Estàs a: > > La Nau exposa un centenar d’estampes hereves del gravat de Durero i Lucas van Leyden

La Nau exposa un centenar d’estampes hereves del gravat de Durero i Lucas van Leyden

Dos sàtirs lluitant per una nimfa (1480 – 1538)

Dos sàtirs lluitant per una nimfa (1480 – 1538)

A través de ‘Gravats mestres. L’empremta de Durero i Lucas van Leyden en la col·lecció Mariano Moret’, la Universitat de València pretén fer conéixer la valuosa i inèdita col·lecció d’estampes dels segles XV, XVI i XVII reunida pel col·leccionista valencià Mariano Moret. Fins al 17 de febrer, a la Nau.
A través de ‘Gravats mestres. L'empremta de Durero i Lucas van Leyden en la col·lecció Mariano Moret', la Universitat de València pretén fer conéixer per primera vegada la valuosa i inèdita col·lecció d'estampes dels segles XV, XVI i XVII reunida pel col·leccionista valencià Mariano Moret. L'exposició es pot veure fins al proper dia 17 de febrer al Centre Cultural La Nau (sala Estudi General).

Aquesta acurada exposició fa un recorregut per més d'un centenar de peces de provada datació i reconegut valor. Les obres, en paper, fruit de l'art del gravat, estan signades majoritàriament per artistes destacats alemanys, flamencs i algun italià, i mostren la influència de dos dels més importants mestres en la història d'aquest art: Durero i Lucas van Leyden.

L'exposició ha estat presentada en roda de premsa aquest dimecres en la Nau pel vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño; els comissaris, els professors Felipe Jerez i Nuria Blaya; i el col·leccionista Mariano Moret, propietari de les peces que s'exhibeixen en aquesta mostra. Ariño ha qualificat l'exposició "d'extraordinària" i ha remarcat la seua singularitat donat que es tracta d'una mostra "única", conformada per una col·lecció que mai no s'havia vist en públic. Moret, per la seua banda, ha explicat que va començar la col·lecció en l'any 1997 amb l'adquisició d'un gravat del segle XVIII. Totes les peces del col·leccionista han estat comprades a l'estranger, són gravats procedents de França, Rúsia i els Estats Units, entre altres països, ja que a Espanya, segons ha reconegut Moret, existeix una "llacuna" en aquest mercat. "Aquestes peces no es poden veure en museus espanyols", ha indicat.

Així doncs, l'exposició difon una de les manifestacions artístiques menys conegudes de la societat, el gravat, i a més permet a la Universitat donar suport a la gran tasca que desenvolupa el col·leccionisme privat en la conservació del patrimoni cultural. S'hi mostren "algunes peces que no es localitzen als fons de la Calcografia Nacional o la Biblioteca Nacional, dos dels centres dipositaris d'estampes més importants de l'estat", indiquen Jerez i Blaya.

Pel que fa a les obres exposades, destaquen que s'inclouen estampes d'altíssima qualitat i en un òptim estat de conservació, tot i la seua natural fragilitat i els segles d'història. Les obres evidencien l'influx dels mestres Durero i Lucas van Leyden en gravadors centreeuropeus com Altdorfer, Aldregrever, Beham, Binck, Goltzius, Pencz, Saenredam o Solis. Obres de temes variats, el recorregut i la interpretació de les quals afegeixen interés i atractiu a aquesta mostra i creen xicotets fils conductors en el discurs expositiu. La violència, la passió, l'amor, les curiositats iconogràfiques i els missatges velats a través de les històries dels déus i dels homes. A més, algunes peces amb prou feines no arriben als quatre centímetres, amb la complexitat que suposa l'ús precís del burí tallant en les matrius de coure que van generar la seua estampació. Els detalls només es poden veure amb l'ajuda de lupes, que estaran disponibles per als visitants.

L'exposició està estructurada en sis seccions. La primera, Dos mestres del gravat, permet acostar-nos a les figures de Durero i Lucas van Leyden, amb una vintena d'obres d'aquest últim i un incunable del 1493, propietat de la Universitat de València, que va ser elaborat pel taller de Wolgemut, mentre Durero hi feia d'aprenent; Els petits mestres alemanys mostra obres de gravadors pertanyents a la generació posterior a Durero, que van fer làmines diminutes, de temes variats i amb una tècnica molt refinada; La iconografia religiosa, amb sèries sobre la Passió i l'apostolat, permet descobrir com l'església va utilitzar el gravat per difondre les seues idees, missatges i doctrines; Mite, història i històries reflecteix que el gravat va servir d'excusa per plasmar violència, nus i fins i tot erotisme, presents en les històries de l'antiguitat i la mitologia; El po de les dones, en al·lusió a dues sèries compostes per Lucas van Leyden dedicades al po femení i al perill que podia suposar per a l'home, com ara castradores, defensores de la seua castedat o vencedores sobre un enemic aparentment més fort; i, per acabar, Al·legoria, moral o fantasia. Iconografia diversa, en la qual es descobreixen imatges sobre una diversitat d'assumptes, escenes quotidianes i múltiples influències.

Els continguts de la mostra, les obres exposades i els treballs de recerca realitzats amb motiu d'aquesta, es recullen en un acurat catàleg, en què participa tant el col·leccionista com els comissaris de l'exposició.

Des dels orígens, el gravat, segons expliquen els comissaris, "va ser una eina important de transmissió cultural, d'idees, d'estils, que va causar una democratització icònica a Occident, va generar comerç i, sobretot, va suposar una nova forma d'expressió artística inaugurada pels grans mestres". "La van fer servir els poosos, civils i també religiosos, que van explotar la força de la imatge per transmetre missatges", coincideixen Jerez i Blaya. De fet, recorden que grans pintors renaixentistes com Rafael van usar el gravat per difondre el seu estil i obres pel món. En aquest cas, gràcies al treball a burí de Marcantonio Raimondi, centenars d'estampes van arribar als tallers per inspirar mestres i aprenents.

Aquesta exposició ofereix una oportunitat per acostar-se al nivell de detall i virtuosisme assolit per aquesta tècnica tan decisiva en la difusió de l'art, la cultura i el coneixement. En aquest sentit, s'han programat uns tallers didàctics per a escolars, en els quals aprendran el procés d'execució del gravat i l'estampa amb materials adaptats a la seua edat.

En els temps que corren, el col·leccionisme pot ser un dels factors que contribueixen a la conservació del patrimoni, i la Universitat de València vol fer conèixer la col·lecció Mariano Moret com a exemple de dedicació acurada, de criteri encertat i especialització en les adquisicions. Una col·lecció culta i alhora didàctica, probablement única en conjunt i de gran interés, tant per al públic especialista com per al profà.

Data d'actualització: 15 de Febrer de 2013

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar