Estàs a: > > L’Escola Europea de Pensament Vives dedica una conferència i un seminari a la prehistòria

L’Escola Europea de Pensament Vives dedica una conferència i un seminari a la prehistòria

Villaverde, Zilhao i el vicerector Antonio Ariño, a La Nau.

Villaverde, Zilhao i el vicerector Antonio Ariño, a La Nau.

L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives de la Universitat de València va dedicar una conferència i un seminari a la prehistòria al Centre Cultural La Nau els dies 22 i 23 de març, amb la participació dels catedràtics Joâo Zilhao i Valentín Villaverde, de la Universitat de Barcelona i de València, respectivament.

Joâo Zilhão va oferir, dimecres 22, la conferència ‘La revolució del paleolític superior… o més aviat la del paleolític mitjà?’, en la qual analitzà com en aquesta època, el paleolític mitjà -fa entre 200.000 i 35.000 anys-, els neandertals van introduir conductes humanes modernes sense paral·lel en els primats, els nostres parents més propers. En aquest moment es produeixen noves formes de comportament humà, com és ara els enterraments i l’ornamentació dels cossos. Ambdues formes de simbolisme apareixen alhora i estan relacionades. Els morts s’utilitzen com a rituals d’un grup amb un lloc de residència determinat -“ací jauen els nostres ancestres, això és nostre”-, mentre que l’ornamentació del cos identifica les persones com a éssers socials -“aquest és el meu estatus, jo pertanc a aquesta gent”.

Després de la conferència, dijous 23, Zilhão i Villaverde oferiren el seminari ‘L’origen de l’expressió simbòlica’, en el qual aprofundiren en l’aparició del comportament modern. En els últims decennis hi ha dues posicions teòriques sobre aquest tema, la que defensa que el simbolisme està lligat a un canvi cognitiu fonamental en el procés evolutiu humà i consideren que la seua aparició és recent i vinculada al sorgiment dels humans anatòmicament moderns; i la que defensa que el procés no es vincula solament a aquests últims, sinó que sorgeix en diferents àmbits geogràfics i que es registra tant en els humans moderns com en els neandertals. El seminari es plantejà abordar els diferents enfocaments mitjançant l’avaluació dels diferents models i l’anàlisi crítica de l’evidència arqueològica disponible.

L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives és un projecte cultural impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Igualtat, amb la gestió de la Fundació General de la Universitat de València, que es configura com a un espai per a la reflexió i el debat obert, participatiu i crític sobre els assumptes d’actualitat a escala mundial i també per a la societat valenciana. L’Escola compta, a més, amb la participació d’altres actors de l’Administració pública i de la societat civil: Presidència de la Generalitat, l’Ajuntament de València, les conselleries de Transparència, i d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Institut Alfons el Magnànim, l’Escola Europea d’Humanitats i Caixa Popular.

Sobre Joâo Zilhão i Valentín Villaverde
Joâo Zilhao és catedràtic de la Universitat de Barcelona des del 2011, i anteriorment havia estat professor d’Arqueologia Paleolítica a la Universitat de Bristol (2005-2010) i a la Universitat de Lisboa.

Va ser nomenat pel govern portugués per a gestionar el Parc Arqueològic de la Vall del Côa, coordinar la recerca duta a terme per a establir la cronologia de l’art rupestre paleolític de la vall del Côa i preparar el seu postulat per a la categoria de Patrimoni Mundial, en desembre de 1998.

Entre maig de 1997 i maig de 2002, va crear i dirigir l’Institut Portugués d’Arqueologia (IPA), un departament del Ministeri de Cultura que s’encarrega de la supervisió de l’activitat arqueològica al país.

El 1998, va dirigir l’excavació paleolítica de Lagar Velho (Portugal) i, entre 2004 i 2005, va formar part de l’equip de recerca arqueològica a Peştera cu Oase (Romania), on es van trobar restes dels éssers humans moderns més antics d’Europa. Va ser organitzador de la conferència per a la reunió anual 2000 de l’Associació Europea d’Arqueòlegs, celebrada a Lisboa. El 2003, li va ser concedit el Humboldt Foundation Research Award (Universitat de Colònia) en reconeixement als èxits obtinguts en l’ensenyament i el 2005 va rebre el Premi Europa de la Societat Prehistòrica de Londres, en reconeixement a la seua “contribució significativa i duradora a l’estudi de la prehistòria europea”.

Valentín Villaverde Bonilla és catedràtic de Prehistòria a la Universitat de València. La seua tasca investigadora se centra en diversos àmbits de la prehistòria antiga: el Paleolític mitjà, el Paleolític superior i l’art prehistòric.

Ha estat director d’excavacions arqueològiques als jaciments de la cova Negra de Xàtiva, la cova de les Cendres de Teulada-Moraira, la Ratlla del Bubo de Crevillent, l’Abrigo de la Quebrada de Xelva, la Cueva Antón de Mula, i dels treballs de calc i documentació als abrics amb pintures i gravats de la cova de les Meravelles de Gandia, de la cova dels Cavalls (Tírig), de les coves de la Saltadora (Coves de Vinromà), de l’abric de Vicent (Millars), del cingle de la Mola Remígia (Ares del Maestrat), de la cova Remígia (Ares del Maestrat), de l’abric de la Gerga (Alcoi), de l’abric de Centelles (Albocàsser) i de l’abric de la Xivana (Alfarb).

Autor de diverses monografies i de més d’un centenar d’articles relacionats amb aquestes temàtiques, col·labora habitualment amb el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació Provincial de València i ha participat en l’exposició dels materials de la sala del Paleolític. Ha estat comissari de diverses exposicions relacionades amb el seu àmbit de recerca, entre les quals destaca la realitzada a la Universitat de València l’any 2001 titulada ‘De Neandertals a Cromanyons. Els inicis del poblament humà a les terres valencianes’.

És membre de la Comissió Científica del Centre Nacional d’Estudi de l’Evolució Humana (CENIEH) i de diverses comissions científiques internacionals, així com dels comités científics de diverses revistes especialitzades en l’arqueologia prehistòrica. En l’actualitat dirigeix el Màster en Arqueologia i els estudis de Doctorat en Prehistòria i Arqueologia del Mediterrani de la Universitat de València.

És autor o coautor de llibres com ‘El arte paleolítico de la Cova del Parpalló’, ‘Las últimas sociedades cazadoras-recolectoras en el Mediterráneo Ibérico’ o ‘Les societats caçadores de la Prehistòria valenciana’, entre altres.

Data d'actualització: 24 de Març de 2017

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar