’ rep més de 20.000 visites i continua oberta al públic fins al 3 de febrer

Inauguració de Covers

Inauguració de Covers

Més de 20.000 persones han visitat ja l’exposició ‘Covers (1951-1964). Cultura, joventut i rebel·lia’ al Centre Cultural La Nau de la Universitat. La bona acollida de públic i l’interés per ser visitada per altres grups ha generat que la Universitat de València haja decidit prorrogar aquesta mostra fins al pròxim 3 de febrer. Entre altres peces, l'exposició recull desenes de portades de les emblemàtiques revistes Time i Life, caràtules de discos i audiovisuals.jpg
Més de 20.000 persones han visitat ja l'exposició Covers (1951-1964). Cultura, joventut i rebel·lia al Centre Cultural La Nau de la Universitat. La bona acollida de públic i l'interés per ser visitada per altres grups ha generat que la Universitat de València haja decidit prorrogar aquesta mostra fins al pròxim 3 de febrer.

L'exposició recull desenes de portades de les emblemàtiques revistes Time i Life, en les quals queden reflectides l'orgullosa Dama d'Amèrica, Jackie Kennedy, Audrey Hepburn o la rossa més seductora de la història, Marilyn Monroe; també caràtules de discos i diversos audiovisuals que mostren els Rolling Stones, Bob Dylan, Diana Ross & The Supremes, Otis Redding, Elvis, The Beatles..., a més d'una col·lecció molt vintage dels electrodomèstics de l'època, i fins i tot tres flamants motos.

Una exposició dedicada a la cultura, a la joventut i a la rebel·lia americanes dels anys cinquanta i primers seixanta. Una reconstrucció, un relat sobre la joventut del rock, sobre els ídols d'ahir, aquells que mai no se'n van anar i que continuen sent els mites de hui. Dels què reproduïm i copiem l'estètica i les modes, aquell American way of life que encara hui sembla part del nostre temps.

Aquesta mostra, que ha estat comissariada per Justo Serna i Alejandro Lillo, ha suposat, a més, l'estrena d'un nou espai a la Nau, la Sala Acadèmia, un recinte de 350 metres quadrats que permet albergar-hi projectes més ambiciosos per les dimensions del lloc i per la facilitat de muntatge, ja que es troba a la primera planta, al nivell del Claustre.

Tant Serna com Lillo han manifestat la seua satisfacció per la resposta del públic. Tots dos expliquen que la gent "s'ha identificat en la història contada per Covers. Els reclams d'una societat de consum, la publicitat d'un capitalisme domèstic. Però també es detalla una rebel·lia, l'oposició dels joves, el malestar de la joventut que van fer del rock la seua afirmació per eixir d'una societat que era repressiva".

L'exposició, que pretén donar una visió del que va suposar la irrupció dels joves en l'escena pública i els efectes que va provocar, està estructurada en tres grans seccions. La primera, titulada Icones de rebel·lia reflecteix la imatge que la gran pantalla va donar d'alguns d'aquells inquiets "xicots". Hi veiem Marlo Brando, James Dean, Sidney Poitier... i reproduccions d'aquelles motos que s'han convertit en icones del cel·luloide. Esdevinguts moltes vegades objecte de crítica i d'incomprensió per part dels més grans, tots van acabar convertint-se en referents cinematogràfics fonamentals de diverses generacions d'inconformistes.

De la imatge elegant i consumista que el món adult pretenia donar de si mateix s'ocupa la segona secció, titulada L'Amèrica Kennedy. Són rostres, poses i actituds que ens resulten ben familiars. Hi podem contemplar portades de revistes sobre la carrera espacial i sobre algunes dones que encara hui són mites: Audrey Hepburn, Jackie Kennedy, Marilyn Monroe, Grace Kelly..., a través d'un centenar de portades de Life i Time. Elles eren les millors vestides, les més belles, les més envejades... Transmeten un quadre brunyit i harmoniós de la societat americana: el paradís de l'elegància, del confort i de la llibertat. Brillantor i brillantina.

Descarats, l'última de les seccions que donen forma a l'exposició, s'ocupa de l'impacte que va ocasionar la irrupció del rock and roll en aquella societat tan conservadora i continguda. Hi trobem les caràtules de discos i diversos audiovisuals. A través del rock, els joves van trobar una vàlvula d'escapament per mostrar i compartir el seu descontent, per expressar i difondre els seus desitjos, les seues expectatives. Va ser, sense cap mena de dubte, l'element que va aglutinar tot aquell greuge, tota aquella ira. L'element que necessitaven per canviar el món.

La majoria de materials i objectes de consum pertanyen a col·leccions privades com les de Luis Puig, Alfaro Hofmann i Marc Martí.

Ara pots veure un vídeo de l'exposició, realitzat per MediaUni, fent CLIC ACÍ.

Data d'actualització: 24 de Gener de 2013

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar