Exposició actual

Xisco Mensua evoca la irreversibilitat del temps i la mort, en una exposició a La Nau

Xisco Mensua evoca la irreversibilitat del temps i la mort, en una exposició a La Nau
La Universitat de València ha presentat al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València l’exposició de Xisco Mensua ‘No return’, en la qual el pintor reflexiona sobre la irreversibilitat del temps i la mort. En la presentació han intervingut Xisco Mensua, que també és comissari de l’exposició; el vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño; i el director d’activitats de la col·lecció Martínez Guerricabeitia, José Pedro Martínez. L’exposició es pot visitar fins al 17 de setembre.

L’exposició s’articula a partir de l’obra del mateix títol, ‘No return’, amb què el pintor va guanyar fa cinc anys l’onzena edició de la Biennal Martínez Guerricabeitia. L’obra, que forma part de la col·lecció de la Universitat de València, és un políptic compost per dotze dibuixos. 

En observar la fisonomia de la sala, formada pels tres espais, un quasi doble, el pintor va decidir que una peça guiara cada espai. El primer és dominat pel políptic “Novembre”, que és de caràcter autobiogràfic i versa sobre una casa i el món domèstic. I segons que ell mateix explica, per evocar l’absència, va buscar altres obres que l’acompanyaren: “Les representacions d’un rellotge, un llit, un objecte decoratiu, uns collages a partir d’un luctuós esdeveniment familiar, una citació”.

El segon espai, el presideix ‘No return’ i versa sobre la mort i el temps per mitjà d’al·lusions i citacions de la nostra cultura. De fet, afegeix Mensua, “el políptic No Return es forma amb còpies de fotogrames d’un cinema que ja no tornarà”. L’acompanyen obres diverses: “En una es veu Glenn Gould al piano en una sala d’enregistraments; en altres, allò que podria ser la il·lustració d’un poema breu d’Ezra Pound, un esment breu a Ad Reinhardt , una coberta d’un bell i impossible llibre de Jankélévitch, una portada antiga del Rèquiem de Mozart, Ofèlia”.

Finalment, el tercer espai el marca el políptic Cotlliure-Portbou, que, segons que explica el pintor, “planteja la simetria de les morts d’Antonio Machado i de Walter Benjamin, i obri un capítol que es podria anomenar Geografia i Història, en què també es troba la paraula exili, la làpida commemorativa de Walter Benjamin al cementeri de Portbou, el començament del poema “Mnemosyne” de Hölderlin, una taula amb materials usats per a la producció de les peces de l’exposició, unes notes i reflexions a manera d’un diari, així com un paisatge”.

El vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño, ha assenyalat que la doble temàtica de l’exposició, el no retorn del temps i la mort, és en realitat una única temàtica que no és una qüestió cultural estrictament, però sí com cada cultura enfoca aquest assumpte. 

D’altra banda, José Pedro Martínez ha puntualitzat que l’exposició de Xisco Mensua s’emmarca en una de les línies de treball amb què es va comprometre la Universitat de València en la gestió i cura de la col·lecció artística que la família Martínez Guerricabeitia va donar a la institució. En concret, l’exposició forma part de les anomenades “Trobades amb la col·lecció”, un epígraf sota el qual el Vicerectorat de Cultura produeix mostres d’artistes vinculats a la col·lecció. Amb l’objectiu de facilitar l’aproximació a l’exposició, la Universitat de València ofereix a les persones interessades un servei gratuït de visites guiades.

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar