Estàs a: > > L´exposició ´Covers´ ret homenatge a la cultura, la joventut i la rebel·lia americanes dels anys 50 i 60

L´exposició ´Covers´ ret homenatge a la cultura, la joventut i la rebel·lia americanes dels anys 50 i 60

Portada exposició Covers

Portada exposició Covers

El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València acull fins al 20 de gener l’exposició ‘Covers (1951-1964) Cultura, joventut i rebel·lia’, una mostra que s´ha inaugurat en un nou espai a la Nau: la Sala Acadèmia. Justo Serna i Alejandro Lillo, comissaris de l’exposició, li dediquen amb aquest projecte un homenatge a la cultura, a la joventut i a la rebel·lia americanes dels anys cinquanta i seixanta.jpg
Desenes de portades de les emblemàtiques revistes Time i Life, en les quals queden reflectides l'orgullosa Dama d'Amèrica, Jackie Kennedy, que ens mostra la Casa Blanca, la immortal elegància d'Audrey Hepburn o la rossa més seductora de la història, Marilyn Monroe. També caràtules de discos i diversos audiovisuals que mostren els Rolling Stones, Bob Dylan, Diana Ross & The Supremes, Otis Redding, Elvis, The Beatles... I una col·lecció molt vintage dels electrodomèstics de l'època: tocadiscos, assecadors, batedores i fins i tot tres flamants motos, dues Harley Davidson i una Triumph com les que immortalitzaren al cel·luloide Marlon Brando amb la seua jaqueta de cuiro en Salvatge! I el Rebel sense causa de la història, James Dean.

Tot això i molt més és el que el públic pot veure en Covers (1951-1964). Cultura, joventut i rebel·lia, que es pot contemplar al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València fins al 20 de gener. Una exposició dedicada a la cultura, a la joventut i a la rebel·lia americana dels anys cinquanta i primers seixanta. Una reconstrucció, un relat sobre la joventut del rock, sobre els ídols d'ahir, aquells que mai no se'n van anar i que continuen sent els mites de hui. Dels que reproduïm i copiem l'estètica i les modes, aquell American way of life que encara hui sembla part del nostre temps.

Comissariada per Justo Serna i Alejandro Lillo, Covers és una mostra molt àmplia que a més suposa l'estrena d'un nou espai a la Nau, la Sala Acadèmia, un recinte de 350 metres quadrats que permetrà albergar-hi projectes més ambiciosos per les dimensions del lloc i per la facilitat de muntatge, ja que es troba a la primera planta, al nivell del Claustre. En aquest sentit, el vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño, que ha assistit a la roda de premsa celebrada aquest dilluns, ha assenyalat que es tracta d'una exposició "gràficament extraordinària amb la qual inaugurem un nou espai a la Universitat".

Tant Lillo com Serna expliquen que l'exposició va sorgir de "la febre vintage que encara hi ha hui", perquè en teoria -segons coincideixen ambdós- "aquell món era molt semblant al nostre, però estàvem molt equivocats perquè era molt diferent, perquè semblava un món molt obert però només era una aparença". I en aquest punt expliquen la polisèmia del títol triat per a l'exposició. Perquè covers en anglès té distintes accepcions: d'un banda significa portada, coberta o embolcall, però d'una altra banda també fa referència a allò que s'oculta, a la cosa que es tapa, a allò que hi ha darrere de les aparences, una metàfora que serveix per definir l'Amèrica dels 50 i 60. D'acord amb Lillo i Serna, "aquella societat era molt repressiva i només en les versions dels grups de rock s'expressen aquells desitjos i frustracions, angoixes i esperances amb què molts joves s'identificaven, adaptant-les a les seues pròpies circumstàncies". El rock era el mitjà per expressar el que no es podia expressar i suposava un xoc frontal amb els valors del moment. I ho feien amb tornades que es repetien una vegada i una altra, i que continuen sent himnes als nostres dies. La majoria de materials i objectes de consum pertanyen a col·leccions privades com les de Luis Puig, Alfaro Hofmann i Marc Martí.

L'exposició, que pretén donar una visió del que va suposar la irrupció dels joves en l'escena pública i els efectes que va provocar, està estructurada en tres grans seccions. La primera, titulada Icones de rebel·lia, reflecteix la imatge que la gran pantalla va donar d'alguns d'aquells inquiets "xicots". Hi veurem Marlon Brando, James Dean, Sidney Poitier... i reproduccions d'aquelles motos que s'han convertit en icones del cel·luloide. Esdevinguts moltes vegades objecte de crítica i d'incomprensió per part dels més grans, tots van acabar convertint-se en referents cinematogràfics fonamentals de diverses generacions d'inconformistes.

De la imatge elegant i consumista que el món adult pretenia donar de si mateix s'ocupa la segona secció, titulada L'Amèrica Kennedy. Són rostres, poses i actituds que ens resultaran ben familiars. Hi podem contemplar portades de revistes sobre la carrera espacial i sobre algunes dones que encara hui són mites: Audrey Hepburn, Jackie Kennedy, Marilyn Monroe, Grace Kelly... a través d'un centenar de portades de Life i Time. Elles eren les millors vestides, les més belles, les més envejades... Transmeten un quadre brunyit i harmoniós de la societat americana: el paradís de l'elegància, del confort i de la llibertat. Brillantor i brillantina. No hi ha espai per al conflicte.

Descarats, l'última de les seccions que donen forma a l'exposició, s'ocupa de l'impacte que va ocasionar la irrupció del rock and roll en aquella societat tan conservadora i continguda. Hi trobem les caràtules de discos i diversos audiovisuals. A través del rock, els joves van trobar una vàlvula d'escapament per mostrar i compartir el seu descontent, per expressar i difondre els seus desitjos, les seues expectatives. Va ser, sense cap mena de dubte, l'element que va aglutinar tot aquell greuge, tota aquella ira. L'element que necessitaven per canviar el món.

Durant els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial i en plena Guerra Freda, Amèrica mostra amb orgull la seua supremacia. I així és com la por a una invasió soviètica o a una guerra nuclear devastadora contrasta amb la satisfacció i l'opulència d'aquella societat que es reflecteix en els que són cover o portada, notícia diària. Hi ha ostentació i hi ha exhibició de riquesa, de prosperitat, de glamour. El 1951, J.D. Salinger publica The Catcher in the Rye (El vigilant en el camp de sègol). El 1964, The Beatles i The Rolling Stones arriben als Estats Units. Han sigut contractats per donar sengles gires de concerts. Entre ambdues dates, amb Marlon Brando com a icona del xicot salvatge i aspre, naixen pròpiament el jove i la rebel·lia. Sorgeix el rock i triomfa Elvis Presley, que mou els malucs. Entre mitjan anys cinquanta i mitjan anys seixanta, James Dean o John F. Kennedy ocupen l'escena, són portada i moren aviat: van de pressa, prenen drogues o estimulants i procuren viure el sexe amb plenitud. És la revolució dels joves, que ha esclatat provocant fondes sacsades.

La societat del segle XXI encara mira aquella societat. S'hi compara, escolta la seua música, en copia la moda. Per tot això, com subratllen els comissaris, Covers. Cultura, joventut i rebel·lia "és una exposició per a tots els públics: per als qui van viure i van conèixer aquella època, i també per als qui només els n'ha arribat els ressons, distintes versions (o covers) d'aq

Data d'actualització: 16 de Gener de 2013
Publicat en: Exposicions, Exposicions

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar