02/07/18 Curs polirítmia: trobada de músiques i danses de la Mediterrània

Organitzat pel Cefire de Torrent

Professor coordinador del curs: Rafel Arnal, Carolina Blasco i Daniel Vidal, Cefire de Torrent. 

Professors dels tallers didàctics: Spyros Kaniaris, Sergi Martí, Isabel Martí, Nana Mzhavanadze, Montse OchandoFrancesc SanchisDaniel  Vidal

Dates: del 2 al 5 de juliol de 2018 

Lloc tallers: Aules del Conservatori Superior de Música "Joaquín Rodrigo" de València (CPMV). Carrer de Ricardo Muñoz Suay, s/n. València. 

Lloc Jornada inaugural: Saló d´Actes Alfons el Magnànim. Centre Cultural la Beneficència. Carrer Corona, 36 València

Durada: 20 hores lectives. 

Nombre d’alumnes:màxim 25 places repartides en grups de 5 per a cadascuna de les modalitats. 

Requisits: està dreçat a professors de música, estudiants de música i músics en actiu amb experiència en música tradicional. Un mínim del 80% d’assistència. Els alumnes han d’assistir a cada sessió completa (la jornada de conferències del dia 2 de juliol i el taller de la seua modalitat del 3 fins al 5 de juliol) i signar en tots els fulls de control d’assistència que es presenten al llarg de la trobada fins completar un mínim de 18 hores de dedicació.  

Programació: 

Dia

Activitat

 

Hora

Lloc

2/7/18

Jornada inaugural

LLoc: Saló d´Actes Alfons el Magnànim. Centre Cultural la Beneficència. Carrer Corona, 36 València

La mediterraneïtat de la música tradicional valenciana./Jordi Reig (Catedràtic Composició Conservatori Superior de València).

 Jordi Reig 

Experiències educatives i culturals d’altres països amb la música mediterrània / Meira Segal, Efrén López i Nana Mzhavanadze 

Intencions de la formació en música i danses de la Mediterrània. Propostes curriculars. / Cefire i centres educatius 

Aplicacions didàctiques dels ritmes mediterranis / Miguel Ángel Orero (Director Conservatori Superior de Castilla La Mancha)

Xavier de Bétera, Cristina Martí i Manolo Miralles 

El flabiol de gralla a l’escola i altres propostes didàctiques sobre la música mediterrània / David Reig i Daniel Vidal

 

09:00-14:30

 

Aula Magna del CPMV

3/7/18

4/7/18

5/7/18

 

Modalitat 1

Taller de percussió tradicional: del Mediterrani oriental a la península Ibèrica

Isabel Martí

9:00-14:00

Aula 022 del CSMV

Modalitat 2

Taller de músics i lutiers: construcció i interpretació d’un rabec com a exemple d’instrument de la Mediterrània

 

Daniel Vidal i Sergi Martí

 

9:00-14:00

Aula 021 del CSMV

Modalitat 3

Taller de ball folk mediterrani i danses valencianes

Francesc Sanchis i Montse Ochando

9:00-14:00

Aula 020 del CSMV

Modalitat 4

Taller de música grega aplicada a l’aula

Spyros Kaniaris

9:00-14:00

Aula 019 del CSMV

Modalitat 5

Taller de cant i polifonia georgiana

Nana Mzhavanadze

9:00-14:00

Aula 018 del CSMV

 

 Objectius:

  • Identificar i catalogar les mostres de la música tradicional d´arrel popular, present als àmbits domèstic, festiu, laboral, infantil, etc... de la Comunitat Valenciana
  • Conèixer els instruments musicals tradicionals, les músiques i les danses, els jocs populars associats
  • Aprendre a utilitzar aquests elements de la cultura tradicional com a recurs en la classe de música
  • Conèixer les músiques i danses tradicionals de la Mediterrània, la seua diversitat i la seua riquesa.
  • Descobrir els punts en comú entre la nostra tradició i altres cultures musicals remotes o pròximes dintre l´àmbit cultural mediterrani.
  • Reflexionar sobre el fet musical des de l´anàlisi sistemàtic de com està feta la música.
  • Descobrir, a partir de la praxi, els recursos que la música tradicional valenciana i les músiques d´altres cultures mediterrànies poden aportar a l´educació musical a l´escola primària, secundària i conservatoris.
  • Aspectes generals i etnomusicologia aplicada. Elements del llenguatge musical i gèneres instrumentals a les diferents músiques tradicionals del mediterrani.
  • Els gèneres musicals per als balls populars: la dansa a les cultures de l´Orient Mitjà i del Mediterrani, incloent les danses tradicionals valencianes.
  • Conèixer els elements melòdics, rítmics, harmònics, formals i improvisadors que conformen la música tradicional valenciana a través de la teoria i de la pràctica.
  • Classificació dels instruments tradicionals i construcció d´alguns de percussió, corda i vent.
  • Experiències en l´adaptació curricular de la música tradicional valenciana. El flabiol valencià.

 

Informació i matrícula: els interessats han d’omplir el formulari de preinscripció i indicar en el camp del nom del curs Polirítmia  i el número de la modalitat de taller en el qual es volen apuntar. 

Formulari de preinscripció:http://go.uv.es/nu38ECk

           

Àrea d’Activitats Musicals

Fundació General de la Universitat de València

C/. Amadeu de Savoia, 4-4a planta. València.

Telèfon 96 398 31 96 - www.uv.es/pam - pam@uv.es

               

Aquest curs forma part de la programació de cursos de formació musical de l’Àrea d’Activitats Musicals de la FGUV. Podeu consultar la normativa sobre política de privadesa i condicions generals dels cursos en l’enllaç següent:

http://go.uv.es/p0ZpWDQ

Preu de matrícula: estudiants de la UV, estudiants de conservatoris (d’ensenyaments de música de grau professional o superior)  i membres del col·lectiu d’Alumnes UV:  35 €. Públic en general: 45 €. 

Certificació: els alumnes que compleixen amb el requisit d’assistència rebran una certificació d’aprofitament del curs signada pel Vicerector de Cultura de la Universitat de València. 

 

TALLERS DE POLIRÍTMIA 2018 

Modalitat 1. Taller de percussió tradicional: del Mediterrani oriental a la península Ibèrica

 Impartit per Isabel Martin 

Les músiques tradicionals dels països mediterranis i per tant, de la península Ibèrica, posseeixen una gamma de ritmes molt rica i variada. En aquest taller aprendrem a comprendre la percussió dins d’aquest folklore com una forma d’acompanyament del ball, del cant, del treball, per a celebracions, rituals, etc. 

Alguns dels instruments que ens trobem en aquestes latituds són la pandereta, el “pandero cuadrado” de Peñaparda, el bendhir o senzilles percussions amb instruments de cuina. Coneixerem els ritmes i la tècnica d’aquests instruments atenent al repertori segons la geografia i farem un recorregut des del Mediterrani oriental fins a la península Ibèrica. 

 

Modalitat 2. Taller de músics i lutiers. Construcció i interpretació d’un rabec com a exemple d’instrument de la Mediterrània

Impartit per Sergi Martí Gozalbo i Daniel Vidal Ribero 

En aquest taller es pretén recrear la construcció d’un instrument de corda fregada del tipus del rabec de dues cordes, com a exemple d’instrument propi de la tradició musical mediterrània. Se seguiran les fases pròpies de la construcció i el muntatge de l’instrument a partir de les eines i dels materials que es proporcionaran: fustes, clavilles, cordes, caixa de ressonància, etc. per a obtenir un instrument apte per a la pràctica musical. 

Seguidament, s’estudiarà la col·locació del rabec i de l’arc construïts, l’afinació i l’exploració sonora a partir d’exercicis rítmics i melòdics, la tipificació d’un repertori musical adequat i les possibilitats didàctiques que se’n poden derivar.

 

Modalitat 3. Taller de ball folk mediterrani i danses valencianes

Impartit per Francesc Sanchis i Montse Ochando 

L’objectiu d’aquest taller és donar als professors la possibilitat d’adquirir nocions bàsiques de ball folk i tradicional i oferir-los un repertori divertit i entretingut per a ensenyar als seus alumnes. 

El taller està dividit en tres blocs. 

DANSES JOC. Ensenyarem i aprendrem algunes danses joc molt senzilles i divertides, tant del País Valencià com d’altres indrets, que ens serviran per a començar cada sessió. Aquestes danses són molt apropiades per a crear un ambient distès i divertit, així com per a començar el treball amb alumnes de qualsevol edat. 

BALLS FOLK DEL MEDITERRANI. En aquest bloc inclourem les danses i els balls més habituals en els concerts de música folk mediterrània. Ressaltarem especialment les formes col·lectives de ballar, ja que aquestes són les que més èxit tenen entre els alumnes i les que més afavoreixen el treball d’integració, socialització... 

DANSA VALENCIANA. És necessari i desitjable que els nostres alumnes es familiaritzen, coneguen i estimen les danses més habituals dels pobles valencians. Per això aprendrem algunes danses molt conegudes i donarem eines per a poder ballar quasi qualsevol dansa.  

 

Modalitat 4. Taller de música grega aplicada a l’aula

Impartit per Spyros Kaniaris 

Curs que es dirigeix a docents de música o només a músics, instrumentistes de qualsevol especialitat, aficionats, professionals o principiants o a gent a la qual li agrade la música grega i en vulga saber més i aprofundir-hi. 

La primera part del curs és teòrica. S’hi presentarà la història de la música tradicional grega des de l’època antiga fins als nostres dies, amb especial atenció als compositors contemporanis com a Manos Hadjidakis, Mikis Theodorakis, Yannis Markopoulos i Nikos Skalkottas. S’hi explicaran els conceptes específics com el d’ornamentació, el de melisma i el d’afinació no temperada per entendre la seua funció i adaptabilitat del seu ús. 

En la part pràctica s’estudiaran els temes característics de diverses regions de Grècia, com Sterea Ellada, el Peloponès, el Pontos i Tràcia. S’analitzaran els tipus de dansa com el kalamatianos, el zonaradikos i les danses de Macedònia per entendre la seua funció rítmica, harmònica i melòdica. 

En cada sessió hi haurà una primera part teòrica i després la part pràctica corresponent. No es requereixen coneixements de solfeig, encara que tota la música que es practicarà estarà en partitura. Les partitures s’enviaran als participants per establir la tonalitat de cada tema. Els participants poden portar els seus instruments (guitarra, flauta travessera, clarinet, rabec, percussió, cordes, busuqui o altres de música clàssica o tradicional). 

L’objectiu principal del curs és entendre més la música grega i de quina forma es pot adaptar per a ser interpretada a l’aula. Per fer una adaptació per a l’entorn escolar cal entendre més la música i fer-ne les adaptacions corresponents a una activitat didàctica. També es farà una guia i suggeriments sobre com treballar en el futur en els diversos grups de repertori de música grega.  

 

Modalitat 5. Taller de cant i polifonia georgiana

Impartit per  Nana Mzhavanadze 

La polifonia georgiana és  reconeguda  com  una  obra  mestra  del  patrimoni  oral  i  immaterial de la humanitat per la UNESCO. Geòrgia es nomena sovint com el  bressol  de la polifonia. És difícil d’explicar la naturalesa polifònica de la música georgiana  tenint en compte la seua geopolítica musical. Rodejada de cultures monòdiques (Turquia, Armènia, Azerbaidjan) i la música polifònica menys desenvolupada en el vessant nord del Caucas, Geòrgia representa un oasi polifònic amb la seua manifestació més rica de formes i estils polifònics. 

En el taller estudiarem els estils de la música georgiana compresos en tres branques  principals: folk (música del poble), música eclesiàstica i música urbana. La  música  popular  recull  la  varietat  de  manifestacions  vocals  que es deriva de  l’ampli espectre   de dialectes lingüístics, que afegeixen un color especial al so i fa servir les harmonies que  són comunes a tots els dialectes mitjançant la tríada georgiana (1-4-5), un tipus de  cadència diferent de la música clàssica, inventari de camp basat en escales no  temperades, etc. 

L’altra branca de la cultura musical georgiana que estudiarem és la de l’Església,  estrictament polifònica, que es manifesta a través de formes vocals molt avançades i  sofisticades del cant ortodox georgià (escoles de cant orientals i occidentals que, malgrat el llenguatge musical compartit, tenen dos estils distints de cant). 

La tercera part que estudiarem és la música georgiana urbana, és a dir, la música de la ciutat de Tbilisi, que té influències dels estils musicals orientals (Mugam, per  exemple),  i  la música de la ciutat de Kutaisi, que té influències de l’òpera europea, principalment  italiana, que va penetrar a Geòrgia, a través de Rússia, a partir del final del segle XVIII, i  amb la introducció d’èxits europeus de música clàssica a Geòrgia.

 

 

 

 

 

Aquesta web utilitza cookies amb una finalitat estadística i per a facilitar la seua navegació Més informació

Aceptar / Acceptar