Estàs a: > > La trajectòria del Teatre Olympia, revisada en una exposició a La Nau

La trajectòria del Teatre Olympia, revisada en una exposició a La Nau

Teatre Olympia, 1984. Luis Vidal.

Teatre Olympia, 1984. Luis Vidal.

La Sala Oberta de La Nau acull l’exposició ‘Teatre Olympia: Cent anys en escena’, que es pot visitar fins al 8 de gener. Organitzada per la Universitat de València i el Teatre Olympia, la mostra revisa la història d’aquesta sala de teatre a través d’un centenar de peces entre fotografies, cartells, fullets i altres materials provinents de col·leccions privades i públiques.

Es tracta de la primera vegada que es dedica una mostra a aquest teatre, capítol important de la identitat cultural de la ciutat en la seua condició de testimoni i part activa de l’evolució del món de l’espectacle i dels gustos del públic de la València moderna i contemporània.

El Teatre Olympia va obrir les portes el 10 de novembre de 1915 i es manté en funcionament des d’aleshores de manera ininterrompuda, i en mans privades, fet que la distingeix dels tetares més antics que perviuen a València. Tot i que va ser inaugurat com a teatre, en 1923 es transforma en sala cinematogràfica per la major rendibilitat i interés del cel·luloide, entre altres raons. Setanta-un anys després, torna a programar teatre per la pèrdua d’espectadors que sofreixen les sales de cinema tradicionals.

Comisariada per la gestora cultural i historiada Antonia Picazo, aquesta exposició “és un reconeixement de la història de l’Olympia i al mateix temps constitueix una oportunitat per a accedir a obres que no s’havien mostrat al públic mai”, assenyala. És el cas d’un cartell modernista de l’artista J. Bellver, propietat del col·leccionista Díaz Prósper, o dels programes de teatre i de cinema cedits pels col·leccionistes Rafael Sotalaz i Juan Monsell. També hi ha fotografies de pioners del fotoperiodisme com ara Barberà Massip, Lázaro Bayarri o Luis Vidal, així com de mestres del reporterisme cultural de la postguerra com Antonio Calvo i, més recents, José Marín, Daniel García Sala, El Flaco, Miguel Lorenzo, José Aleixandre, Manolo Molines o María Ángeles Valenciano. Per la seua banda, l’associació Valentiga ha col·laborat en les labors de documentació.

L’exposició es desplega cronològicament entre els grans moments que ha viscut l’Olympia. Arranca amb la ràpida consagració de la sala com a teatre de moda i focus de modernitat a la ciutat per continuar amb l’etapa cinematogràfica, en la qual, sota la batuta de l’empresari Ángel Pérez del Vall, en primer lloc, i, a partir dels anys 50, de l’exhibidor Enrique Fayos, l’Olympia esdevingué un dels cinemes d’estrena més concorreguts de la ciutat.

Tanca la mostra una selecció de moments capturats enfront de l’escenari en els últims trenta anys, a manera de resum del mig miler de companyies de prestigi que han passat per ell després de la seua transformació, de nou, en teatre, el qual, amb la incorporació a la direcció d’Enrique i María Ángeles Fayos, s’ha col·locat entre els primers d’Espanya pel nombre d’espectadors.

Més enllà de l’habilitat que han mostrat els successius empresaris responsables de l’Olympia per casar els resultats artístics amb els comercials, l’exposició permetrà apreciar una faceta normalment desapercebuda: l’estreta complicitat amb el teixit cultural valencià que han mantingut tots ells. Suport del qual es beneficiaria la indústria audiovisual valenciana del primer terç de segle, amb Cifesa al capdavant, així com companyies i creadors escènics amb capacitat per a congregar públics amplis i assegurar l’equilibri pressupostari, requisit imprescindible per a la iniciativa privada, com és el cas.

Més informació i horaris

Data d'actualització: 1 de Desembre de 2016

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar