Estàs a: > > Segon seminari d´Amelia Valcárcel, en el marc de l´Escola Europea de Pensament Lluís Vives

Segon seminari d´Amelia Valcárcel, en el marc de l´Escola Europea de Pensament Lluís Vives

Amelia Valcárcel.

Amelia Valcárcel.

L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives va començar, el passat 15 de novembre al Centre Cultural La Nau, amb la conferència de l’escriptor i filòleg Santiago Posteguillo. D´altra banda, la filòsofa Amelia Valcárcel va oferir dos seminaris i una conferència sobre la memòria i el perdó.

Un tema transcendent per a les societats és el perdó. Allà on s’han viscut situacions extremadament traumàtiques com ara una guerra civil, un conflicte armat intern o distensions socials greus que afecten els drets humans, cal reflexionar i analitzar el perdó de les víctimes envers del que ha estat el seu botxí, una relació que, segons explica la professora Amelia Valcárcel en el seu llibre ‘La memoria y el perdón’, va més enllà d’allò jurídic fins arribar al plànol de la moral.

Valcárcel va dirigir dos seminaris els dies 16 i 18 de novembre entorn d’aquest tema, amb els títols ‘La memòria i el perdó. Ontologia del deute’ i ´El deure de no oblidar’, respectivament. Aquestes sessions es podran consultar des del repositori Cultura de la Televisió de la Universitat de València, MediaUni.

D´altra banda, Valcárcel, filòsofa i doctora ‘honoris causa’ per la Universitat de València, va impartir la conferència ‘La memòria i el perdó’, el passat dia 17. La professora tractà de donar resposta, des de la filosofia moral i política, a qüestions com si és possible perdonar; si perdó i oblit són, en aquest context, sinònims; si perdonar serveix per a alguna cosa; qui pot fer-ho; o quina és la relació entre justícia i memòria, per exemple.

Totes les ponències de l´Escola de Pensament Lluís Vives són retransmeses en ‘streaming’ per aquest enllaç: http://mediauni.uv.es/epensament

Amelia Valcárcel és catedràtica de Filosofia Moral i Política de la UNED, i ha desenvolupat una àmplia tasca docent i investigadora mitjançant la direcció, coordinació i presidència de seminaris i congressos, així com a través de la seua participació en projectes de recerca sobre filosofia, valors i posició de les dones. Valcárcel és, a més, membre del Consell d’Estat des de l’any 2006.

Tota la informació sobre l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives i la seua programació es troba en el web http://www.escoladepensamentlluisvives.com

Arquitectura de la novel·la
Santiago Posteguillo va oferir la conferència ‘La legió perduda, la novel·la trobada: navegant entre la ficció i la història’, el passat 15 de novembre. L’autor de la trilogia de Trajà i, anteriorment, de la trilogia d’Escipió l’Africà (Africanus), explicà la tècnica que empra per a escriure novel·la històrica, gènere en què ha estat reconegut amb diversos premis. Posteguillo s’endinsà en “l’arquitectura narrativa” com a instrument de creació d’universos d’entreteniment i aprenentatge.

Santiago Posteguillo és filòleg, lingüista i doctor europeu per la Universitat de València. En l’actualitat, és professor titular a la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló, on imparteix classes de Llengua i Literatura Anglesa. Va dirigir l’Institut Interuniversitari de Llengües Modernes Aplicades de la Comunitat Valenciana, amb seu a la UJI. Entre d’altres reconeixements, el 2014 va rebre el Premi Barcino de Novel·la Històrica de l’Ajuntament de Barcelona i va ser nomenat Ambaixador Honorífic de la Universitat Jaume I; un any després, la Generalitat Valenciana el designà Escriptor de l’Any 2015. Santiago Posteguillo també ha publicat les obres de relats ‘La noche en que Frankenstein leyó El Quijote’ i ‘La sangre de los libros’, sobre la història de la Literatura.

Què és l’Escola de Pensament Lluís Vives?
L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives és un projecte cultural, impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Igualtat, amb la gestió de la Fundació General de la Universitat de València, que es configura com a un espai per a la reflexió i el debat obert, participatiu i crític sobre els assumptes d’actualitat a escala mundial i també per a la societat valenciana. L’Escola compta, a més, amb la participació d’altres actors de l’Administració pública i de la societat civil: Presidència de la Generalitat, l’Ajuntament de València, Conselleria de Transparència i d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Institut Alfons el Magnànim, l’Escola Europea d’Humanitats i Caixa Popular.

L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives treballarà tres línies fonamentals en la seua programació: conferències i presentacions de llibres, seminaris i un seminari permanent. La programació se celebrarà al Centre Cultural La Nau i, després de les intervencions de Santiago Posteguillo i Amelia Valcárcel, es té prevista la participació de Josep Ramoneda, Joan Francesc Mira, Albert Hauf o Maribel Ripoll.

Les conferències i presentacions de llibres, que poden anar associades a debats o seminaris, acostaran a professionals de prestigi reconegut en diferents àmbits: ciència, cinema, literatura, feminisme, història... Aquestes sessions sempre seran obertes al públic amb l’única restricció de l’aforament de la sala.

Per als seminaris sí es requereix inscripció, amb un preu de 10 euros, i l’admissió seguirà un ordre temporal fins a completar el nombre de places. S’organitzaran en grups reduïts per promoure la rèplica, el debat i la interacció entre els participants.

L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives també acull un seminari permanent que es convocarà una vegada al mes per tractar en els nous espais fronterers de la cultura contemporània. Aquest seminari, titulat ‘Cultures a la frontera’, està organitzat en diverses àrees temàtiques i està previst que s’aborden qüestions com el paper de les institucions culturals i les noves iniciatives que sorgeixen en l’entorn, l’impacte del desenvolupament tecnològic i la redefinició del paper de l’Estat i del mercat en l’àmbit de la producció i el consum cultural.

Com a membres del consell acadèmic en formen part les professores i els professors de la Universitat de València de diferents campus i disciplines Isabel Fariñas, Elena Martínez, Federico Pallardó i Joan Romero.

Data d'actualització: 28 de Novembre de 2016

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar