Estàs a: > > La Universitat realitza la primera exposició sobre la revista ‘La Traca’

La Universitat realitza la primera exposició sobre la revista ‘La Traca’

Revista La Traca.

Revista La Traca.

Durant un temps, València va produir la revista de major tiratge d’Espanya i també la més polèmica i jocosa. El seu propietari, Vicente Miguel Carceller, era a més l’editor més important del país. La Universitat de València ha recuperat aquesta història amb l’exposició ‘Revista La Traca. La transgressió com a norma’, exhibida a La Nau.

La primera exposició que s´ha realitzat sobre aquesta publicació, que va veure la llum entre finals del segle XIX i la fi de la II República, ha recuperat una extensa documentació que no s’ha mostrat públicament. Portades i números complets de ‘La Traca’, exemplars tots de gran valor que van poder salvar-se, ja que en la seua majoria van ser destruïts durant el règim franquista. La mostra ha estat oberta del 5 d´octubre de 2016 al 15 de gener de 2017 a la Sala Estudi General del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València.

El vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño, va subratllar, durant la presentació de l’exposició en roda de premsa el passat 5 d´octubre a La Nau, el caràcter popular d’aquesta publicació satírica i com, a través d’aquesta mostra única, la Universitat de València ret homenatge no només a ‘La Traca’, sinó també al conjunt de la cultura popular satírica valenciana. Així mateix, va destacar el missatge homogeni de ‘La Traca’ que arribava a tota la societat, a diferència d’internet que propicia una forma diferent de circular la informació.

El vicerector Antonio Ariño va estar acompanyat pels comissaris de la mostra, els professors Antonio Laguna i Francesc-Andreu Martínez, per a qui aquesta exposició no només reconstrueix la història del setmanari i del seu editor, sinó també la d’una cultura popular alternativa que va quallar en la València dels anys 30 del segle XX a través de ‘La Traca’. Aquell setmanari, que s’escrivia en valencià enfront de la cultura oficial en castellà, va ser important perquè va reflectir una cultura alternativa, a la contra, immisericorde amb la corrupció i que va reivindicar la festa laica i popular.

Tant Laguna com Martínez van reconéixer la singularitat d’aquesta exposició produïda per la Universitat de València: “No solament és la primera exposició que es realitza sobre aquest setmanari, és que a més reuneix autèntiques peces de col·leccionista, ja que els exemplars que es conserven sobre ‘La Traca’ són una raresa”, coincidiren tots dos, que agraïren el suport de la Universitat per a la realització d’aquesta mostra, així com l’aportació del col·leccionista i erudit Rafael Solaz, crucial per a reunir el material exhibit, i l’ajuda de la Biblioteca Valenciana i de les Hemeroteques Municipals de València i Madrid.

Martínez reivindicà, a més, la figura de l’editor valencià Vicente Miguel Carceller (1890-1940), l’home que va editar ‘La Traca’ des de 1909 i que va ser el creador d’un imperi editorial, en aconseguir que les seues publicacions -més d’una desena-, foren les més llegides d’Espanya, sent el primer editor que va aconseguir superar el mig milió d’exemplars amb ‘La Traca’ el 1931. Un total de 50 famílies entre impressors, redactors, gravadors, dibuixants, personal administratiu i uns altres treballaven per a les publicacions de Carceller. Però que ‘La Traca’ fóra quasi l’única publicació a caricaturitzar la figura de Franco va tindre conseqüències: Carceller va ser afusellat en juny de 1940 als murs del cementeri de Paterna i la seua obra va ser destruïda. Aquesta exposició ha donat a conéixer la història del setmanari.

L’exposició, que es va situar a la Sala Estudi General, s´estructurava en 10 seccions, en les quals s’analitzava, entre altres qüestions, el paper de ‘La Traca’ en el periodisme, la figura de Carceller o els senyals d’aquesta publicació, símbol de la República, l’anticlericalisme i l’erotisme, que van marcar la cultura alternativa de l’època.

‘La Traca’ va ser l’hereva d’una premsa satírica que va nàixer a principis del segle XIX, un periodisme que va viure la seua primera edat d’or entre 1868 i 1874. Tramoyeres (1880-81) comptabilitza 101 periòdics entre 1868 i 1874 apareguts a la ciutat de València, dels quals 28 en van ser satírics. La major part d’ells n’eren republicans o carlistes, la qual cosa indica que es dirigien a un públic que compartia característiques intel·lectuals i econòmiques; un públic illetrat que requeria d’imatges i noves formes narratives.

La connexió entre la premsa satírica i la primera ‘Traca’ es diu Constantí Llombart, que va ser el seu inspirador a través de les publicacions que va impulsar. Al novembre de 1884, els fills polítics de Llombart, Manuel Lluch Soler i Luis Cebrián Mezquita, creaven ‘La Traca, Semanari pa la chent de tro’. Amb tot, el protagonista indiscutible de ‘La Traca’ és Vicent Miguel Carceller (1890-1940), no solament per reprendre en 1909 la capçalera creada per Lluch Soler dues dècades arrere, sinó per dotar-la de tots els ingredients que acabaran convertint-la en la publicació senyera del valencianisme que Sanchis Guarner va denominar d’“espardenya”, és a dir, popular.

‘La Traca’ va ser denunciada insistentment al llarg de la seua existència, no només per la crítica política que poguera efectuar, quant pels dibuixos i el contingut sexual que poguera suggerir. En 1913 va tindre tres denúncies interposades pel fiscal pels seus dibuixos “pecaminosos”, que comportaven una sanció econòmica d’entre 25 i 125 pessetes, a més del segrest del tiratge, inclosos els clixés.

Malgrat les multes, l’èxit de la publicació va ser rotund: en el balanç que efectuava en 1913 informava tindre un tiratge de 12.000 exemplars, la qual cosa es traduïa en uns ingressos que s’aproximarien a les 500 pessetes setmanals. Les claus d’aquest èxit radiquen en la conjunció de múltiples factors, entre els quals es trobava el seu preu de venda, ‘una aguileta’ (5 cèntims), a l’abast de qualsevol, l’originalitat i la comicitat dels seus continguts.

Suspesa amb la dictadura, reapareguda amb la República, des de llavors, a l’abril de 1931, ‘La Traca’ multiplica els seus continguts per a fer-se més didàctica, més visual, més provocativa. L’anticlericalisme i l’erotisme van ser marques de la casa, per això ocupen dues seccions de l’exposició. L’erotisme, que Carceller esprem fins a on fiscals i jutges ho van permetre, amb la finalitat de guanyar lectors i diners. Però en tots dos àmbits sempre discorren amb subtilesa, en un vetlat joc de metàfores i d’al·lusions indirectes.

En 1934, amb l’arribada de la dreta al poder, la revista va quedar silenciada, i l’editorial que la publicava, desmantellada. Després, amb el triomf del Front Popular al febrer de 1936, la publicació que més exemplars havia sigut capaç de vendre en la història del periodisme espanyol va tornar a reaparèixer.

Amb l’inici de la Guerra Civil, ‘La Traca’, per la seua incidència social, deixa de tindre un sentit comercial per a passar a ser, per sobre de tot, un potent mitjà de propaganda, fins a la seua fi en 1938.

Més informació

Data d'actualització: 23 de Gener de 2017

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar