Estàs a: > > La Universitat de València analitza en una exposició els valors culturals del paisatge del taronger

La Universitat de València analitza en una exposició els valors culturals del paisatge del taronger

Hort de tarongers a Carcaixent

Hort de tarongers a Carcaixent

La Universitat de València ha inaugurat al Jardí Botànic l’exposició ´Horts de tarongers. Visions culturals d’un paisatge´. Comissariada per Adrià Besó, pretén mostrar com les diferents manifestacions artístiques han captat el paisatge del taronger i ho fa mitjançant nombroses fotografies procedents de col·leccions públiques i privades i material audiovisual. L´exposició es podrà visitar fins el pròxim 19 de març en l´horari habitual del Jardí.

La Universitat de València ha inaugurat al Jardí Botànic l´exposició Horts de tarongers. Visions culturals d´un paisatge. Comissariada per Adrià Besó, aquesta exposició pretén mostrar com les diferents manifestacions artístiques han captat el paisatge del taronger i ho fa mitjançant nombroses fotografies procedents de col·leccions públiques i privades i material audiovisual.

Segons explica Besó, professor a la Universitat de València, "no és una exposició sobre la taronja, o sobre el taronger, sinó sobre les visions del paisatge del tarongerar per part de les diferents formes d´expressió artística. Un nou paisatge arrelat en la tradició cultural valenciana de l´hort-jardí que va transformar els secans propers a les planes litorals fins convertir-lo en un autèntic verger. Açò és un testimoni il·lustratiu que la transformació necessària del paisatge que es produeix quan finalitzen els cicles econòmics no ha de significar sempre la seua destrucció o urbanització, sinó que pot donar resultats sorprenents i d´una gran qualitat estètica, com va ocórrer fa més de cent anys amb els horts de tarongers".

Una invitació -la d´aquesta exposició, que pot visitar-se fins el pròxim 19 de març al Jardí Botànic de la Universitat de València- per reflexionar sobre un paisatge, el autòcton nostre, el del taronger, que també està afectat per la crisi i que s´està transformant i perdent, amb les repercussions que això també té i tindrà en la cosmovisió i percepció de la cultura valenciana, tot atenent que la imatge del tarongerar com a gran verger i de la taronja com a font de riquesa i prosperitat ha estat des dels seus inicis adoptada com un dels senyals identitaris. Aquesta exposició s´ha organitzat i produït amb un plantejament que facilite la seua itinerància posterior per diferents poblacions valencianes.

Aquesta exposició acosta el públic a la visió de l´hort de tarongers i del paisatge citrícola a través de les imatges creades per la fotografia, la literatura i el cinema entre 1880 i 1930, l´època daurada pel creixement d´aquest paisatge i està estructurada en cinc parts. Segons es pot contemplar a aquesta exposició, a finals del segle XVIII comencen en els cercles il·lustrats les primeres experiències del cultiu del taronger amb una finalitat comercial, del que s’obtenen quantiosos beneficis econòmics. En un primer moment els horts de tarongers quedaran centrats en els nuclis de la Ribera i de la Plana de Castelló on es van desenvolupar de forma molt lenta, fins que a meitat del segle XIX es donaren les condicions que afavoriren l’exportació de la producció als països europeus. Però a partir de 1880 el taronger es va estendre de forma generalitzada per tota la franja litoral compresa entre la Plana de Castelló i la Safor fins arribar a la dècada dels anys trenta.

Des dels seus orígens aquest paisatge va rebre una valoració estètica reflectida als relats dels autors que per diversos motius van tractar d’aproximar-se, com ara el mateix Cavanilles, Madoz, Lassala, Bodí, la Comptesa de Gasparín, etcètera. En un principi aquesta percepció sols es materialitza per part de determinades persones pertanyents als àmbits científics i per visitants estrangers. Però serà en aquesta època daurada del cultiu que se situa entre 1880 i 1930, sobretot en la transició del segles XIX al XX, quan la burgesia asumisca el lideratge en l’expansió agrària valenciana i en el cultiu de la taronja, quan reba una especial atenció per part d’escriptors, pintors i fotògrafs o productors de cinema, que amb les seues obres l’elevaran a la categoria de paisatge, tot transmetent uns valors que seran apresos pels diferents estrats de la societat.

Aquesta exposició acosta, per tant, a la visió de l’hort de tarongers i del paisatge citrícola a través de les imatges creades per la fotografia, la literatura i el cinema entre 1880 i 1930. El contingut s’estructura en els següents àmbits:

0. Audiovisual: Horts de tarongers. La formació del verger valencià
Explica el pas de l’hort jardí valencià a l’hort de tarongers que es produeix en paral•lel a l’adopció del taronger com a cultiu comercial, i explica el concepte d’hort canònic burgés i els fonaments de la seua valoració estètica.

1. L’hort de tarongers
L’hort canònic burgés està format per una superfície ortogonal plantada de tarongers, envoltada per una tanca, l’interior de la qual s’estructura per dos eixos en forma de creu. Al centre se situa la casa, junt a la qual hi ha la bassa i el motor de reg, junt als quals es desplega un jardí ornamental. Els diferents camins interiors es transformen en passejos que s’adornen amb arbres, palmeres i altres plantes. En aquest àmbit s’analitzen els diferents elements que conformen l’hort canònic burgés: el taronger, palmeres, xiprers, l’entrador, la casa, l’aigua, els jardins.

2. Visions panoràmiques
Aquest àmbit ofereix imatges panoràmiques d’un paisatge caracteritzat pel monocultiu. Ens mostren boscos de tarongers, dels que sobreixen les cases dels horts, les palmeres, els arbres dels jardins i els fumerals dels motors. Com que és un paisatge arbrat i de camps tancats, per a poder tindre bones vistes panoràmiques cal pujar als miramars de les cases o a algunes elevacions naturals. Per als escriptors el mirador per excel•lència ha estat la Muntanyeta del Salvador d’Alzira.

3. El paisatge viscut
Ens mostra la relació de les persones amb el paisatge, que gràcies a la seua dedicació i treball el van fer possible i el van sustentar. Parlem de senyorets, que tenien l’hort com a signe de prestigi social, on passaven les temporades d’estiueig amb la seues famílies i amistats, d’hortolans que es dedicaven a treballar i a tindre cura dels horts, i de les dones, que atenien la casa de l’hort i treballaven als magatzems de taronja en les tasques de confecció. Les circumstàncies excepcionals viscudes durant la Guerra Civil van fer que l’any 1937 el govern de la República creara en alguns horts colònies escolars on xiquets i xiquetes evacuats dels bombardejos de Madrid visqueren una experiència idíl·lica en el Llevant feliç, lluny dels horrors de la guerra.

4. La realitat actual
Aquests paisatges, que durant les primeres dècades del segle XX van ser font d’inspiració de poetes i escriptors, foren pintats i van captar l’atenció dels objectius de fotògrafs i cineastes, han perviscut sense canvis massa substancials fins fa una dècada, quan es va encetar un lent declivi que no ha materialitzat les seues empremtes fins els darrers anys. La comparació d’aquestes imatges actuals amb les que es mostren al llarg del recorregut expositiu vol deixar testimoni gràfic d’aquestes pervivències, que a partir d’ara es veuen amenaçades.

5. Mirant cap al futur
El cicle de la taronja com a monocultiu intensiu ha arribat al seu fi en aquelles comarques on va aparéixer de forma primerenca. Açò planteja un escenari de grans transformacions paisatgístiques a curt termini, de les quals ja trobem algunes manifestacions de diferent abast. A hores d’ara ens trobem en un moment de canvis, on el triomf d’algunes de les alternatives marcarà la nova imatge del paisatge per a un pròxim cicle. En aquest àmbit es mostren imatges actuals de les diferents alternatives: conversió en sòl urbanitzable, reconversió amb nous cultius com l’alvocat, la xirimoia o el caqui, els arbres per a l’obtenció de fusta, l’oci i el turisme rural...

 

Data d'actualització: 12 de Març de 2013

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar