Estàs a: > > Una fusió d´art i música per reflectir el cicle de la vida

Una fusió d´art i música per reflectir el cicle de la vida

Fotografia: Isabel Muñoz

Fotografia: Isabel Muñoz

“La representació visual de la música de Capella de Ministrers, que és, al cap i a la fi la representació del concepte de la vida”, així defineix Béatrice Traver, comissària de l’exposició ‘El Cicle de la Vida. Música antiga en els solcs de l’art contemporani’, aquesta mostra que es pot visitar en el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València fins el pròxim dia 18 de novembre.jpg

"La representació visual de la música de Capella de Ministrers, que és, al cap i a la fi la representació del concepte de la vida", així defineix Béatrice Traver, comissària de l'exposició ‘El Cicle de la Vida. Música antiga en els solcs de l'art contemporani', aquesta mostra que es pot visitar en el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València fins el pròxim dia 18 de novembre. Una aposta molt singular perquè és una exposició que fusiona l'art contemporani de quatre dones artistes molt rellevants: Carmen Calvo, Flor Garduño, Isabel Muñoz i Eva Lootz, amb la música antiga de Capella de Ministrers.

Aquesta fusió té la seua raó de ser en la commemoració del vint-i-cinqué aniversari de la formació musical impulsada per Carles Magraner per rescatar la música anterior al segle XIX.

El vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño, ha dit que es tracta d'una mostra "sorprenent per la seua elegància i la qualitat de les artistes, comparable a qualsevol exposició del Museu Reina Sofía". Han acompanyat al vicerector en la roda de premsa celebrada aquest maí a la Nau el fundador i creador de Capella de Ministrers, Carles Magraner; la comissària de l'exposició, Béatrice Traver; i el director de Sabadell CAM de la Comunitat Valenciana i Múrcia, Jaime Matas.

La música, en concret els temes del disc commemoratiu editat amb motiu del 25 aniversari de la formació, és una part fonamental de l'exposició, ja que sona a la sala, però també és protagonista perquè és la música la que ha inspirat l'estructura en quatre parts de l'exposició, segons explica Béatrice Traver: "La música de Capella de Ministrers es basa en tots els estadis del cicle de la vida: naixement, creixement/evolució, reproducció i mort. Eren qüestions que preocupaven abans, així com també en la nostra època i ho hem volgut demostrar amb l'elecció de les obres d'artistes contemporànies". És, en definitiva, una exposició que aplega les preocupacions universals que al llarg de la història, eren, són i seran les mateixes, i s'hi aborden a través de la fusió de la música antiga i l'art contemporani.

L'exposició il·lustra el cicle de la vida mitjançant les instal·lacions de Carmen Calvo i Eva Lootz, i les fotografies d'un subtil i elegant erotisme de Flor Garduño i Isabel Muñoz i per desenvolupar aquest concepte global està estructurada en quatre etapes iconogràfiques que defineixen els diferents estadis vitals, a saber: gènesi (naixement) metamorfosi (creixement), concupiscència (reproducció) i apocalipsi (mort).

Quatre acurades propostes artístiques -cada artista s'encarrega d'una- a càrrec de quatre artistes d'allò més representatives en el panorama artístic contemporani que esdevenen l'entorn per a mostrar-nos que aquest concepte del cicle de la vida és condició intrínseca a l'ésser humà, abans i ara.

Una exposició on els sentits queden colpits pel significat essencial de la vida, on es reflexiona sobre la necessitat del creixement continu i es posa de manifest que aquestes han estat, són i seran qüestions universals segle rere segle. Una exposició en què l'art contemporani desenvolupa visualment les necessitats humanes en metempsicosi amb la música antiga de Capella de Ministrers.

D'acord amb la comissària, "vivim, o som, en una lluita interna entre la inclinació i la mortificació ascètica, que és el motor de l'existència". D'aquesta manera, des que l'ésser humà naix es troba immers en aquesta antinòmia existencial, sempre desplaçant-se cap algun d'aquestes afeccions.

DISCURS EXPOSITIU
Es planteja un recorregut circular mitjançant l'obra de quatre artistes, que mostra que les preocupacions que té l'ésser humà com a entitat creadora són les mateixes que tenien en la història antiga i medieval. Les instal·lacions van acompanyades amb la seua selecció musical de Capella de Ministrers.

GÈNESI
Cinc fotografies de Flor Garduño il·lustren el seu punt de vista sobre la gènesi, en què la figura femenina representa el punt de partida de l'origen del món, alhora que la música expressa la música des dels seus inicis fins a les primeres polifonies.

FLOR GARDUÑO (Ciutat de Mèxic, 1957), deixeble de Manuel Álvarez Bravo i Katy Horna, va estudiar a l'Academia de San Carlos, on es va centrar en la recerca dels aspectes estructurals de la forma i l'espai. És consiada una de les representants més destacades de la fotografia llatinoamericana contemporània. Arran de la seua experiència amb la maternitat decideix explorar un univers més íntim, sensual i lúdic amb el nu femení, mitjançant la recerca dels símbols de la feminitat per a representar els arquetips de la dona, a nivell fantàstic i oníric. http://www.florgarduno.com/

METAMORFOSI
Una instal·lació de Carmen Calvo, que reprodueix un escriptori acompanyada de collages il·lustra la metamorfosi. Tot amb rerefons de La Assumptio Beatæ Mariæ Virginis pertanyent al Misteri d'Elx per desxifrar la metamorfosi.

L'obra de Carmen Calvo ha estat vista com una de les més destacades de l'art valencià actual, i de l'espanyol en general. Gestada al llarg d'un període que comença a principi dels anys setanta, paulatinament configura un llenguatge fortament personal caracteritzat pel seu caràcter transformador.

CARMEN CALVO (València, 1950), després d'estudiar Publicitat, es forma a l'Escola d'Arts i Oficis de València i posteriorment a Belles Arts. A mitjan anys seixanta, seduïda per la contemplació de les peces arqueològiques, comença una sèrie d'obres que n'incorporen fragments. http://www.carmencalvo.es

CONCUPISCÈNCIA
Amb la selecció de cinc fotografies sobre la sèrie Fragmentos, Isabel Muñoz ens mostra la seua particular visió sobre la concupiscència, on l'abstracció de la nuesa es torna sublimadora. Un erotisme de línies suaus, quasi minimalistes, que es perfilen paradoxalment amb la voluptuositat de l'amor i el desamor cortès dels trobadors medievals i la lírica d'Ausiàs Marc.

ISABEL MUÑOZ, fotògrafa que va nàixer a Barcelona en 1951, afirma de la seua obra: "El cos és com un llibre que expressa sentiments, bellesa...''. Estudiosa del cos humà, dels seus moviments i formes, Isabel Muñoz recorre l'amor i l'èxtasi en la seua aportació fotogràfica des d'una particular visió sobre el

Data d'actualització: 15 d'Octubre de 2012
Publicat en: Exposicions, Agenda

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar