Estàs a: > > Mónica Merenciano: “Hi ha moments en què has de triar entre fer un examen o entrenar”

Mónica Merenciano: “Hi ha moments en què has de triar entre fer un examen o entrenar”

Mónica Merenciano

Mónica Merenciano

En aquesta entrevista, Mónica Merenciano, estudianta de la Universitat de València i medalla de bronze en els Jocs Paralímpics de Londres 2012, ens desvela els seus nous reptes esportius i acadèmics, i li dóna sentit a tot l’esforç que suposa per a una persona amb discapacitat compatibilitzar l’esport d’alt rendiment amb els estudis universitaris.jpg
Mónica Merenciano té vint-i-huit anys i estudia Fisioteràpia en la Universitat de València, encara que ja s'ha llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport. Natural de Llíria, la judoca valenciana ha aconseguit la medalla de bronze en els Jocs Paralímpics de Londres 2012, la primera de la selecció de judo i també la primera d'una atleta valenciana en la capital britànica. Merenciano, que té deficiència visual i competeix en la categoria de fins a 57 quilos, va rotar en el combat pel bronze a la francesa Marion Coadou.

En aquesta entrevista, Mónica Merenciano ens desvela els seus nous reptes esportius i acadèmics, i li dóna sentit a tot l'esforç que suposa per a una persona amb discapacitat compatibilitzar l'esport d'alt rendiment amb els estudis universitaris. Això si, sempre amb el suport de la Unitat per a la Integració de les Persones amb Discapacitat, que gestiona la Fundació General de la Universitat de València.

Atenas 2001, Beijing 2008 i Londres 2012. Quina valoració fa de la seua trajectòria olímpica?
Estic molt contenta perquè aconseguir tres bronzes i mantindre's no és fàcil, aleshores el balanç és positiu, i tant de bo aconseguisca classificar-me per a Rio, però per ara haver aconseguit medalla en tres Jocs és un bon balanç.

Què ha sigut el més difícil de Londres 2012?
Arribar a uns Jocs és el millor per a un esportista, i difícil ha sigut que he sacrificat moltes coses, però si tens clar que vols arribar fins allà tampoc és tan complicat perquè és el somni de qualsevol esportiste. Quant a la concentració, és un tema que duc prou bé. Probablement, la por més gran apareix en els darrers dies d'entrenament, per si et fas mal. Però si estàs bé físicament i psicològicament i tots els factors estan en favor, tot resulta més fàcil.

I el més gratificant?
El resultat i que va vindre molt gent a veure la competició: els meus entrenadors, la meua família... El fet de po estar allà i celebrar-ho amb ells per a mi va ser molt gratificant, a banda del resultat.

Què suposa, a nivell personal, haver repetit el bronze en tres Jocs Paralímpics i que a Londres eixa medalla haja suposat la primera de la selecció i la primera d'un atleta paralímpic valencià?
Estic molt contenta, encara que quan vaig perdre en semifinals em vaig quedar un poc trista perquè m'haguera agradat pujar un esglaó més... Però bo, em vaig concentrar en disputar el bronze i a vegades això no és el més fàcil, sinó que t'has de mantindre, lluitar per allò i ja està. Així i tot, un bronze és un bronze i estic molt feliç.

Quan va començar a practicar judo? Com es va introduir en aquest esport de forma professional?
Vaig començar quan tenia quinze anys. Anteriorment practicava taekwondo, però era més difícil per a mi pel tema dels reflexos... No era fàcil, aleshores quan vaig començar a tindre relació amb l'ONCE vaig practicar diversos esports, m'assabentí que hi havia judo i vaig decidir apuntar-me. Així comencí.

Segur que recorda alguna anècdota dels seus començaments...
Al principi, quan vaig començar a fer judo jo anava amb el vestit de taekwondo i, clar, el teixit és molt fi i el judo no té res a veure... Jo veia que el vestit es trencava i que havia d'aconseguir el de judo com fóra. Així que el primer dia de classe em passí el temps pensant que no podria fer res, que no acabaria... La gent pensa que taekwondo i judo és el mateix, i encara que siguen molt similars a simple vista, en realitat no tenen res a veure.

Com defineix el judo? Què significa aquesta disciplina esportiva per a vosté?
Pense que el judo és un esport que pot practicar tot el món. Per als xiquets, per exemple, és molt beneficiós perquè el contacte i tots eixos aspectes són molt importants, fins i tot, per la socialització, perquè el judo ajuda en qüestions d'habilitats, i a nivell motriu també és molt bo. Aleshores, se'l recomane a qualsevol persona... I s'adapta perfectament a un problema de deficiència visual.

Com s'arriba a ser una esportista d'elit?
Entrenant molt i organitzant-se molt bé amb els estudis. No és fàcil, però posant obstinació sí que es pot arribar a allò que ens proposem.

Llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, estudianta de Fisioteràpia... Ser esportista professional ha influït en la seua elecció acadèmica?
Sí, clar que ha influït. A vegades he hagut de decidir entre fer un examen o no assistir a classe per a entrenar o anar a una competició. Arriba eixe moment i has de triar... També és de veres que amb els diferents programes, com el de la Universitat, m'ajuden i em faciliten certes coses, com ara canviar la data d'un examen. A vegades he de prendre una decisió que no és gens fàcil en qüestió d'horaris... Així que s'acaba la carrera en més anys perquè es necessita més temps. I es fa tot això per a po compaginar estudis i esport, si no seria impossible.

El seu vincle amb la Universitat de València és molt fort... També forma part del Programa d'Esport Adaptat de la Càtedra Divina Pastora. Quines facilitats o avantatges suposa pertànyer a aquest programa?
La Càtedra Divina Pastora de la Universitat de València ens ha ajudat molt perquè ha apostat per mi i per molts altres, i estic molt agraïda perquè amb eixe suport tinc més facilitats per a po entrenar i arribar en bones condicions a les competicions.

Com s'organitza per a compatibilitzar estudis superiors i entrenar com a esportista d'elit?
Entrene pel matí i per la vesprada, i m'organitze l'horari d'acord amb els entrenaments: me matricule de les assignatures de manera que siga possible cursar-les. Ara mateix, que estic fent Fisioteràpia, podré fer poques assignatures perquè estic fent també un màster. Aleshores, haurè de triar-ne unes quantes, a veure quines puc fer-ne i quines no.

Un màster a Madrid, de què es tracta?
D'esport adaptat, discapacitat i interacció social. Estic fent-ho perquè pense que la promoció esportiva i orientar a monitors, a gent que a vegades no sap com dur a terme una activitat física, persones amb discapacitats més severes, po també orientar, ajudar-los i crear activitat física, per exemple, en el tema del judo feien a Toledo per a motrius que no hi havia o gent amb discapacitat intel•lectual. Es poden fer moltes coses en eixe àmbit perquè hi ha molt voluntariat, encara que també resta molt per professionalitzar.

La seua discapacitat

Data d'actualització: 13 de Novembre de 2012
Publicat en: Integració

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar