Colla de Dolšaines UV

Una miqueta d’història…

A la primeria del s. xx podíem sentir pels carrers del poble les melodies d’una dolçaina en solitari que, acompanyada d’un tabalet, arredonia els ritmes de moda i feien sonar melodies antigues i noves.

Sense adonar-nos i amb el pas dels anys, els dolçainers van desapareixent de les nostres festes i dels nostres carrers i comença la trista desaparició d’una generació de músics autodidactes, que amb tanta dedicació havien recorregut els nostres pobles, donant vida a les danses i la festa.

Junt amb totes aquestes peripècies que pateix la interpretació de la dolçaina, hi ha una remor que lluita per sobreviure, i són les famílies de tradició dolçainera i sagues de dolçainers que sense parar de treballar, d’interpretar el llegat familiar i contra tota classe d’enemics que els aborden, continuen endavant per tal que no desaparega allò que més estimen.

Passen els anys i en la dècada dels 70, el dolçainer Joan Blasco popularitza el que avui anomenem dolçaina en sol, que permet unificar les sonoritats i afinacions. I de la seua escola esdevé una ona de joves dolçainers que ramifiquen escoles per tot el País Valencià. Aquest fet propicia una altra formació desconeguda fins al moment que són les colles de dolçaines i percussió. Comencen a fer grups de dos o tres dolçaines i un tabalet, i amb el pas del temps va augmentant el nombre de membres que formen aquestes colles, fins anomenar-se colla o gran colla i oferir concerts de música festera i obres d’autors de prestigi reconegut.

En els darrers anys ha tingut tanta acceptació l’aprenentatge de l’instrument, que la comunitat educativa ha decidit considerar i facilitar-ne l’estudi. Aquesta decisió, a la qual ara se suma la Universitat de València, és una barrera de protecció de l’instrument, per tal que no torne a patir perill de desaparició.

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar