Estàs a: > > Els problemes estructurals globals, responsables de la situació actual de l’economia

Els problemes estructurals globals, responsables de la situació actual de l’economia

Cartell UEG 2012

Cartell UEG 2012

L’economia espanyola en el seu entorn internacional de Gran Recessió s’ha posat a debat en la Universitat d’Estiu de Gandia de la mà de Vicente Juan Pallardó, professor titular d’Estructura Econòmica de la Universitat de València, i del catedràtic d’Economia Financera Santiago Carbó. El curs que han presentat, ‘L’economia espanyola en un escenari econòmic mundial sense precedents’, ha aprofundit segons Pallardó en els “problemes estructurals a nivell global que ens han portat a esta situació, en la qüestió europea i en el cas particular espanyol, amb els seus propis desequilibris”.jpg
Santiago Carbó ha parlat de l'efecte catalitzador del sistema financer en la crisi i dels dos rescats principals: el de Bankia i el de l'economia espanyola. L'expert financer ha criticat "una falta de reacció davant la magnitud del problema. Espanya tenia una crisi bancària de llibre des de 2008".

Pallardó ha lamentat que no s'hagueren pres mesures en època de bonança. "Les reformes estructurals -ha defensat- són beneficioses per al conjunt de la societat, però sempre perjudiquen a alguns col·lectius i si l'economia no va bé, no els pots compensar". Les mesures anticrisi haurien haver-se fet, segons l'expert "als àmbits laboral, educatiu, judicial i d'administració pública; i també mesures per a fomentar la competitivitat de les empreses al món global". Al terreny financer, Carbó ha assenyalat l'origen del problema en que un 33% del PIB estava invertit en promotors i sòl, encara que se sabia que era molt arriscat, i en la compra de crèdits subprime. A més, ha afegit que "era en aquell moment quan s'havien d'haver pres les mesures que s'apliquen ara".

Santiago Carbó ha expressat els seus dubtes pel futur de l'euro: "Pense que els europeus no deixaran caure l'euro, però m'impressiona la falta de sincronia entre els dirigents polítics". Ha criticat que "esta cacofonia no genera confiança" i que "deuria quedar més clar el projecte comú". Si no es prenen mesures importants, els pròxims mesos "Espanya i Itàlia viuran moments molt durs i s'arribarà a una situació extrema". La solució per a Europa és una combinació entre austeritat, creixement i cooperació, han defensat els dos experts econòmics.

Comunicació funcional i pragmática clínica en afàsies
Carlos Hernández, catedràtic de Lingüística General de la Universitat de València, i Karen Sagen, de la Universitat de Manchester, han presentat el curs Comunicació funcional i pragmàtica clínica en afàsies. Hernández l'ha definit com una oportunitat de "difondre la línia d'investigació actual de l'afàsia", centrada principalment en "facilitar la vida quotidiana i les tasques pràctiques a qui la pateix". Ha criticat que, encara que hui en dia n'hi ha molta conscienciació amb el problema de l'accessibilitat, "s'insisteix molt en allò físic, i s'oblida d'allò neurològic". I és que l'afàsia, segons ha explicat Karen Sagen, apareix en la gent que "ha patit un accident traumàtic" i ha tingut alguna mena de lesió cerebral. Carlos Hernández ha aprofitat l'ocasió per a reivindicar la visibilitat dels afàsics, i ha manifestat el seu desig de que hi haja una difusió a la societat del problema.

Sagen, per la seua banda, ha dissertat sobre aquesta disfunció del llenguatge. Abans, segons la seua apreciació, "el tractament es basava en el trastorn". Ella proposa "una teràpia del entorn", del entorn social en el que es mou el pacient. Ha volgut insistir en la dificultat de viure amb afàsia, perquè "moltes activitats de la vida quotidiana estan basades en el llenguatge". "Patir afàsia, en moltes ocasions, t'impedeix ser actiu al món laboral", ha afirmat. La teràpia que l'experta logopeda proposa està orientada a resoldre estes tasques: tindre paciència amb ells quan parlem, fer preguntes lentament o usar pictogrames i paraules clau. Sagen ha reconegut que "fa falta més logopedes" per afrontar el problema.

El tractament no es pot consiar una cura, ha matisat Hernández, sinó que és "paliatiu i compensatori". S'ha de potenciar "la plasticitat del cervell" i "aprendre més de com funciona".

Data d'actualització: 23 de Juliol de 2012
Publicat en: Formació

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar