Estàs a: > > Cinema i sèries televisives centren la jornada de dijous de la Universitat d’Estiu de Gandia

Cinema i sèries televisives centren la jornada de dijous de la Universitat d’Estiu de Gandia

Fotograma del film El retrat de Dorian Gray

Fotograma del film El retrat de Dorian Gray

El paper representatiu del cinema a la societat i les sèries de televisió han protagonitzat la jornada d’aquest dijous en la Universitat d’Estiu de Gandia. ‘Retrat de la societat Dorian Gray’ és el títol del curs que reflexiona sobre el primer aspecte. ‘El millor cinema a casa’ és l’acció formativa que aborda al llarg d’aquesta setmana una panoràmica de les sèries de televisió, vistes com a fenomen cultural.jpg
Fernando Flores, professor titular de Dret Constitucional, Ciència Política i de l'Administració de la Universitat de València, i Miquel Calatayud, un dels il·lustradors i creadors gràfics més importants de la Comunitat Valenciana, han unit les seues forces per a reflexionar sobre el paper representatiu del cinema a la nostra societat, tot prenent la faula d'Oscar Wilde com exemple immillorable. Retrat de la societat Dorian Gray (bellesa i degradació social en el cinema) planteja l'oposició entre la superfície de la nostra societat i el que realment es troba enrere. Encara que es maquille la degradació acaba fent-se patent en un retrat amagat al fons d'un traster, el cinema reivindicatiu.

La societat, en paraules de Fernando Flores, "només ha volgut veure la seua part bella i ha amagat totes les seues carències" al traster. Per a Flores, en l'actualitat només se li dóna valor a l'economia, que, al seu juí, "s'ha convertit en un fi en sí mateixa" i açò ha creat una societat "insolidària que només creu en el creixement econòmic". Per la seua banda, Miguel Calatayud ha recordat que "el cinema és una gran mentida, una il·lusió" i ha afirmat que "la idea de degradació afecta també al propi cinema". Per demostrar-lo, ha posat l'exemple del cinema comercial, que en la seua opinió, "ha perdut la dignitat".

El curs ha comptat amb la presència de Gerardo Tudurí, cineasta del col·lectiu ‘cinema sense autor', qui ha proposat un espectador actiu, un espectador que a la mateixa vegada siga també productor, director i guionista en el marc d'un cinema obert i participatiu. Tonino Gutián, guionista, és l'encarregat en el curs de parlar del retrat social que presenten els mitjans de comunicació, i Javier de Lucas parlarà hui de les relacions de po al cinema, pels 40 anys de El Padrino.

El millor cinema a casa
Per altra banda, Alberto Rey, crític de sèries de televisió del diari El Mundo, ha realitzat una "panoràmica de las sèries de televisió, vistes com fenomen cultural" en la presentació del curs que condueix, juntament amb Vicent García, professor de Didàctica de la Llengua i la Literatura, titulat El millor cinema a casa: la segona edat d'or de les sèries de TV.

Per a García, les sèries de televisió no tenen res que envejar al cinema. D'altra banda, preguntat per la influència d'internet i de les descàrregues al món de les sèries, el crític de El Mundo ha dit que en el futur, segons la seua previsió, "les proveïdores d'internet tindran alguna cosa que dir i es pagarà una quantitat mínima per po veure la sèrie".

Alberto Rey ha defensat també l'estatus propi de la ficció televisiva, com un art independent no supeditat al cinema. García s'ha pronunciat, així mateix, en contra del rebuig de les sèries com si foren "menys cultura". Ha destacat la revolució narrativa de les sèries, que permeten fins a seixanta hores de marge per a contar una història.

Rey no ha entrat en el debat de si les sèries massives són millors o pitjors que la resta; "la qüestió és on pretengues arribar, juguen en lligues distintes i el seu premi és que molta gent les mira". En comparació amb les americanes, les sèries espanyoles "parteixen de referents distints i segueixen un paradigma nou". Finalment, el crític de El Mundo ha conclòs fent el seu propi top five de sèries: en primer lloc, Los Soprano, després The Wire, A dos metros bajo tierra, Mad Men i Juego de Tronos. A l'àmbit espanyol, Alberto Rey es queda amb tot el que feia Televisió Espanyola als anys huitanta.

Data d'actualització: 23 de Juliol de 2012
Publicat en: Formació, Agenda

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar