Estàs a: > > 11a Biennal Martínez Guerricabeitia

11a Biennal Martínez Guerricabeitia

Invitacio

Invitacio

Hui 14 de febrer a les 20 h. inaugurem aquesta edició sota el lema ´Nulla aesthetica sine ethica´, al Museu de la Ciutat
La reivindicació ‘d'una estètica amb ètica' inspira l'onzena Biennal Martínez Guerricabeitia

Un calidoscopi per veure les darreres tendències de la creació, per sondejar l'estat de l'art actual i per invitar el públic a reflexió. Les biennals tenen sempre aquest propòsit. I el Patronat Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València inaugura avui, dia 14 de febrer (20 hores), l'onzena edició d'una cita que ha esdevingut ja un "clàssic" de la programació de la ciutat, amb 22 anys d'història. Amb el lema "Nulla aesthetica sine ethica" (cap estètica sense ètica), aquest certamen biennal d'art contemporani es pot visitar al Museu de la Ciutat de València des de hui dimarts i fins al pròxim 25 de març.
La Biennal Martínez Guerricabeitia té la col•laboració de l'Ajuntament de València i de l'Institut Valencià de Cinematografia (IVAC)-La Filmoteca, l'Aula de Cinema de la Universitat de València i el patrocini de Banco Santan i de la Fundación Cruzcampo, dependent d'Heineken Espanya.
Pensada per incentivar la creativitat dels joves artistes espanyols i augmentar alhora el patrimoni artístic de la Universitat de València (després de l'exposició, la institució sol adquirir-ne alguna de les obres), l'onzena edició la Biennal Martínez Guerricabeitia dedica el seu discurs a la idiosincràsia que inspira la col•lecció. Les vint obres exposades, en aquesta edició totes pintures, plantegen una mirada socialment crítica, de denúncia, davant la injustícia, en la qual l'estètica es converteix sempre en una corretja transmissora d'una motivació de conscienciació social, i per això el joc de paraules que inspira el lema d'aquesta edició: "Nulla aesthetica sine ethica".
"Encara que donem sempre molta llibertat, tant als artistes, com al comitè de selecció, el lema de la Biennal sol retratar en cada edició el problema social que consiem més present en l'actualitat informativa. Per això, hem abordat en altres edicions la immigració o la problemàtica mediambiental. Actualment estem acostumant-nos a la falta d'ètica en conductes i operacions que presumiblement haurien de ser impecables; per això hem decidit traslladar-ho a l'art i plantejar com l'estètica retrata la falta d'ètica", indica José Pedro Martínez, director d'Activitats del Patronat Martínez Guerricabeitia. I encara que insisteix en el fet que la crisi econòmica no és el tema triat per a aquesta Biennal, la veritat és que alguns dels artistes s'han decantat per retratar-la, potser perquè el seu origen moltes vegades obeeix a la falta d'ètica dels distints agents del sistema.
Com ha estat habitual, la mostra d'aquesta onzena edició està formada per vint obres d'artistes presentats per cinc crítics i cinc galeristes de prestigi, els quals han triat, cadascun, dues obres de dos artistes espanyols.
Componen el comitè de selecció d'aquesta onzena Biennal les galeries Álvaro Alcácar (Madrid), Alejandro Sals (Barcelona), Sala Paraires (Mallorca), Rafael Ortiz (Sevilla) i Vall Ortí (València). El comitè científic destaca per la gran experiència dels seus membres en el mercat de l'art, tant per les publicacions que realitzen, pels artistes i pel fet que procedeixen de distints punts de la geografia espanyola. El comitè està compost per Ricardo Forriols, professor de la Universitat Politècnica de València, Feico Castro Morales, professor de la Universitat Carlos III, Víctor Zarza, col•laborador d'ABC cultural i professor a la Universitat Complutense, Rosina Gómez-Baeza, directora fins fa uns mesos del centre LABoral (centre d'art i creació industrial) de Gijón i d'ARC des del 1986 fins al 2006, i Margarita Aizpuru, crítica i comissària d'exposicions.
Els artistes seleccionats són: Chechu Álava, Jordi Alcaraz, Antonio Ballester, Patrici Cabrera, Col•lectiu LimpiArte, Luis Cruz Hernández, Carlos García-Alix, Chus García-Fraile, Iñaki Gracenea, Mari Puri Herrero, Cristina Lucas, Xisco Mensua, Cori Mercadé, Eugenio Merino, Nico Munuera, Amalia Ortega, Paco Rossique, Guillermo Rubí, Mery Sales i Matías Sánchez.
Després de les deu biennals celebrades des del 1990, el Patronat Martínez Guerricabeitia ha incorporat a la col•lecció un total de 21 obres d'artistes que en l'actualitat ocupen un lloc rellevant en el panorama espanyol de l'art contemporani. Gràcies a la Biennal, avui la Universitat de València pot gaudir d'obres de Carmen Calvo, Curro González, Javier Baldeón o Rogelio López Cuenca, entre altres.
Com en la passada edició la Biennal, gràcies a la col•laboració d'IVAC-La Filmoteca, i enguany també de l'Aula de Cinema de la Universitat de València, es projecta un cicle de cinema que ajuda a contextualitzar la Biennal i que es titula "Imatges de la crisi".
El cicle, que s'exhibirà entre febrer i abril, consta de dues parts: La Gran Depressió, a càrrec de l'Aula de Cinema de la Universitat, i El crack financer actual, que ha estat programat per La Filmoteca per a la sala Luis G. Berlanga.
L'Aula de Cinema de la Universitat projectarà al Col•legi Major Lluís Vives, cada dimecres del mes de febrer, una sèrie de pel•lícules que, bé pel context de la realització, per la temàtica, o per ambdós, retraten la Gran Depressió dels anys 30 als Estats Units.
Per la seua banda, la sala Luis G. Berlanga de La Filmoteca acollirà a partir de març la projecció d'una selecció de films, tant documentals, com de ficció, que aborden les causes i les conseqüències de l'actual crisi econòmica. Una crisi davant la qual el cinema contemporani -des de l'independent fins a la indústria mainstream hollywoodiense- no és indiferent.
Sobre Jesús Martínez Guerricabeitia
Jesús Martínez Guerricabeitia pertany a aquella generació marcada ineludiblement per la guerra i el caràcter repressiu del règim franquista que va portar el seu pare, el seu germà -fundador de la històrica editorial Arena Ibèrica- i a ell mateix a patir la presó, a causa de les seues conviccions llibertàries. Una estada a la presó traumàtica, però que va contribuir a part de la seua pròpia formació: allí, hi va rebre classes de professors represaliats i va millorar els seus coneixements d'anglès. Les últimes classes que rebria, perquè de la presó eixirà convertit prematurament en un adult abocat a forjar-se a si mateix, sense possibilitat de continuar estudiant; tal vegada per això les ganes d'aprendre i la curiositat intel•lectual mai no l'assaciaran.
Després de recobrar la llibertat, aconsegueix obrir-se camí i es converteix en un jove emprenedor que treballa en una linotípia com a corrector i

Data d'actualització: 18 de Setembre de 2012

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar