CURS EL PERQUÈ DE LA NOVA COMPOSICIÓ

3 crèdits de lliure opció

 

- Professor:  Reiner Bischof

- Durada: 30 hores

- Dates: del 27 al 31 de març de 2006.

- Horari: 9 a 14 hores

- Lloc: Aules del 3er pis de l'edifici històric de la Universitat de València, c/ de la Universitat, 2.

 - Nombre d'alumnes:        Mínim 8 /Màxim 15

 - Requisits: últims estudis de grau mitjà de música. 80% d'assistència.

Programa del curs: 

 

Objectius: 

  

Preus de matriculació:

 

Estudiants de la UVEG i membres de l'Associació

d'Amics i Antics Alumnes de la UVEG: _____________________ 160 €

Públic en general: _____________________________________ 200 €

 

 ________________________________________________________________________________________________________________________________________

  

REINER BISCHOF 

 

Nascut a Viena el 1947, és un dels compositors més versàtils. Estudià música a l'Acadèmia de Música de Viena de 1967 a 1972 i després s'especialitzà en composició (contrapunt i anàlisi) amb Hans Erich Apostel. El 1965 començà els estudis universitaris a la Universitat de Viena. Té les llicenciatures de Dret, Filosofia, Història de l'Art i Pedagogia, i ha obtingut el premi de doctorat en Filosofia amb una tesi sobre estètica.

De 1978 a 1983 va dirigir l'oficina artística de la Viena Konzerthaus Society. De 1984 a 1988 va ocupar el càrrec d'assessor expert en teatre per a l'Oficina d'Activitats Culturals de la ciutat de Viena, amb la qual, a més, col·laborà des de 1986 com a assessor musical i director del festival Wiener Musiksommer. De 1984 a 1986 fou president de l'Associació de Compositors Austríacs. Des de 1988 és secretari general de la Simfònica de Viena.

Fou membre fundador de la Gustav Mahler Orquestra ; des de 1991 és president de l'Associació Internacional Gustav Mahler i vicepresident de la Fundació Alban Berg. Des de 1971 fins a 1985 va impartir cursos de música i filosofia a diversos instituts de Viena. Els anys 1983 i 1985 participà com a ponent en el Fòrum Europeu d'Alpbach. Des de 1987 ha impartit filosofia i estètica a la Facultat de Música de la Universitat de Viena. Des de 1996 imparteix classes de composició al conservatori de Viena. Com a especialista ha publicat nombroses obres de filosofia i estètica de la música. Ha estat convidat com a professor per les universitats de Louisiana, Jena i Lublin.

Ha compost més de 60 obres musicals de diversos formats –diverses peces orquestrals, obres per a instruments solistes, una òpera, música per a grups de cambra, cançons, etc.– que han estat interpretades amb gran èxit arreu del món: Viena, Berlín, Festival de Salzburg, Festival de Bregenz, Tòquio, Londres, Nova York, Chicago, Moscou, etc. Les seues obres han estat interpretades per artistes de relleu com Wolfgang Sawalllisch, Christof Eschenbach, Vladimir Fedosejev, Rafael Frühbeck de Brugos, Gerd Albrecht, Oleg Kagan, Natalia Gutmann, Rudolf Buchbinder, Susan Salm, Marjana Lipovsek i Milan Turkovic.

Com a nét de la «Segona Escola de Viena», adoptà la tècnica del dodecafonisme. Inspirat pel seu professor, Apostel, va extraure de Schönberg i Berg el vessant expressionista i emocional del dodecafonisme; malgrat això, la densitat compositiva i el rigor estructural de les seues obres mostren una forta influència de Webern. En contra de l'opinió generalitzada segons la qual el dodecafonisme ha passat, pensa que aquesta tècnica encara és en la base (sovint no s'hi detecta) de molts compositors contemporanis, ja que roman com el millor sistema d'organització cromàtic (de fet, fou utilitzat per Bach i, fins i tot, per compositors anteriors). Tanmateix, aquest principi organitzatiu no determina el «gestus» i el caràcter de la música, que és interpretada des de moltes i diverses perspectives personals pels compositors dodecafònics. En la música de Reiner Bischof, l'emoció i l'expressivitat hi ocupen una part primordial, i són la base que li permet transmetre el contingut filosòfic.

Ha rebut molts guardons, entre els quals cal destacar: medalla austríaca d'honor de la ciència i l'art (1993); anell d'or del Festival de Bregenz; anell d'or de la Simfònica de Viena; anell Bruckner (1997); medalla d'or pels serveis a la ciutat de Viena (1997); medalla austríaca d'honor de primera classe de la ciència i l'art (1999); cavaller de l'Orde de Monfort per l'estat de Voarlberg (2000).