Estàs a: > > La Universitat de València organitza una exposició sobre la representació fotogràfica de la infància de principis del segle XX

La Universitat de València organitza una exposició sobre la representació fotogràfica de la infància de principis del segle XX

A través de més de cent cinquanta fotografies es demostra que els xiquets eren retratats amb cànons que contrasten amb els de la societat actual

 

L'exposició Certificats d'una infància congelada (Fotografies 1890-1940) exposada i organitzada per la Universitat de València en La Nau, el seu edifici històric, aborda la infància a partir d'una sèrie de fotografies que van des de l'època de la invenció de la tècnica fotogràfica fins a la Guerra Civil, moment en què es popularitzen les càmeres domèstiques, que permeten prendre fotografies en qualsevol lloc sense necessitat d'acudir a l'estudi.

Les imatges es complementen amb textos extrets de manuals formatius de l'època que il·lustren sobre el paper dels xiquets en la família i la societat, l'educació infantil i l'organització de la vida familiar.

"Veient fotografies antigues ens va sorprendre que els xiquets hi aparegueren tan poc naturals i contingueren una alta dosi de teatralitat, cosa a la qual no estem acostumats actualment, i decidírem plantejar l'exposició", diuen les dues comissàries de la mostra, Áurea Ortiz, professora de la Universitat de València, i Victoria Bonet, professora de la Universitat Politècnica de València.

"Cal tenir en compte", diuen, "que es tracta de fotografies realitzades en estudi, amb decorat, amb poses molt assajades i, de vegades, amb llarg temps d'exposició. Molts dels valors que associem amb la infància, com l'alegria, l'espontaneïtat o la vitalitat, estan completament absents d'aquestes representacions. Al contrari, resulten severes, serioses i en alguns casos, fins i tot sinistres".

A partir d'ací les dues comissàries van començar un estudi específic sobre la imatge de la infància, que s'ha plasmat en aquesta exposició de més de cent cinquanta fotografies de xiquets estructurades en diferents apartats temàtics i que il·lustren sobre diversos aspectes del món de la infància.

"Amb aquest material es pretén recuperar part de la nostra memòria històrica, una de les línies expositives de la programació cultural de la Universitat de València", diu el vicerector de Cultura, Rafael Gil. Aquesta és una història més intimista, però que permet també valorar la societat de l'època.

Reflexionar sobre una època a través d'imatges d'infantesa

En cada apartat hi ha fotografies originals i projeccions que inviten l'espectador a reflexionar sobre aspectes de l'època. L'exposició es divideix en dues grans seccions. En la primera, Xiquet, anem al fotògraf!, s'analitza l'aspecte formal i la iconografia en diferents apartats que aprofundeixen en les poses, la composició, l'escenografia, el decorats i el vestuari dels xiquets.

En la segona, El xiquet en el món, s'observa el contingut de les imatges en diferents subgrups: La meua família i jo aborda la figura del xiquet com a membre del grup familiar; Presentació en societat, tracta la dimensió pública de la infància (el bateig, la comunió, l'escola, el treball...); Una infància feliç mostra imatges de xiquets molt allunyades dels valors associats amb la infància, i conté un subapartat específic, Memento mori, dedicat a les fotos de xiquets morts; finalment, L'alegria de la casa presenta fotografies de xiquets alegres, de mares que mostren tendresa i demostracions d'afecte.

A més, a més, aquesta exposició contribueix a conèixer com es veien els xiquets en el nostre passat immediat i a fer patents les

Data d'actualització: 19 de Febrer de 2009

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar