Estàs a: > > El Patronat Martínez Guerricabeitia presenta una exposició sobre la iconografia religiosa

El Patronat Martínez Guerricabeitia presenta una exposició sobre la iconografia religiosa

Manuela Ballester, Feico García Lorca crucificat, 1974

Manuela Ballester, Feico García Lorca crucificat, 1974

Obres d´Armengol, l´Equip Crònica, Artur Heras, Joan Costa i Jaume García Antón, entre d´altres, per analitzar la influència de la tradició cristiana en l´art contemporani

El Patronat Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València presenta fins a l'11 de gener l'exposició titulada "De l'altar al carrer", amb la qual es vol difondre una part de l'esplèndida col·lecció donada per Jesús Martínez Guerricabeitia i Carmen García Merchante a la Universitat de València.

En concret, els artistes representats a l'exposició han usat la iconografia eclesiàstica com un element plàstic per facilitar la comunicació amb l'espectador, tot i que les icones no sempre tenen el significat religiós original.

"De l'altar al carrer" mostra 20 obres originals i 4 obres gràfiques relacionades amb la iconografia eclesiàstica ivada de la tradició cristiana, predominantment de la catòlica. S'hi poden contemplar, entre d'altres, obres de Rafael Armengol, l'Equip Crònica, Artur Heras, Dario Villalba, Jaume García Antón i Joan Costa.

Jacinta Gil, en la seua obra Crucifixió (1966), beu de les velles imatges de la pintura flamenca, on la creu era el refugi i la garantia d'alliberament contra les misèries i les temptacions, per mostrar ara un obrer crucificat, que només serà lliure si venç el militarisme, el clericalisme, el capitalisme canalla i el sistema policial que controla les llibertats polítiques i ideològiques.

Per la seua banda, Joan Costa, en Verònica Taylor, manipula dos emblemes de la cultura popular, Liz Taylor i Che Guevara, per vincular-los a la religió. L'actriu hollywoodenca Liz Taylor recorda ací Verònica, la dona del poble que, en veure la cara de Jesús maltractada i ensagnada, va acostar-s'hi per netejar-li la cara. Ell la va mirar, i en agraïment va deixar-li el seu rostre imprès a la tela. Joan Costa substitueix la imatge de Jesús pel rostre de Che Guevara, que mira cap a l'esquerra de l'espectador; és una finíssima i irònica denúncia de com l'espectacle devora fins i tot la "revolució".

En Semblanzas, Jaume García Antón mostra una autèntica parada de fantasmes actuals: els vells asseguts miren la desfilada de dues figures ben significatives. La de l'esquerra, d'esquena a l'espectador, coberta de dalt a baix, sembla portar un burca repressor, i la de la dreta, amb el seu emblemàtic adorn de cap, recorda tant les velles figures inquisitorials -que també presenta l'Equip Crònica- com els personatges del Ku Klux Klan, que han protagonitzat tantes i tantes pel·lícules americanes.

Amb aquesta exposició, el Patronat Martínez Guerricabeitia vol contextualitzar les obres de la col·lecció, i d'altres qüatre que són propietat dels autors, amb la iconografia eclesiàstica ivada de la tradició didàctica de la religió. "La nostra història està íntimament lligada a un estat confessional catòlic. Des del principi, l'església ha emprat l'art com a mètode d'instrucció i d'edificació. Les catacumbes ja tenien les parets decorades amb pintures i mosaics. La finalitat clarament apologètica d'aquestes representacions portà a elaborar un programa iconogràfic estricte i controlat basat en històries i llegendes populars, de manera que passà del carrer a l'altar. Després de molts anys de tradició, la iconografia cristiana encara continua present en l'art, però de vegades amb significats diferents dels previstos inicialment per l'església", explica Vicent Sanz, directo

Data d'actualització: 28 d'Octubre de 2008

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar